NO SÉ VIURE SENSE ROCKQui diu rock, diu pop, blues, jazz, folk...noreply@blogger.com (Redacció)Wed, 6 Nov 2024 04:06:33 +0100Blogger http://www.blogger.com786125http://www.noseviuresenserock.com/en-usnoQui diu rock, diu pop, blues, jazz, folk...noreply@blogger.comEl soul d'Etta James. Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions (1967)http://www.noseviuresenserock.com/2024/08/el-soul-detta-james-tell-mama-complete.html196760'sClàssicsEtta JamesLPNSVSRockVALnoreply@blogger.com (Chals)Fri, 23 Aug 2024 17:32:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-4454280481533998781<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://www.noseviuresenserock.com/2024/08/etta-james-tell-mama-1967-eus.html" target="_blank">Irakurri euskaraz</a> | <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2024/08/etta-james-tell-mama-esp-1967.html" target="_blank">Leer en castellano</a></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1QDTMPBfUcaFWGWyoQ0Fe_V4p_1bcLeFz_hVjLVvptzE4WuYwfipkzQU4_gayaOUUY-q1QCuBTxDQHWTGu_KUzdyVozyKbpiIGaY-cSDeBU7tsghl_O1Dy2OJ4P4K6Ad61sHUQDi1jx4R/s1600/tell+mama.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1QDTMPBfUcaFWGWyoQ0Fe_V4p_1bcLeFz_hVjLVvptzE4WuYwfipkzQU4_gayaOUUY-q1QCuBTxDQHWTGu_KUzdyVozyKbpiIGaY-cSDeBU7tsghl_O1Dy2OJ4P4K6Ad61sHUQDi1jx4R/s320/tell+mama.jpg" width="316" /></a><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Etta James és una figura clau en la història de la música, reconeguda com una de les pioneres del rock and roll a finals dels anys 50 i una veu fonamental en el desenvolupament del soul i el blues. Amb una veu poderosa i un estil inconfusible, Etta va aconseguir destacar en una indústria dominada majoritàriament per homes, marcant un camí que altres artistes seguirien en les dècades següents. Tot i que moltes vegades, quan es parla d'Etta James, es fa referència al seu disc At Last! com el seu treball més icònic, és imprescindible reconèixer la importància de Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions per comprendre millor l'evolució de la seua carrera i el seu impacte en la música soul.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El disc original Tell Mama, llançat el 1967, va ser un gran èxit i va marcar un moment clau en la carrera d'Etta James. Gravat als Fame Studios de Muscle Shoals, Alabama, sota la supervisió del productor Rick Hall, aquest àlbum va capturar l'essència crua del soul i el blues. Leonard Chess, fundador de Chess Records, va ser qui va veure el potencial d'Etta James i la va portar a aquest entorn musicalment vibrant per treure el màxim profit del seu talent. El disc va incloure grans èxits com “Tell Mama” i “I’d Rather Go Blind”, i va consolidar Etta James com una de les grans veus de la música soul.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No obstant això, amb el pas del temps, es va descobrir que algunes cançons enregistrades durant les sessions a Muscle Shoals no es van incloure en la primera edició del disc. Així va néixer Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions, una reedició que ofereix una visió completa de les sessions originals. Aquesta versió ampliada inclou pistes addicionals com “Watch Dog” i “Steal Away”, que van quedar fora de la primera publicació, així com algunes alternatives i versions inèdites que aporten una nova dimensió al treball original.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGjr__PhJmnqT4hnDNqUVVKeWnA22suh4hohd0LUMX9vJTp0bGB5AAOUQlxBOtun6WV5DK5Z-p-xBRvNKSEnXGIr5EuJfFPMCf6mQgg5bTr1IG0Sr7qwBWbPkSJDob9bFTuf17Q437171ZRSJ7flKLvcMe4b0m4SwV1xe8HvOUu7Ar1SiBAJjqhlOMLM_/s1220/blues-singer-etta-james-michael-ochs-archive-60s.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Etta James en Fame Studios" border="0" data-original-height="820" data-original-width="1220" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGjr__PhJmnqT4hnDNqUVVKeWnA22suh4hohd0LUMX9vJTp0bGB5AAOUQlxBOtun6WV5DK5Z-p-xBRvNKSEnXGIr5EuJfFPMCf6mQgg5bTr1IG0Sr7qwBWbPkSJDob9bFTuf17Q437171ZRSJ7flKLvcMe4b0m4SwV1xe8HvOUu7Ar1SiBAJjqhlOMLM_/w400-h269/blues-singer-etta-james-michael-ochs-archive-60s.jpeg" title="Etta James en Muscle Shoals, foto: Michael Ochs" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: justify;">Etta James en Muscle Shoals, foto: Michael Ochs</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;">La diferència principal entre el disc original i la reedició radica en la inclusió d'aquest material addicional, que ofereix una visió més completa del procés creatiu d'Etta James durant les sessions de Muscle Shoals. La versió ampliada no només reuneix les pistes que no es van incloure inicialment, sinó que també presenta una col·lecció més rica de l'energia i l'emoció que Etta James va aportar a aquestes sessions. Cada pista afegida aporta una nova perspectiva sobre el talent de James i el seu desenvolupament artístic en aquell moment.</div><br /></div><div style="text-align: justify;">A més dels grans èxits com “Tell Mama” i “I’d Rather Go Blind”, l'àlbum reeditat inclou temes menys coneguts però igualment impactants com “You Got It”, una peça enèrgica plena de soul, i “Do Right Woman, Do Right Man”, un himne que barreja elements de gospel i R&amp;B. Aquestes pistes addicionals mostren una Etta James en constant evolució, explorant noves sonoritats i afinant la seva expressió artística.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les sessions de Muscle Shoals van representar una transformació en la carrera d'Etta James. El treball amb Rick Hall i els músics de Muscle Shoals no només va afegir un nou nivell de profunditat al seu estil, sinó que també va obrir noves vies per a la seva expressió artística. Cada cançó de l'àlbum reeditat revela una faceta diferent d'Etta James, des de la dona forta i desafiant fins a l'artista vulnerable i commovedora.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En resum, "Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions" és un àlbum fonamental per entendre la grandesa d'Etta James i la seva contribució a la música soul i blues. La reedició ofereix una experiència auditiva més rica, amb pistes addicionals que amplien la visió del treball original i que destaquen la importància de les sessions de Muscle Shoals en la carrera de James. Aquest àlbum no només és una peça imprescindible per a qualsevol amant del soul, sinó també un recordatori del poder perdurable de la veu i l'ànima d'Etta James.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/1bwZSEtoUVU" width="320" youtube-src-id="1bwZSEtoUVU"></iframe></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div></div> <div style="text-align: justify;"><div></div></div>0Etta James -en soul-a. Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions (1967)http://www.noseviuresenserock.com/2024/08/etta-james-tell-mama-1967-eus.htmlEUSnoreply@blogger.com (Chals)Fri, 23 Aug 2024 17:31:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-6013060296853636153<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1QDTMPBfUcaFWGWyoQ0Fe_V4p_1bcLeFz_hVjLVvptzE4WuYwfipkzQU4_gayaOUUY-q1QCuBTxDQHWTGu_KUzdyVozyKbpiIGaY-cSDeBU7tsghl_O1Dy2OJ4P4K6Ad61sHUQDi1jx4R/s1600/tell+mama.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1QDTMPBfUcaFWGWyoQ0Fe_V4p_1bcLeFz_hVjLVvptzE4WuYwfipkzQU4_gayaOUUY-q1QCuBTxDQHWTGu_KUzdyVozyKbpiIGaY-cSDeBU7tsghl_O1Dy2OJ4P4K6Ad61sHUQDi1jx4R/s320/tell+mama.jpg" width="316" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Etta James musikaren historian pertsona garrantzitsua da, 1950eko hamarkadaren amaieran rock and rollaren pioneroetako bat bezala ezagutzen dena eta soul eta bluesaren garapenean ahots funtsezkoa izan dena. Ahots indartsu eta estilo bereizgarria duenez, Etta emakumezko artisten sektore batean nabarmendu zen, hurrengo hamarkadetan beste artista batzuentzat bidea ireki zuena. Etta Jamesi buruz hitz egiten denean, askotan At Last! diskoa bere lan ikonikotzat jotzen da, baina ezinbestekoa da Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions diskoaren garrantzia aitortzea, bere ibilbidearen bilakaera eta soul musikaren gaineko eragina hobeto ulertzeko.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tell Mama disko originala 1967an argitaratu zen eta Etta Jamesen ibilbidean une garrantzitsua markatu zuen. Muscle Shoals-en, Alabama-ko Fame Studios-en, Rick Hall ekoizlearen gainbegiradapean grabatua, disko honek soul eta bluesaren benetako esentzia harrapatu zuen. Chess Records-en sortzailea zen Leonard Chess-ek Etta Jamesen potentziala ikusi zuen eta bere talentua oso ondo aprobetxatzeko ingurune musikal bizian eramatea erabaki zuen. Diskoak “Tell Mama” eta “I’d Rather Go Blind” bezalako arrakasta handiak zituen eta Etta James soul musikaren ahots handietako bat bihurtu zuen.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hala ere, denborarekin, Muscle Shoals-eko saioetan grabatutako hainbat pista lehenengo edizioan ez zirela sartu jakin zen. Horregatik sortu zen Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions, saio originalen ikuspegi osoa eskaintzen duen edizio berria. Bertsio hau osatutako abesti gehigarriak bezalako “Watch Dog” eta “Steal Away” ditu, lehenengo argitalpenetik kanpo geratu zirenak, baita alternatiba eta bertsio berriekin osatutako bilduma bat ere, lan originalari dimentsio berria ematen diona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGjr__PhJmnqT4hnDNqUVVKeWnA22suh4hohd0LUMX9vJTp0bGB5AAOUQlxBOtun6WV5DK5Z-p-xBRvNKSEnXGIr5EuJfFPMCf6mQgg5bTr1IG0Sr7qwBWbPkSJDob9bFTuf17Q437171ZRSJ7flKLvcMe4b0m4SwV1xe8HvOUu7Ar1SiBAJjqhlOMLM_/s1220/blues-singer-etta-james-michael-ochs-archive-60s.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Etta James en Fame Studios" border="0" data-original-height="820" data-original-width="1220" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGjr__PhJmnqT4hnDNqUVVKeWnA22suh4hohd0LUMX9vJTp0bGB5AAOUQlxBOtun6WV5DK5Z-p-xBRvNKSEnXGIr5EuJfFPMCf6mQgg5bTr1IG0Sr7qwBWbPkSJDob9bFTuf17Q437171ZRSJ7flKLvcMe4b0m4SwV1xe8HvOUu7Ar1SiBAJjqhlOMLM_/w400-h269/blues-singer-etta-james-michael-ochs-archive-60s.jpeg" style="cursor: move;" title="Etta James en Muscle Shoals, foto: Michael Ochs" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="text-align: justify;">Etta James en Muscle Shoals, foto: Michael Ochs</span></td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">Disko originalaren eta berrargitaratutakoaren arteko alde nagusia material gehigarri hauen sarrera da, Etta Jamesen Muscle Shoals-eko saioetan zeharreko sorkuntza prozesua ikuspegi gehiago ematen duena. Bertsio zabaldutakoak ez du soilik lehenengo edizioan sartu ez ziren pistak elkartzen, baizik eta Etta Jamesek saio hauetan ekarri zuen energia eta emozioaren bilduma aberatsagoa ere eskaintzen du. Gehitu diren pistak bakoitzak Jamesen talentuaren eta garapen artistikoaren ikuspegi berri bat ematen du.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“Tell Mama” eta “I’d Rather Go Blind” bezalako arrakasta handiez gain, berrargitaratutako diskoak “You Got It” bezalako gutxi ezagutzen diren baina berdin eraginkorrak diren abestiak ere baditu, soul-pieza dinamiko bat, eta “Do Right Woman, Do Right Man”, gospel eta R&amp;B elementuak nahasten dituen himno bat. Pista gehigarri hauek Etta Jamesen bilakaera etengabea erakusten dute, soinurik berriak esploratzen eta bere adierazpen artistikoa garatzen.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Muscle Shoals-eko saioek Etta Jamesen ibilbidean aldaketa handia ekarri zuten. Rick Hall eta Muscle Shoals-eko musikariak lan egiteak bere estiloari sakonera berri bat gehitu zion, eta bere adierazpen artistikoarentzako bide berriak ireki zituen. Disko berrargitaratuaren kantak Etta Jamesen aurpegi ezberdinak erakusten ditu, “Tell Mama” abestian indartsua eta desafiatzailea denetik “I’d Rather Go Blind” abestian sentibera eta hunkigarria den artista irudira arte.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Laburbilduz, "Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions" Etta Jamesen handitasuna eta soul eta blues musikaren ekarpena ulertzeko disko funtsezkoa da. Berrargitaratutako edizioak esperientzia auditibo aberatsagoa eskaintzen du, lan originala zabaltzen duten abesti gehigarriak eta Jamesen ibilbideko Muscle Shoals-eko saioen garrantzia azpimarratzen dituztenak. Disko hau soul musikaren zaletu guztientzat ezinbestekoa da eta Etta Jamesen ahots eta arimaren iraunkortasunaren testigu ere bada.</div><p></p></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/1bwZSEtoUVU" width="320" youtube-src-id="1bwZSEtoUVU"></iframe></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div></div></div>0El soul de Etta James. Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions (1967)http://www.noseviuresenserock.com/2024/08/etta-james-tell-mama-esp-1967.htmlESPnoreply@blogger.com (Chals)Fri, 23 Aug 2024 17:30:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-8874044168555043114<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1QDTMPBfUcaFWGWyoQ0Fe_V4p_1bcLeFz_hVjLVvptzE4WuYwfipkzQU4_gayaOUUY-q1QCuBTxDQHWTGu_KUzdyVozyKbpiIGaY-cSDeBU7tsghl_O1Dy2OJ4P4K6Ad61sHUQDi1jx4R/s1600/tell+mama.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1QDTMPBfUcaFWGWyoQ0Fe_V4p_1bcLeFz_hVjLVvptzE4WuYwfipkzQU4_gayaOUUY-q1QCuBTxDQHWTGu_KUzdyVozyKbpiIGaY-cSDeBU7tsghl_O1Dy2OJ4P4K6Ad61sHUQDi1jx4R/s320/tell+mama.jpg" width="316" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><p>Etta James es una figura clave en la historia de la música, reconocida como una de las pioneras del rock and roll a finales de los años 50 y una voz fundamental en el desarrollo del soul y el blues. Con una voz poderosa y un estilo inconfundible, Etta logró destacar en una industria dominada principalmente por hombres, marcando un camino que otras artistas seguirían en las décadas siguientes. Aunque muchas veces, cuando se habla de Etta James, se hace referencia a su disco <em>At Last!</em> como su trabajo más icónico, es imprescindible reconocer la importancia de <em>Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions</em> para comprender mejor la evolución de su carrera y su impacto en la música soul.</p><p>El disco original <em>Tell Mama</em>, lanzado en 1967, fue un gran éxito y marcó un momento clave en la carrera de Etta James. Grabado en los Fame Studios de Muscle Shoals, Alabama, bajo la supervisión del productor Rick Hall, este álbum capturó la esencia cruda del soul y el blues. Leonard Chess, fundador de Chess Records, fue quien vio el potencial de Etta James y la llevó a este entorno musicalmente vibrante para sacar el máximo provecho de su talento. El disco incluyó grandes éxitos como <em>“Tell Mama”</em> y <em>“I’d Rather Go Blind”</em>, y consolidó a Etta James como una de las grandes voces de la música soul.</p><p>Sin embargo, con el tiempo, se descubrió que algunas canciones grabadas durante las sesiones en Muscle Shoals no se incluyeron en la primera edición del disco. Así nació <em>Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions</em>, una reedición que ofrece una visión completa de las sesiones originales. Esta versión ampliada incluye pistas adicionales como <em>“Watch Dog”</em> y <em>“Steal Away”</em>, que quedaron fuera de la primera publicación, así como algunas alternativas y versiones inéditas que aportan una nueva dimensión al trabajo original.</p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGjr__PhJmnqT4hnDNqUVVKeWnA22suh4hohd0LUMX9vJTp0bGB5AAOUQlxBOtun6WV5DK5Z-p-xBRvNKSEnXGIr5EuJfFPMCf6mQgg5bTr1IG0Sr7qwBWbPkSJDob9bFTuf17Q437171ZRSJ7flKLvcMe4b0m4SwV1xe8HvOUu7Ar1SiBAJjqhlOMLM_/s1220/blues-singer-etta-james-michael-ochs-archive-60s.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Etta James en Fame Studios" border="0" data-original-height="820" data-original-width="1220" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGjr__PhJmnqT4hnDNqUVVKeWnA22suh4hohd0LUMX9vJTp0bGB5AAOUQlxBOtun6WV5DK5Z-p-xBRvNKSEnXGIr5EuJfFPMCf6mQgg5bTr1IG0Sr7qwBWbPkSJDob9bFTuf17Q437171ZRSJ7flKLvcMe4b0m4SwV1xe8HvOUu7Ar1SiBAJjqhlOMLM_/w400-h269/blues-singer-etta-james-michael-ochs-archive-60s.jpeg" title="Etta James en Muscle Shoals, foto: Michael Ochs" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="text-align: justify;">Etta James en Muscle Shoals, foto: Michael Ochs</span></td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;">La diferencia principal entre el disco original y la reedición radica en la inclusión de este material adicional, que ofrece una visión más completa del proceso creativo de Etta James durante las sesiones de Muscle Shoals. La versión ampliada no solo reúne las pistas que no se incluyeron inicialmente, sino que también presenta una colección más rica de la energía y la emoción que Etta James aportó a estas sesiones. Cada pista añadida aporta una nueva perspectiva sobre el talento de James y su desarrollo artístico en ese momento.<p></p><p>Además de los grandes éxitos como <em>“Tell Mama”</em> y <em>“I’d Rather Go Blind”</em>, el álbum reeditado incluye temas menos conocidos pero igualmente impactantes como <em>“You Got It”</em>, una pieza enérgica y llena de soul, y <em>“Do Right Woman, Do Right Man”</em>, un himno que mezcla elementos de gospel y R&amp;B. Estas pistas adicionales muestran a una Etta James en constante evolución, explorando nuevos sonidos y refinando su expresión artística.</p><p>Las sesiones de Muscle Shoals supusieron una transformación en la carrera de Etta James. El trabajo con Rick Hall y los músicos de Muscle Shoals no solo añadió un nuevo nivel de profundidad a su estilo, sino que también abrió nuevas vías para su expresión artística. Cada canción del álbum reeditado revela una faceta diferente de Etta James, desde la mujer fuerte y desafiante hasta la artista vulnerable y conmovedora.</p><p>En resumen, <em>"Tell Mama: The Complete Muscle Shoals Sessions"</em> es un álbum fundamental para entender la grandeza de Etta James y su contribución a la música soul y blues. La reedición ofrece una experiencia auditiva más rica, con pistas adicionales que amplían la visión del trabajo original y que destacan la importancia de las sesiones de Muscle Shoals en la carrera de James. Este álbum no solo es una pieza imprescindible para cualquier amante del soul, sino también un recordatorio del poder perdurable de la voz y el alma de Etta James.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/1bwZSEtoUVU" width="320" youtube-src-id="1bwZSEtoUVU"></iframe></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div></div></div>0Madrid, Espanya40.416727900000012 -3.703290512.106494063821167 -38.8595405 68.726961736178851 31.4529595Discos 2023. Encara es fa molt bona músicahttp://www.noseviuresenserock.com/2023/12/discos-2023.html20's2023Dicos 2023EspecialLlista discosNSVSRocknoreply@blogger.com (Chals)Thu, 14 Dec 2023 23:29:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-762900918741883899<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLV0UbcthIJJXZ97KIlNhIchOYYj8xbA8Qx62uqCeWqrBguQqV7GonN5IcwpKHIYxYCVEqrBh2JB5bD6gFmP12G5ffzzXBNbtYU1cfoQ9uTK1LgbQKEg6wXWF7CWdP3euYOU3FxcX_GQclk6AOTK5Y7Kc8rwOgrBGwih60Ez31RJj9CjJxnz85sSJM0a-c/s2000/2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="2000" height="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLV0UbcthIJJXZ97KIlNhIchOYYj8xbA8Qx62uqCeWqrBguQqV7GonN5IcwpKHIYxYCVEqrBh2JB5bD6gFmP12G5ffzzXBNbtYU1cfoQ9uTK1LgbQKEg6wXWF7CWdP3euYOU3FxcX_GQclk6AOTK5Y7Kc8rwOgrBGwih60Ez31RJj9CjJxnz85sSJM0a-c/w640-h512/2.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Com cada any, tinc la costum de recapitular aquells discs que m'han acompanyat i els quals a més mereixen atenció. Sense distinció de nacionalitat ni d'idioma. Amb ningún ordre concret, tots aquest discs han sigut número u per a mi en algun moment de l'any. Segur que alguns d'ells ens acompanyaran a més llarg termini, però això ja ens ho dirà el temps que és molt savi. Per descomptat, qualitat no falta.&nbsp;<div><br /></div><div>Evidentment, la oferta es tan gran que no podria asseverar-se per a res que aquests són els millors discs a nivell global, però segur que entre aquestes cançons trobes moments sonors de gaudí i una proba més de que la música no travessa un mal moment, tal vegada el que si que falla és una indústria musical encabotada en tirar-se pedres a ella mateix, enrocant-se en propostes de usar i tirar que semblen fetes amb la mateixa plantilla i que se carreguen l'harmonia, la lírica, la musicalitat i la diversitat de manera flagrant.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Per la meua banda, amb major o menor freqüència, sempre que puga em posaré al servici de tantes i tantes propostes d'alta qualitat que mereixen major visibilitat, amb músics als qui admire i respecte profundament per la seva gran tasca de resistència contra els elements i pel seu gran talent.&nbsp;<div>&nbsp; <h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: left;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/slowdive-everything-is-alive.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnrynLzxJH7OJPc2K_SIdw0q7mv6GNReER9TTj5vPuSt7rwtA_HD80lBI-gt3z47A9ALz5pnFC3oZXOJb3bXcKak6j9SQnNuqbE1uqoiWSDCJcWjTFgZwyhRCZmp7Rs6eXvkGHcFzfurA7OnPIXzOWhy0BV5jYk6kOiwYR12bw2cKVgGi01TInSNCYQMM6/s320/slowdive-everything-is-alive.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 1.5rem;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/slowdive-everything-is-alive.html" target="_blank">Slowdive – Everything is Alive</a></span></div></h2><b>Slowdive</b> ha entregat un disc que difícilment se situarà al costat de Souvlaki, que per cert fa el seu 30 aniversri aquest any. Més perquè el temps juga en contra i la voràgine que vivim no dóna peu a això. Tot i que la qualitat lliurada sí que en justifica definitivament el retorn i per descomptat està a l'alçada de la llegenda. <br /><br />Aquesta obra demana ser assaborida a consciència. Amb bon gust i sense sortir de la seva pròpia idiosincràsia ofereixen una meravellosa i bella obra d'art musical, etèria, contemplativa, molt ben enfocada i amb un rerefons on la pèrdua i l'esperança es donen la mà. Cançons destacades: Shanty, Alife, Kisses, Skin the game.&nbsp;<div><br /></div><div>Bandcamp: <a href="https://slowdive.bandcamp.com/album/everything-is-alive">&lt;enllaç&gt;</a><div>Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/slowdive-everything-is-alive.html">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: left;"><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/sparklehorse-bird-machine.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank"></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/sparklehorse-bird-machine.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7Mg_dgrI4HEmrtn_SFY8gwi4kSE8FqV48pVQ3dLXp__ibNVnkM8JikOjaV872WxU-Z0zleZu3-p4Qevg7Q_4nCl4O4pD13uma4gHijmuKDFLnDgTbJ6OVoNZ_yFO34KhFMGDw1kL0ilHI5gvdmoBPl5zHNX17LKZKhQ0l6AJE804X55D15VBFLsbTPZlQ/s894/sparklehorse%20bird%20machine.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="894" data-original-width="894" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7Mg_dgrI4HEmrtn_SFY8gwi4kSE8FqV48pVQ3dLXp__ibNVnkM8JikOjaV872WxU-Z0zleZu3-p4Qevg7Q_4nCl4O4pD13uma4gHijmuKDFLnDgTbJ6OVoNZ_yFO34KhFMGDw1kL0ilHI5gvdmoBPl5zHNX17LKZKhQ0l6AJE804X55D15VBFLsbTPZlQ/s320/sparklehorse%20bird%20machine.jpg" width="320" /></a></div><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/sparklehorse-bird-machine.html" target="_blank">Sparklehorse – Bird Machine</a></div></h2>Molts anys després de la seva mort, el germà de Mark Linkous, Matt, juntament amb la seva cunyada Melissa Moore Linkous i uns quants amics més, finalitzen l'últim disc de <b>Sparklehorse</b> gràcies a les anotacions que troben de l'artista. El resultat és impressionant, podem considerar Bird Machine un autèntic disc de Sparklehorse. Amb les pujades i baixades, els inferns i els cels convivint i compartint versos. Amb els seus riffs saturats, els mitjos temps d'alt-country, els seus desfasaments i les seves xicotetes tonades com cançons de bressol infantils.<br /><br />A tretze anys que decidís anar-se'n de vacances permanents, compleix de sobra per situar-se entre els seus millors títols i a considerar-ne un dels destacats del present any. Cançons destacades: It Will Never Stop, Evening Star Supercharger, Daddy's Gone, The Scull of Lucia.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Bandcamp &lt;<a href="https://sparklehorse.bandcamp.com/album/bird-machine">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/sparklehorse-bird-machine.html">Exile SH Magazine</a>&gt;<h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: left;"><br /><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/ona-nua-superpop.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="1815" data-original-width="1846" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6WN9j-Y3SJN_RhIK2wgVI3p98ZBiZ6Cw2USskh0EJWtglChjG8VbiWH9wajsl1xIQclwNkIF2c0MKTMu9rnsEe4h-VafdJlepyfy9ZoCZxy_o4QYSgmu4Thhl5gNUbRUH759IJxsfOeL_JyOFyKln9zXKaP6H5pokByRXWsXVY6KgQ7sW65IYqjU-hK3L/s320/ona-nua-superpop.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/ona-nua-superpop.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">Ona nua – Superpop</a></div></h2>El cantar d’<b>Ona nua</b> és eteri, dream pop amb soul, i les seves cançons estan fetes de carn i os, de cor i honestedat, traspassen del folk al rock amb el seu estil propi que sobre tot respon a l’exquisidesa, i amb Superpop ha aconseguit una altra producció remarcable d’alta qualitat humana i sonora.<br /><br />Les seves lletres conviden a mirar cap a dins, a retrobar-se amb u mateix a través de l’emoció i de l’estima. Per suposat, el desencant, la desil·lusió i la soledat també formen part de l’experiència vital de tothom i a les seves cançons fan acte de presència per a ser desafiats. Amb subtilesa obri una porta de sortida per a deixar anar la toxicitat i els prejudicis del món que ens envolta. Cançons destacades: Impermanent, Mare, Mirall de dins, Mentides.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Bandcamp &lt;<a href="https://onanuamusic.bandcamp.com/album/superpop">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/ona-nua-superpop.html">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihDrzPO4AnSOwGBbXcYYYvmMhjcG88yC5VNV9i36ohKMnjaLBbCknBM5PYnv6XzPdj6Rtnk9JVy4UAbgquHenNdpH5dtIiK_qUPATbh-ezRSJVysFhTMzuD1DkR82wRzIoiVJCTXLxcYwrYxUGxP0miovBVYjp9M1WX4a_Shz4tFjJvNc7DZNINl3_QIrQ/s1280/Yo-La-Tengo-Exile-Front.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1280" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihDrzPO4AnSOwGBbXcYYYvmMhjcG88yC5VNV9i36ohKMnjaLBbCknBM5PYnv6XzPdj6Rtnk9JVy4UAbgquHenNdpH5dtIiK_qUPATbh-ezRSJVysFhTMzuD1DkR82wRzIoiVJCTXLxcYwrYxUGxP0miovBVYjp9M1WX4a_Shz4tFjJvNc7DZNINl3_QIrQ/s320/Yo-La-Tengo-Exile-Front.webp" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/02/yo-la-tengo-this-stupid-world.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;">Yo La Tengo – This Stupid World</a></div></h2>Escoltar aquest nou disc de <b>Yo La Tengo</b> et tornarà el goig d'anys enrere on cavalcar el caos (el seu caos) pot resultar una experiència sònica única i exclusiva si et deixes portar. Noves cançons inspirades i directes que accentuen els seus desenvolupaments més extensos, inclús reservant un petit lloc per a la seva característica bossa nova velvetiana. Flexibles i canviants, ofereixen una punxant i alhora bonica instantània de l'actualitat a través dels ulls d'Ira Kaplan amb la química infrangible dels seus companys de viatge Georgia Hubley i James McNew. Sense ambatges, sense concessions i directe on fa mal.<br /><br />Enèrgics i renovats com feia temps no s'escoltaven, però no ho és menys que allò que pretenen comunicar, ja que han trobat a This Stupid World la millor manera d'exorcitzar el malestar provocat per aquest nou món post-pandèmic. I jo la veritat és que ja no aspiro a més, amb què m'acompanyin i em sacsegen com ells només saben, jo ja en tinc prou. cançons destacades: Sinatra Drive Breakdown, Aselestine, Until It Happens, This Stupid World, <br /><br />Bandcamp &lt;<a href="https://yolatengo.bandcamp.com/album/this-stupid-world">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/02/yo-la-tengo-this-stupid-world.html">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/sanisidro-sambori.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/sanisidro-sambori.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWVKjZ8pClFMRcGwFfSDapTxPpU5jWT7Lx0GGQ_m8IcGQNLoIG-g9j3g63w6tw59IsJC7c71EgvbJWGGGP4oxSdtP3TZveOXzHxdcAKtITZpuBGlfFqWjLOzuLBokp54OK-7vrS9ekVbOpDO-RO0s5818a44ChHsjIhCI4oM8RpoVVWxQExXXR8uYfCDug/s1200/SanIsidro.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWVKjZ8pClFMRcGwFfSDapTxPpU5jWT7Lx0GGQ_m8IcGQNLoIG-g9j3g63w6tw59IsJC7c71EgvbJWGGGP4oxSdtP3TZveOXzHxdcAKtITZpuBGlfFqWjLOzuLBokp54OK-7vrS9ekVbOpDO-RO0s5818a44ChHsjIhCI4oM8RpoVVWxQExXXR8uYfCDug/s320/SanIsidro.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/sanisidro-sambori.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;">SanIsidro – Sambori</a></div></h2><div>Isidro Rubio ha format part de la banda punk Venereans i la més coneguda banda de garatge Wau y los Arrrghs!!!, a més ha acompanyat l'australià Johnny Casino formant part de la banda de directe. <br /><br />Ara com <b>SanIsidro</b> firma el seu primer LP. Inclassificable, capaç de fusionar estils dispars, psicodèlia i cançó mediterrània es donen la mà, flamenc i western s'entremesclen entre aires orientals i marxes mores alcoianes, amb percussions llatines, influències africanes, fins i tot gregues, folk, rock i guitarres elèctriques. De tant en tant s'agraeixen aquesta frescor tan necessària per desembarrar les fórmules tan manides a la música, sobretot si es desenvolupa amb talent i exquisidesa. Impossible no aturar-se en aquest nou disc inspirat i molt recomanable només apte per a ments sense prejudicis. Cançons destacades: La qüestió atàvica, Sambori, Los Pies de Cristo, La Solitària<br /><br />Bandcamp &lt;<a href="https://sanisidro.bandcamp.com/album/sambori">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/sanisidro-sambori.html">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglJeV6ehC0Z3Z_MB0lLL4mDok4uD0HrGFXqSheXXk4nv_p_3__K5rdHoS-lHlAIYIRkG7QXpaJJDH9Ka8IkNbckuRc9D4X2I3I5JjFwrD3BmOALV4Iia-4XivgJLZAZCMfS-kwON7lNIQ0XVcB_fz343wr5aQWCQwzBKKUz3uajtMxeaa89W9B3xysUZVr/s1200/popalina_exile.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglJeV6ehC0Z3Z_MB0lLL4mDok4uD0HrGFXqSheXXk4nv_p_3__K5rdHoS-lHlAIYIRkG7QXpaJJDH9Ka8IkNbckuRc9D4X2I3I5JjFwrD3BmOALV4Iia-4XivgJLZAZCMfS-kwON7lNIQ0XVcB_fz343wr5aQWCQwzBKKUz3uajtMxeaa89W9B3xysUZVr/s320/popalina_exile.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/04/carolina-otero-popalina-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">Carolina Otero &amp; The Someone Elses – Popalina</a></div></h2>Amb Popalina, <b>Carolina Otero</b>&nbsp;amb els seus xics dels <b>The Someone Elses</b> fa un gran salt estrenant una «nova» veu que la consolida com una de les artistes més interessants i talentoses del panorama musical actual. Equilibrat, variat i impecable, el disc es passa en un sospir. <br /><br />I no només destaca pel seu estil inconfusible de pop de guitarres, sinó també per ser una lletrista enginyosa capaç d'explorar terrenys poc comuns i plasmar els seus sentiments més profunds creant autèntiques postals sonores sense caure en afectacions o dramatismes innecessaris, alhora que és inherent a la seua música la mirada crítica cap al món que l'envolta. Una veritable joia per als amants del gènere digue'l indie-pop, jangle pop, power pop… o digue'l simplement Popalina. <br /><br />Bandcamp &lt;<a href="https://noaloharecords.bandcamp.com/album/popalina">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/04/carolina-otero-popalina-2023.html">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/carles-chiner-salvatge.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihA2IMY15eVp8XybQKO6CqlkAHeCyAt-K2NixJDkyetMmQZ8FCouzHgBN8q4YanJ6UD8mbWTvRMgY35NItE1TirLdJlN2P0c9rnFuf1yUIMhxqjxTR1xR4Eip71wQXk95pRcP0WLfB3_1VUPb7Uw4CtfN6H1_dvSeN5wFmejHqIwVbv_u5f_UfMlGHt540/s320/carles-chiner-salvatge-600x600.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/carles-chiner-salvatge.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">Carles Chiner – Salvatge</a></div></h2>En el musical i pel rerefons, considere aquest tercer disc en solitari de <b>Carles Chiner</b> com una espècie de continuació i pas endavant de Cante el cos elèctric, l'últim disc de Gener. Potents riffs de guitarra unes vegades, el baix destilant un groove que donen ganes de moure els peus altres, lletres que poden posar-te el cor en un puny o fer-te somriure de culpa quan et veus reflectit, crits animals de garatge, falsets o interpretacions de vellut, entre allò antic i allò modern, soul, pop, folk, rock… <br /><br />Aquest disc és un gaudí de principi a final a més de convidar a la reflexió doncs Carles Chiner sap llegir l’actualitat amb lucidesa, sense jutjar i amb humilitat. Segueix el seu camí amb els seus propis termes i condicions, posant el focus en el que importa: la música i les cançons. Un disc enganxós que a més creix amb a cada escoltada. Cançons destacades:&nbsp;Com l’arbre del Teneré, Vull ser un autòmata feliç, Mort d’un vianant, Caure al segle XXI</div><div><br />YouTube &lt;<a href="https://youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_nZ4WJYIIBd2JugNT1zLuw8jMg9QtFx1-k&amp;si=sPNHXboP-4KHHlrU" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/carles-chiner-salvatge.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/blur-ballad-of-darren.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh1qOr52aTu3teVI8TqpBujWQDPC320H0ckKQUjMJ_FxXgiV1Lw9y1MSxBPj1n0dDZqxpZRyYpJ_lfH6JNV-aNPpRQdvJroxYJEIBIUq8sy2dZ1onei0Xvw5Qxf4AerzSn4gxCpmwgtjfNYNL9xOqV4576RTR5_2op974zUWobJrXLMkHaMi0qJlMBhCAm/s320/BLUR_The-Ballad-of-Darren_album-packshot-scaled-1-600x600.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/blur-ballad-of-darren.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">Blur – The Ballad of Darren</a></div></h2></div><div>Era qüestió de temps que <b>Blur</b> lliuressin un senyor disc. Depenia principalment de dues coses. D'una banda, de les inquietuds del seu vocalista perquè se centrés en la banda més enllà dels seus diversos projectes, i de l'altra que Graham Coxon tornés a trobar el camí per brillar amb els seus arranjaments en el context de la banda i amb la química necessària aplicada a les cançons del seu company.<br /><br />M'ha sorprès The Ballad of Darren, no s'esperava i a més a més amb aquesta qualitat. Entusiasmarà molt a tots els que hagin seguit les aventures de Blur i afins, i continuaran causant cremors a tot el sector rockista que els consideren un producte generacional. Un error, perquè aquest disc és pura música british que està molt més enllà del brit-pop dels 90. Cançons destacades: The Ballad, Barbaric, The Narcissist, Avalon.</div><div><br /></div><div>YouTube &lt;<a href="https://youtube.com/playlist?list=PLETB5bOsgcnLdGYyhxM1ey2ZC1IzId9Qg&amp;si=pVOlVRjUF8AMEUbG" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/blur-ballad-of-darren.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /><h2 class="entry-title" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/boygenius-baker-dacus-bridgers.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLfVroHgljzqlJzhwGbxOdKTo-96PYceIYShSMD9GDoWHI-5Ds-apVQcEQQKyog7VbRW8KYzs4HTcCVypiTelH-aZwH01JfMmeMfzdR2VMMfJUuKgpKiss03K5bEsEIi7_TpnSVCXh-o-rg2ssxzI9FjrveuwwiEE0Iz4cZ1xnV1Fy2_jLOe4wonSXLLcn/s320/boygenius.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/boygenius-baker-dacus-bridgers.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank">boygenius – The Record</a></div></h2>L'aliança de <b>boygenius</b> confirma el bon moment d'aquestes tres dames de l'indie que el formen. S'acompanyen mútuament cadascuna oferint el millor de la seva manera d'entendre la música, del rock alternatiu a sonoritats més folk: la intensitat èpica de Julen Baker, les cavil·lacions introspectives de Phoebe Bridgers, l'indie més melòdic de Lucy Dacus. Tots els elements conviuen perfectament i afavoreixen el conjunt.&nbsp;</div><div><br /></div><div>The Record és entretingut i variat. Toca temes personals de cadascuna d'elles, de vegades amb intensitat, d'altres amb humor, fins i tot fent referència a la relació entre elles reafirmant-se en la seva pròpia existència com a grup d'amigues gaudint de la música, destil·lant camaraderia i bon rotllo, i per descomptat rient d'amorius passats. Cançons destacades:&nbsp;Without You Without Them, Not Strong Enough, Cool About It, Satanist<br /><br />Bandcamp &lt;<a href="https://xboygeniusx.bandcamp.com/album/the-record">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/boygenius-baker-dacus-bridgers.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /><h2 class="entry-title" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/sonlosgrillos-v-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6bZTcoLgcrtwrwjDu4kLOcSSghQBJkAglC2wKrw_xBdfmACdaZqpVP3VdEg9p394pvYjuBMCgvKr6CKICbUW0JbV5dK2jMN4fb79EFCUphpsSj4GbnBrmHL4ooBu95BlTUY1wu9HOUIQW9gW3nzCUFYENMS2hwy0Fdc3JPvkfygEblbV_1AbGclqgamMG/s320/sonlosgrillos%20V.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/sonlosgrillos-v-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank">SonLosGrillos – V</a></div></h2>Una proposta com la de<b> SonLosGrillos</b> és molt&nbsp;difícil de trobar en aquest grau de qualitat en la actualitat que vivim, continuen endavant amb aquest treball que representa molt bé les latituds musicals per les quals es desenvolupen naturalment i sense complexos. Una petita delicatessen, una joia musical, una exquisidesa a la qual prestar atenció si t'agraden estils propers al psych-folk i la cançó popular autòctona, i/o si ja estàs farta/o de la mateixa fórmula musical de sempre.</div><div><br /></div><div><div>El pensament transcendental, el despertar de la consciència, la il·luminació i la recerca de l'amor en el seu estat més ampli i pur conformen el discurs base, temàtica que enllaça molt bé amb l'essència espiritual hippy de finals dels seixanta i principis dels 70. Reflexions recolzades en paisatges sonors onírics que en conjunt plantegen l'escapada i la transformació. Cançons destacades: Me pregunto, Por el camino, Jardín de nubes, La Luna</div></div><div><br />Bandcamp &lt;<a href="https://sonlosgrillos.bandcamp.com/album/sonlosgrillos-v" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/sonlosgrillos-v-2023.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjfPj3vtUZ_-fTvnRyYelPF-HkJptPMpd_AIqqizJnDJEpJiQAYMpt4IdbzqwfVjeNSSLwonOlDJ19x-WiIpAm-EDh4qsupg6rsJxDGfYTN1PMHbHa5Fc7HSEAZk6IE5G1XKeGhflDd4w5lIRUzBIp1pm6W9AoShS-QhDLZ384SgS1dZe55FbpkQyRMmHG/s300/oscar-peris-sol-dhivern-portada.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjfPj3vtUZ_-fTvnRyYelPF-HkJptPMpd_AIqqizJnDJEpJiQAYMpt4IdbzqwfVjeNSSLwonOlDJ19x-WiIpAm-EDh4qsupg6rsJxDGfYTN1PMHbHa5Fc7HSEAZk6IE5G1XKeGhflDd4w5lIRUzBIp1pm6W9AoShS-QhDLZ384SgS1dZe55FbpkQyRMmHG/w320-h320/oscar-peris-sol-dhivern-portada.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><h2 style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/02/oscar-peris-sol-hivern-single.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200;">Oscar Peris - Sol d'hivern</a></h2></div><div>Aquest és el quart àlbum de l'artista de Llaurí, Oscar Peris, qui segueix evolucionant com un dels més interessants cantautors de l'actualitat. La seva mirada crítica és necessària als dies que corren, tant per aquelles veritats que volem escoltar com aquelles que no. Però sobretot és la seva vivacitat lírica la que el converteix en un gran contador d'històries.&nbsp;</div><div><br /></div><div>En aquest disc dóna un pas endavant a nivell instrumental i vesteix a gran part de les cançons amb banda de rock. Acompanyat de secció rítmica, guitarra elèctrica i en alguna de les cançons inclús molt bons arranjaments de piano, ens demostra que la seva música pot anar més enllà i que encara té molt a dir. Un gran pas per a aquest artista prolífic i valent. Cançons favorites: Sol d'hivern, Caoba Africana, Corrandes de joventut.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Bandcamp &lt;<a href="https://rogergasconmusic.bandcamp.com/album/oscar-peris-sol-dhivern" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenyes i notícies: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/?s=oscar+peris" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/pj-harvey-inside-old-year-dying.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKTOcD8ar1D0dbNKxcOgbBIu_jgl3tThL1HENsn7v8v4_VFExO7gAmGEA4xjijicadUoFFNr6nLEhbrgobnpiLj1-7tUVaeCJbvWRumtjjfDrjzIwYBhjxeIdauo0oV2ipnX31KKnmHqATGuFp85cTmbiQMNlok-fcZCea6DnhxnuevItCnaTe59D6mdIM/s320/pj%20harvey%202023.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/pj-harvey-inside-old-year-dying.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank">PJ Harvey – I Inside the Old Year Dying</a></div></h2><div><div>Resulta evident que aquest disc requerirà un esforç extra i una atenció més gran per part d'aquells seguidors ocasionals que esperaven una enèsima reinvenció rockera de la xica de Somerset, excepte en alguns moments més accessibles. Tal com diu la pròpia <b>PJ Harvey</b>, és un disc que clarament reflecteix un gran esforç en la seva creació, començant per una interpretació vocal entre fràgil, vaporosa i gairebé vorejant el falset que ha desenvolupat especialment per a l'ocasió.</div><div><br /></div><div>Malgrat el que pugui semblar segons el que s'ha descrit fins aquí, la seva refinada escriptura juntament amb les atmosferes elaborades amb molta exquisidesa no només li atorga a aquest disc una identitat pròpia des del primer minut, sinó que també resulta fascinant i magnètic a l'escolta. Cançons destacades:&nbsp;Autumn Term, Seem an I, A Child’s Question August, A Noiseless Noise</div></div><div><br /></div><div>Bandcamp &lt;<a href="https://pjharvey.bandcamp.com/album/i-inside-the-old-year-dying" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/sonlosgrillos-v-2023.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><h2 class="entry-title" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/11/gonzalo-fuster-valentia-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvNTQltP6BdxIQFyA_ZqfUe3473NSLIOKuZiECP-cKiBozOf4ildZQI4m9UBHGtRqgOIvmtaCmHCXFykYwcjMLcsaQxA_hUkOQKtJGUQTLaDQm07QhfRLcFd4UqffnJOAFFheULaWaY-e7ghZUu50jJCMd1ce23obQZQxuqeCSejZzpMRM6KO4hOnsBkkF/s320/gonzalo%20fuster%202023.jpg" width="320" /></a></span></div></h2><h2 style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/11/gonzalo-fuster-valentia-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">Gonzalo Fuster -</a><span style="color: #333333; font-size: 1.5rem;">&nbsp;</span><a href="https://exileshmagazine.com/2023/11/gonzalo-fuster-valentia-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">Valent​í​a, lealtad y dignidad</a></h2>Obrir aquesta carpeta DIY és com si obrissis el cor Gonzalo Fuster en canal, un bagul de cartolina que guarda per a nosaltres un procés dolorós i transformador, cançons amb què podreu fer vostres els sentiments i emocions que sentireu, i que molts de vosaltres aneu a reconèixer amb la seva escolta.<br /><br />El gust en cada arranjament, fins i tot als cors, a cada presa instrumental, a cada detall, fan que aquesta delicatessen de les distàncies curtes no estigui feta per ser pastura de l'escolta ràpida, cosa que no vol dir que des de la primera presa de contacte no us colpeji al pit. Cançons destacades: Yo no, Réquiem por el difunto equivocado, Perdonémonos, Valga la pena.</div><div><br />Bandcamp &lt;<a href="https://gononogon.bandcamp.com/album/valent-a-lealtad-y-dignidad">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/11/gonzalo-fuster-valentia-2023.html">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpc7HxbKAz-DYB2zhOtIHrGi7zJn-zSTmEl2fG4kn49E6lqUmmMYglKdFYL_bhuG2BlzuxF7t4jKenRMcLNHScP5NUbmFPSFReK4CJNkmvRMFJJfoV4JBK_Vqqbu18aR1puWBRYNJTYGSNWdIt8P6R9uJzkRCvCNHOD16xZHtrel9LORWQnxIX-zN5BcqU/s1200/the%20third%20mind%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpc7HxbKAz-DYB2zhOtIHrGi7zJn-zSTmEl2fG4kn49E6lqUmmMYglKdFYL_bhuG2BlzuxF7t4jKenRMcLNHScP5NUbmFPSFReK4CJNkmvRMFJJfoV4JBK_Vqqbu18aR1puWBRYNJTYGSNWdIt8P6R9uJzkRCvCNHOD16xZHtrel9LORWQnxIX-zN5BcqU/s320/the%20third%20mind%202.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><h2 style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/the-third-mind-2.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200;">The Third Mind 2</a></h2></div><div>Jesse Sykes és una artista preferida de la vida pels seus discos amb The Sweet Hereafter, i acaba de llançar un nou disc com a part de la banda The Third Mind, formada pels il·lustres Dave Alvin (The Blasters), Victor Krummenacher (Camper Van Beethoven, Cracker, Monks of Doom, Eyelids), Michael Jerome (Toadies, Better Than Ezra, Richard Thompson, John Cale, Me’shell Ndegeocello, The Blind Boys of Alabama, Charlie Musselwhite) i David Immerglück (Counting Crows, Camper Van Beethoven, John Hiatt). No fa falta explicar més. Són uns experts en allò que fan.</div><br />Aquest disc és una meravella, una delícia pels amants del folk rock noir, el blues progressiu, la psicodèlia i el rock alternatiu, amb tocs de jazz avantguardista i amb molt molt gust, un revers fosc de l'americana còsmica, una col·lecció de cançons molt cohesionades digna del millor de la collita i que hauria de figurar a les discoteques més selectes dels amants del gènere. Cançons favorites:&nbsp;Groovin’ Is Easy,&nbsp;Tall Grass,&nbsp;Why Not Your Baby.</div><div><br /></div><div><div><div>Bandcamp &lt;<a href="https://thethirdmind.bandcamp.com/album/the-third-mind-2" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/the-third-mind-2.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj37jtBajEuJ12mkCA11jga2iTYlSF3F0CinLNKNMDZ9DzbGS6HSnQv4C_1_LUCcgSeX7mmhbq6-Jiporr01UdwWDF5tPHpFP4k4Eq8aKqMHscEvfrTBH1YcflMt22vGWeuayTbXHxpUmRhei-pv_-8KmpyVg511Wat_lQYR6e-3hpxjD-vaRsWi0q3kP5T/s1200/KS065-Will-Johnson-No-Ordinary-Crown-4000x4000-1-1200x1200.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj37jtBajEuJ12mkCA11jga2iTYlSF3F0CinLNKNMDZ9DzbGS6HSnQv4C_1_LUCcgSeX7mmhbq6-Jiporr01UdwWDF5tPHpFP4k4Eq8aKqMHscEvfrTBH1YcflMt22vGWeuayTbXHxpUmRhei-pv_-8KmpyVg511Wat_lQYR6e-3hpxjD-vaRsWi0q3kP5T/s320/KS065-Will-Johnson-No-Ordinary-Crown-4000x4000-1-1200x1200.jpg" width="320" /></a></div><h2 style="clear: both; text-align: center;"><span face="-apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;" style="background-color: white; color: #b51200; font-size: 24px; text-align: start;"><b>Will Johnson – No Ordinary Crown (2023)</b></span></h2><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ës una llàstima que una vegada més Will Johnson passi desapercebut, sobretot amb un disc com el que ha llançat, ja que segurament encantaria a tots aquells que van gaudir amb la seva americana de tall indie-rock dels discos amb Centro-matic, tant com a qui els va enlluernar més amb el folk-rock amable de South San Gabriel.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ha anat perfeccionant amb els anys l'art de fer-te sentir com si estiguessis assegut a l'estudi al costat de la banda, potser és el sentit del terme «lo-fi» que ja porta de sèrie, o potser ja són molts anys perfeccionant-lo, segurament també gràcies a l'ajuda de Britton Beisenherz que repeteix a la producció i ja ha estat present en els seus últims 4 discos. Cançons favorites: Sinker, Sinking, Swine,&nbsp;Of Passengers and Plight.</div><div><br /></div>Bandcamp &lt;<a href="https://willjohnson.bandcamp.com/album/no-ordinary-crown" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/will-johnson-no-ordinary-crown.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;<br /><div style="text-align: center;"><br /></div></div><div><br /></div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/natalie-merchant-keep-courage-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm4U0yL_QSb85SRIk39egjrBHw91gP4JC_9FfWq9iwa_jZYq5AIW-uj8qVgF7sDjInc7LyEPWr0vxLpGIrZJsvimyVbfMQ0aor0eUogGjdC3h5GtDuHeTWxfkeopXWuwESqfwKdWYFvc4-VIydrfX2ppNmi-I72cuxzTCYEVHbD2nHyh5Zmtd0sbkFgwG6/s320/Natalie%20Merchant.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/natalie-merchant-keep-courage-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank">Natalie Merchant – Keep Your Courage</a></div></h2></div><p style="text-align: left;">Perquè quan les harmonies i melodies tenen sentit, quan hi ha un mèrit explícit en la instrumentació i els arranjaments, quan es pretén inspirar l'oient i crear un vincle emocional genuí amb cançons que parlen de tu i les teves experiències, convertint el que és quotidià en una cosa divina, aleshores ens trobem davant d'una obra d'art. En aquest aspecte, aquest novè disc de Natalie Merchant ens ofereix música en majúscules.<br />&nbsp;<br />Cançons traçades al detall amb artesania i saber fer. Una peça per ser degustada a consciència, per gaudir a totes i cadascuna de les seves lectures. Cançons destacades: Narcissus, Tower Of Babel, Eye Of The Storm, Song of Myself,</p></div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: left;"><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Bandcamp &lt;</span><a href="https://nataliemerchant.bandcamp.com/album/keep-your-courage" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Enllaç</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span><br style="font-size: medium; font-weight: 400;" /><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Ressenya completa: &lt;</span><a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/natalie-merchant-keep-courage-2023.html" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Exile SH Magazine</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span></h2><div><span style="font-size: medium; font-weight: 400;"><br /></span></div><div><div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center;"></div></h2><h2 style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; text-align: center;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/rose-city-band-garden-party.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3UCiCOBwN3RJrppvGX8NrxFcWLw90B1xsy4RYvTWsdsj1G67tXk4ygOcq5JUP28ScZtP_9U5kiCtLfbcrY2nlEsqM3jKiBKgnTNL13dghLNOuiSTIP-hm3LDk-6EbzCfKNnbPpAMLZ7FA8uNsvCPZN5u2FwmRAszRr7GBPAvN7R7vy0fCzybvK893XUCf/s320/Rose-City-Band-Garden-Party.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/rose-city-band-garden-party.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem;" target="_blank">Rose City Band – Garden Party</a></div></h2></div><p>Al senyor Ripley Johnson hi ha que seguir-lo faja el que faja, un mag del&nbsp;country-psicodélic que traspua classe i té talent a mansalva a l'hora de armar cançons, donant-les dimensions estratosfèriques. Com diu David Nikochan en el Exile:&nbsp;</p><p></p><blockquote>«Garden Party» és una joia atemporal, un artefacte sonor adult, madur i bell, ple de racons màgics i de vegades triposos que ens porten a una altra dimensió...</blockquote><p></p><p>I jo que estic totalment d'acord, vos aconselle la seva ressenya i seguir les seves recomanacions. Tercer disc a nom de Rose City Band, i el que semblava que anava a ser un passar el temps entre altres projectes, es consolida de manera consistent. Cançons destacades: Slow Burn, Garden Song, Mariposa, Moonlight Higway</p></div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Bandcamp &lt;</span><a href="https://rosecityband.bandcamp.com/album/garden-party" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Enllaç</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span><br style="font-size: medium; font-weight: 400;" /><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Ressenya completa: &lt;</span><a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/rose-city-band-garden-party.html" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Exile SH Magazine</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span></h2></div></div><div><div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center;"></div></h2><h2 style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; text-align: center;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/06/mossen-bramit-cadavers-exquisits.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200;"><img border="0" data-original-height="781" data-original-width="781" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiewF4Gp3Idt79BKZg3owh7HRKymQNbeTqITNzmME2eJMzdak4JWooaJQ7bV1xhOYSlAtgFglMOugvs-NfIfT1sjQSIVL1lMc5V1DNj3jqgLYRWEFCitJPFtMEBSQYVtCP66DHPxMb9TrvO3JFutFZ0CievyFTo4t7oz0qymrCCV3Cojzn58i5MfjaXUnrf/s320/CADAVERS_EXQUISITS_portada-MossenBramitMoreraiElsMorts.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/06/mossen-bramit-cadavers-exquisits.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem;">Moss​é​n Bramit Morera i Els Morts – Cad​à​vers exquisits</a></div></h2></div><p>El sr.Morera és un favorit d'aquest humil lloc musical des del seu primer disc. Una rara avis del món musical que a aconseguit crear un univers propi a base de&nbsp;bon rhythm&amp;blues i garatge rock. Monstres, morts, assassinats i un inframón terrorífic de sèrie Z plena llegendes negres que et fan moure els peus, hereu dels Cramps i l'esperit teatral terrorífic de Screaming Lord Sutch.&nbsp;</p><p>Com diu my mestre-friend Juanjo Mestre:&nbsp;</p><p></p><blockquote>… poques vegades el rock and roll, el rhythm&amp;blues i el garatge per a minories selectes aconsegueix traspassar amb tanta gràcia i naturalitat la barrera de l'idioma anglosaxó…</blockquote><p></p><p>En aquest disc reafirmen la seva condició suigéneris i tenen cabuda tant cançons originals, inclús reivindicatives, com versions genials de Flamin' Groovies, Sonics, Fuzztones i Richard Berry. Sempre amb Mossén i els seus Morts la por i la diversió estan assegurades al docents per cent. Cançons destacades:&nbsp;L’esglai, Margalida, No tinguis por de la foscor, Sang i budells</p></div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Bandcamp &lt;</span><a href="https://familyspreerecordings.bandcamp.com/album/fsr143-moss-n-bramit-morera-i-els-morts-cad-vers-exquisits-lp" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Enllaç</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span><br style="font-size: medium; font-weight: 400;" /><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Ressenya molt recomanable de Juanjo Mestre: &lt;</span><a href="https://exileshmagazine.com/2023/06/mossen-bramit-cadavers-exquisits.html" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Exile SH Magazine</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span></h2></div></div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/the-bad-ends-power-glory.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg34H-T7bZRgV8nau1AlrjmO74HrbbbbBU4VkmdMZCvgKEl1OyHiAS0BNUpZ752C23j51szyRqa520c2XEf2qw3Ze1j0Sexjj902sDmBLi1JXstC-wlidzzXTtEhYfez2dbTtkwPt0pvHpwhyT7mRlrsbtbWGUnHjaYDfWi_aplVr4RsCWeO_eTqP76yXy0/s320/the%20bad%20ends.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/the-bad-ends-power-glory.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank">The Bad Ends – The Power And The Glory</a></div></h2>Per descomptat que el primer al·licient que presenta <b>The Bad Ends</b> és veure el nom de <b>Bill Berry</b> a la formació. Crida l'atenció com a mínim perquè si no recordo malament, als noranta, va deixar REM per problemes de salut i des d'aleshores estava retirat a excepció d'algun acte concret. Però aquesta nova banda realment està liderada per Mike Mantione gran lluminària d'Athens de l'històric grup Five Eight.</div><div><br /></div><div>Impossible no recordar el college rock del qual precisament el Sr. Mantione és un dels seus referents amb els seu grup primigeni, com també et pot suggerir perfectament a bandes com Big Star i The Minus 5 i inevitable no fer referència al Paisley Underground, és clar.&nbsp;12 tonades amb grans melodies i molt bones guitarres. Cançons destacades:&nbsp;All Your Friends Are Dying, The Ballad of Satan’s Bride, Honestly, New York Murder Suicide.</div><div><br /><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Bandcamp &lt;</span><a href="https://thebadends.bandcamp.com/album/the-power-and-the-glory-2" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Enllaç</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span><br style="font-size: medium; font-weight: 400;" /><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Ressenya completa: &lt;</span><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/the-bad-ends-power-glory.html" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Exile SH Magazine</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span></h2><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://igwtrevisited.blogspot.com/2023/10/wilco-cousin-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="320" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOHo0RtMBmnHCteYe37ttkjqbIck1_wBg7vk7K1nRYv7ki7d8B_rSXT491FSO04j2ItJVd3Q5PMjK8y9yv-MbhHrUT1S1nhJPHxjfl_RuEH3XfV8tzD9TAwKIggWPUSUriaLGW11_4p3tKJC1Y5qm_Yp5M_aa-snHyuOcpxYnr4pYrb5_fo0rDpyxE3nmW/s1600/wilco%20cousin.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://igwtrevisited.blogspot.com/2023/10/wilco-cousin-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">Wilco - Cousi</a>n</div></h2></div>Opine com Don Guzz de qui teniu enllaçada la seva ressenya de l'últim disc de Wilco: <br /><br /><blockquote>...un altre disc al qual, no tinc cap dubte (i com passa amb "Ode to joy"), el vent li bufarà molt a favor amb el passar dels anys i constata la bona salut actual, en execució i composició, de músic i banda.</blockquote>Wilco ens tenen mal acostumats doncs quasi mai baixen del notable. També desperten tants recels com incondicionals arrosseguen. Jo estic més a prop dels segons. Aquest disc continua el seu estel més amable i tranquil dels últims temps, tot i que en alguns moments arriba a recordar el mític disc de l'Hotel. Del que no tinc dubte és de que els discs Cousin i l'anterior Cruel Country, els continuaré escoltant més endavant, i és que vulgues o no, Tweedy és un mestre de la composició de cançons. Cançons destacades: Infinite surprise, Ten Dead, Levee, Evicted<br /><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Bandcamp &lt;</span><a href="https://wilcohq.bandcamp.com/album/cousin" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Enllaç</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span><br style="font-size: medium; font-weight: 400;" /><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Maginífica ressenya de Don Guzz: &lt;</span><a href="https://igwtrevisited.blogspot.com/2023/10/wilco-cousin-2023.html" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">In Guzz We Trust</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span></h2></div><h2 class="entry-title" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/gaz-coombes-turn-car-around.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="902" data-original-width="908" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWe9xhndazipx0IVp0N5v8I5DDFBN05VjlCxNHUI5zXl4QwbG-WM7xsnNzl93WsEuBu_r8goDqlOUJ9PkYnOCNcucJeeyDdrGgltQ9d017LmZjoxkgknyPWHK6Q9ZvWtBMeLui4fjXlay2Ef5P4iI2shdSEbA8leVroezXIKmqh8lphe-NZ6ZhMYT4nkSU/s320/gaz%20combs%2020223.png" width="320" /></a></span></div><div style="box-sizing: border-box; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/gaz-coombes-turn-car-around.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;" target="_blank">Gaz Coombes – Turn The Car Around</a></div></h2></div><div><div><b>Gaz Coombes</b> torna a reafirmar-se amb aquest quart disc en solitari com el gran artista que és més enllàs de Supergrass, amb un discurs propi i que ja als primers escoltes es mostra com un dels seus millors treballs. Amb un toc més soul i apropant-se a l'art crooner, baixa un poc més el ritme, ara amb més groove, i apostant per ambients sonors més assossegats.</div><div><br /></div><div>Un treball molt complet i amb una producció cuidada al detall. En tot cas, i per mi que no quedi, si tens ganes d'escapar un ratet de l'hegemonia de la música americana, sens dubte, Turn The Car Around és un disc que entra ben fresc i que recomano encaridament si a més ets un amant del bon pop. Cançons destacades: Long Live The Strange, Turn The Car Around, Sonny The Strong, Dance On.</div></div><div><br /></div><div>Youtube &lt;<a href="https://www.youtube.com/@GazCoombes/featured">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/gaz-coombes-turn-car-around.html">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><div><div><h2 class="entry-title" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div style="box-sizing: border-box; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/m-ward-supernatural-thing-2023.html" style="box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;" target="_blank"></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/m-ward-supernatural-thing-2023.html" style="box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;" target="_blank"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ0qarzEq7MTwqTMnwLGYCt5Pr4B0SUc5ej-zB78xIkQ8klJtBFy8yKGzdhIubxcvGmq-6nzQWLMidcg_wSo9O0XI2uU1BO3k8Gtm_FBqqr1GrlQtYyWxPpc7gy2_23U6WoM5woDkeXgpHZdPrLsDX3VSjzyIFEbw7rqLOMWZpnHcAIyTDT2ri4e6QRjqL/s300/m-ward-supernatural-thing-300x300.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ0qarzEq7MTwqTMnwLGYCt5Pr4B0SUc5ej-zB78xIkQ8klJtBFy8yKGzdhIubxcvGmq-6nzQWLMidcg_wSo9O0XI2uU1BO3k8Gtm_FBqqr1GrlQtYyWxPpc7gy2_23U6WoM5woDkeXgpHZdPrLsDX3VSjzyIFEbw7rqLOMWZpnHcAIyTDT2ri4e6QRjqL/s1600/m-ward-supernatural-thing-300x300.jpg" width="300" /></a></div>M. Ward – supernatural thing</div></h2></div><div><div>Les seves sonoritats folkies amables, les músiques antigues passades pel filtre de r’n’r, el to xiuxiuejant i l'habitual producció impol·luta són senyals d'identitat que donen solidesa a cada nou disc. Potser, en aquesta ocasió, el que fa llustre a aquest grapat de cançons que es desenvolupen amb esquemes i progressions ja vistos abans als seus discos, és la participació i la interpretació aliena a través dels artistes First Aid Kit, Neko Case, Shovels &amp; Rope , Scott McMicken, Kelly Pratt i Jim James.</div><div><br /></div><div>Entenc que a hores d'ara, prestar atenció a un nou disc de <b>M.Ward</b> respon més a un tema de gustos. A mi que no m'importa, em considero un incondicional de la seva filosofia musical i un habitant usufructuari del món figurat que s'obre a cada compàs de qualsevol de les seves cançons, una cosa alhora asincrònica en aquests temps de rapidesa, cops d 'efecte i arguments grandiloqüents. I per descomptat que poder escortar-lo amb noves cançons gravades amb tanta cura i encert em sembla una sort. Que mai pari. Un disc molt recomanable.</div></div><div><br /></div><div>Bandcamp &lt;<a href="https://m-ward.bandcamp.com/album/supernatural-thing" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/m-ward-supernatural-thing-2023.html">Exile SH Magazine</a>&gt;</div></div><div><br /></div><div><h2 class="entry-title" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/great-lake-swimmers-uncertain-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGQ1i8kHlhmkxgTzOGWN75oqr_OaKyQzwE9rSPx29QU0tdWHTogXbjO7c1CMtR2v_lQZGi2T9ODQRyxjDE7ODXYuvXIYgBgYupYbxfL2fGuNWTHGatAaDBm-YkOz41YJZtLaq6ZA2cUeoU0Z-l7uVwgQx3avohS4n9Ds1oW6yxylSI63mQAtWXLOeCG5nL/s320/Great-Lake-Swimmers-%E2%80%93-Uncertain-Country-2023.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/great-lake-swimmers-uncertain-2023.html" style="box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank">Great Lake Swimmers – Uncertain Country</a></div></h2><div>Van arribar abans que Fleet Foxes, abans que Band Of Horses i abans que Bon Iver. I encara que mai se'ls va reconèixer recollien tan bé com el millor, el relleu del folk-rock pastoral dels dos primers discos de My Morning Jacket, aportant una mirada personal i no tan habitual en aquell moment.</div><div><br /></div><div>Ara,&nbsp;<b>Great Lake Swimmers</b> aconsegueixen tornar a emocionar com feia temps, una volta que percebo com una nova joventut, un altre reinici de zero. Un punt de partida amb més vigor i convenciment. Cançons destacades:&nbsp;Uncertain Country, Moonlight, Stay Above, Am I Floating in the Air, Promise of Spring</div><div><br /></div><div>Bandcamp &lt;<a href="https://greatlakeswimmers.bandcamp.com/album/uncertain-country" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/05/great-lake-swimmers-uncertain-2023.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><div><h2 class="entry-title" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div style="box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/doctor-divago-la-tierra-prometida.html" style="box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank"></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/doctor-divago-la-tierra-prometida.html" style="box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhigfR-Gw8ImNiaDsrcsvtlLKPYph2AKv6DXjThvZqKdJQlZdbQoDbR0IQQtoDFn_Q3lBLxE6KVUhbbijtRKWzXDMCZXbXpOct3w4NRrlGIKFY97L5AVPxE-jrj2eoPHVDvUEAzfpEdCpyapkhD3qM3EF9RGjVmIU_NAol2yU2UosOi5Y-k5LcE4IYjQKBl/s550/doctor-divago-la-tierra-prometida.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="523" data-original-width="550" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhigfR-Gw8ImNiaDsrcsvtlLKPYph2AKv6DXjThvZqKdJQlZdbQoDbR0IQQtoDFn_Q3lBLxE6KVUhbbijtRKWzXDMCZXbXpOct3w4NRrlGIKFY97L5AVPxE-jrj2eoPHVDvUEAzfpEdCpyapkhD3qM3EF9RGjVmIU_NAol2yU2UosOi5Y-k5LcE4IYjQKBl/s320/doctor-divago-la-tierra-prometida.jpg" width="320" /></a></div>Doctor Divago – La tierra prometida</div></h2><div>Els valencians Doctor Divago són uns clàssics del rock, duen ja tretze discs i continuen sent un grup de culte que no acaba de tindre el reconeixement general que mereixen en aquest país. Com bé diu my mestre-friend Juanjo JJ</div><div><blockquote>...pertany a l'univers singular i atemporal que caracteritza les composicions de Manolo Bertrán, aquell que segueix el seu ritme, la seva manera de dispersar-se i esquivar-ho tot ia tots, perllongant una vegada més una honesta i virtuosa capacitat de mantenir-se aliens a modes, clixés, reincidències, revivals, simulacions, plagis…</blockquote></div><div><br /></div><div>Continuen a la seva marxa fent grans cançons, aliens al devanir d'escenes, actualitats i demés. Són un estil en si mateixos. Uns grans a peu de canó.</div><div><br /></div><div>Bandcamp &lt;<a href="https://doctordivago.bandcamp.com/album/la-tierra-prometida" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa de Juanjo Mestre: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/doctor-divago-la-tierra-prometida.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div></div><div><br /></div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/david-lowery-vending-machine-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiau4aaBjnqkoa8Xeh2NNjO4ercl7vD-KPp8caTmOHKwYSqQuH2Kth8A9jDfGM-FPY8rJF4DbekP6XZKeKSWumYQf_7Q0DUkJ3csOpc6kbOwachayt8OUBsWgS3HE6nbpERwzZTLaXrT_3889jDgTBiYunKPkSrq8uVDAppUbrO8RqvlnOcqMcW7gYDsKN7/s320/davied-lowery-vending-machine.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/david-lowery-vending-machine-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">David Lowery – Vending Machine</a></div></h2></div><div>Tercer disc en solitari de David Lowery, líder i fundador de les bandes Cracker i Camper Van Bethoven. Aquest disc pertany a la tradició bianual de treure un nou àlbum al voltant de la mitjanit de l'1 de gener i cada dos anys.</div><div><br /></div><div>Ratifica el seu mestratge en l'art de compondre cançons i oferir una visió lúcida sobre temes universals amb la coartada de contar històries, en aquest cas la seva pròpia, sempre amb la mà mestra posada en la tradició americana, country, folk, fronterera. Un gran es miri per on es miri. Cançons destacades:&nbsp;</div><div><br /></div><div>Bandcamp &lt;<a href="https://davidlowery.bandcamp.com/album/vending-machine" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/david-lowery-vending-machine-2023.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/09/suau-el-teu-llenguatge-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="511" data-original-width="512" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7osUtBGo4NS0XPhJUt64jfIRVCOQG9M4PUtGhzZeAXnaBuVsBqg1d6R0ztBHv16Tm1FWWHNU9Vs5zl9h6uTgR2NkjcHC7xYzxCae_c5cKSHNTZ7Kp0ZztThrYYZ8GuUh4mYlyY1L2q73f_GJkh8wm_OxF-wppZGl8GtqbP3uy74HdzptqkxnzrDi_5LVl/s320/suau3.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/09/suau-el-teu-llenguatge-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">SUAU</a>&nbsp;- s/t EP</div></h2><div>Aquest any l'aparició del grup riberenc SUAU ha sigut tota una sorpresa que no esperava. Tenen un gust exquisit per la música i les lletres.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Amb base de música americana del folk, al blues i al soul, arrodonida amb melodia d’elegància britànica i esperit de rock clàssic. Mitjos temps i balades agradables amb una profunditat lírica que mira cap endins i que inspira positivitat inclús quan la malenconia és protagonista. El millor és que pareu a escoltar amb deteniment aquestes cançons escrites amb el cor, i que deixeu que creixen i és facin grans a poc a poc. Cançons destacades: totes quatre</div><div><br /></div><div><a href="https://www.suaumusic.com/music/">https://www.suaumusic.com/music/</a></div><div>Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/09/suau-el-teu-llenguatge-2023.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: left;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/09/banderas-de-mayo-arrastran-olas.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCW1lhZLWL7yDAx4p2aL-dTk94HhShFSaco2ZRjHaNTmth2VusJ8cdW_p7sFXAVoP4dSkFARy-l2QVf4Zv3rItKJjKDTeoKOfcCpH10JbyOHDyoY94SZ6FDT1rh5FGv6gnCbSgt7Nmept8itj7eCkKABnzOaG5sL-MbrBrHyUiWK-aYnaTtDUJ4cPSUlj8/s320/Banderas-de-Mayo-Lo-que-arrastran-las-olas.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/09/banderas-de-mayo-arrastran-olas.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank">Banderas de Mayo – Lo que arrastran las olas 1989 – 1992</a></div></h2><div>Diverses cançons de Banderes de Mayo van servir de banda sonora en la meva joventut. Un grup que va ser venerat a nivell local i del qual s'esperava que arribés a dalt de tot. No va ser així malgrat que entre els seus tres discos publicats hi havia prou cançons i qualitat perquè així hagués succeït.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Però, sobretot, aquests joves valencians que en el seu moment van ser enquadrats a la "nueva ola", dominaven diferents estils, des d'algunes influències soul i fins a post-punk, sense complexos i amb molta classe. Recollien el testimoni de grups indies britànics (penso en The Smiths) com molt pocs a l'escena musical nacional d'aquell moment. Per tractar-se de joves de vint anys escapaven a la mitjana pel que fa a qualitat musical. Inclassificables, personals i amb talent. Amb aquesta compilació remasteritzada podem tornar a gaudir d'algunes d'aquelles cançons. Cançons destacades:&nbsp;El hombre serpiente, Bendita Julia, Iris, El sucio juego del amor</div><div><br /></div><div>YouTube &lt;<a href="https://youtube.com/playlist?list=PLzg7SYjCk5PBxxyDqi6FysAseDdzodkDS&amp;si=i-iLvybwQifaW8Ex" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/09/banderas-de-mayo-arrastran-olas.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><div><div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center;"></div></h2><h2 style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/04/nude-party-rides-on.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200;" target="_blank"></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/04/nude-party-rides-on.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200;" target="_blank"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfhjaxXKFb2DP9hzmL6Px4ropKubYiGj-P5mKljnXTMi_s-pr1G4MVxZHkSxlD35fd3TJFHF7b_FMucVIiUkaC8BSH-B3VIBO2lWO3Phn9fAr0UILv5QQWon5YdfnLGAuWQiM5gBQ5dT2h5K0sEUceJIf4IpPo3-eu_560NDMckrHNTtePlVTbA8Y18QEh/s900/RIDES-ON.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfhjaxXKFb2DP9hzmL6Px4ropKubYiGj-P5mKljnXTMi_s-pr1G4MVxZHkSxlD35fd3TJFHF7b_FMucVIiUkaC8BSH-B3VIBO2lWO3Phn9fAr0UILv5QQWon5YdfnLGAuWQiM5gBQ5dT2h5K0sEUceJIf4IpPo3-eu_560NDMckrHNTtePlVTbA8Y18QEh/s320/RIDES-ON.jpg" width="320" /></a></div>The Nude Party – Rides On</h2></div><p>De nou, estic totalment d'acord amb el meu amic David Nikochan amb que aquest grup sempre val la pena. Segons diu ell...</p><p></p><blockquote>«Rides On» sinó és la millor obra de totes. Un despilote (one more time), una altra festa (un non-stop), una altra joia musical formada per 13 tonades que rendeixen homenatge a la història del rock, a les grans bandes i a aquest so que les seves Satàniques Majestats van comentar amb allò d'it's only rock'n'roll… but i like it. En la cocktelera meten todos los condimentos que conocen. Meten a Lou, meten a Jagger, Bo Diddley, Sir Douglas Quintet e incluso incluyen una versión del Señor Rebbennack. Joder, la versión de Dr John es un cañonazo en toda regla.</blockquote><p></p><p>No són massa coneguts, però el que fan es un luxe que no hauria de passar desapercebut a qualsevol amant de la bon música de guitarreta.&nbsp;</p></div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Bandcamp &lt;</span><a href="https://thenudeparty.bandcamp.com/album/rides-on" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Enllaç</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span><br style="font-size: medium; font-weight: 400;" /><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">Ressenya completa: &lt;</span><a href="https://exileshmagazine.com/2023/04/nude-party-rides-on.html" style="font-size: medium; font-weight: 400;" target="_blank">Exile SH Magazine</a><span style="font-size: medium; font-weight: 400;">&gt;</span></h2></div></div><div><br /></div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/carcoma-electric-felicidad-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="960" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZMP3EHlGjccg7f08oST_0BVCQR4DNGEkIWZDRxOeAANy5igTxG7tR9qHmQpvwupOSaXlZaloT7MJByEpSXIbaSPAgj4XUZ34Ce_mRy3INlR1irxpswSzz6vBPdnxXRQ7WS4X9-W3PnvfQoqpmUBRjN6gxAx0aUe4xyWOu8vvpKJnl1R9jxDgqWTxgirPG/s320/960_carcoma-electrica-felicidad.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/carcoma-electric-felicidad-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank">Carcoma -</a><span style="color: #333333; font-size: 1.5rem;">&nbsp;</span><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/carcoma-electric-felicidad-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">Eléctrica felicidad</a></div></h2><div><div>Carcoma va ser dels primers grups que em va enviar el seu disc per a ressenyar, formen part de la meva història musical escrita. Així que per a mi sempre és una alegria veure que continuen endavant.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Si comptem que Carcoma porten un interval d'uns 6 anys entre disc i disc, calia esperar que l'evolució fos més que evident i sòlida, tant per una producció molt ben enfocada, com en la resolució de cançons, lletres i instrumentalment. Des del rock urbà de finals dels 70 i fins al rock més dur associat a Chapa Discos als anys 80, a més d'establir clars vincles sònics amb les bandes que van dominar l'escena més rockera i menys indie dels 90. Podrien considerar-se referents vàlids bandes com Burning, 091, Los Enemigos, Asfalto…, i ara accentuant una mica més la seva vena punk-rock. Beneïda elèctrica felicitat de Carcoma. Cançons destacades: Sonrisa salvaje, Escapa, Buitres, A la vora del Montgó</div></div><div><br /></div><div>YouTube &lt;<a href="https://www.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kt3F-y_nQZbmmT5pfNoWPJBeLdjJKHhZ0" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/carcoma-electric-felicidad-2023.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/09/stereozone-querer-enloquecer.html" target="_blank"></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/09/stereozone-querer-enloquecer.html" target="_blank"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUcseiMr3zNzK9C7ZfP2bTrzqRmQECDWAnkYRq9wTAqAZd95EM6mQNx7hY3LTt7_PCDKdy8OT68RIrJoCkxNP2fpoFGdV0_dIZYry629BU_OHYqIQBUsCrTs_yod49jvaYXxDepzOUmnswafUsIWTvhix4_UwzaFqhlAlWkDJnTutSxlFYt6Q1VqzRQrKL/s960/stereozone.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="960" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUcseiMr3zNzK9C7ZfP2bTrzqRmQECDWAnkYRq9wTAqAZd95EM6mQNx7hY3LTt7_PCDKdy8OT68RIrJoCkxNP2fpoFGdV0_dIZYry629BU_OHYqIQBUsCrTs_yod49jvaYXxDepzOUmnswafUsIWTvhix4_UwzaFqhlAlWkDJnTutSxlFYt6Q1VqzRQrKL/s320/stereozone.jpg" width="320" /></a></div><a href="https://exileshmagazine.com/2023/12/carcoma-electric-felicidad-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank">Stereozone -</a><span style="color: #333333; font-size: 1.5rem;">&nbsp;</span><a href="https://exileshmagazine.com/2023/09/stereozone-querer-enloquecer.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">Todo Mal</a><br /></div></h2><div><div><b>Stereozone</b> porta 15 anys en actiu i ja han passat per aquestes <a href="https://www.noseviuresenserock.com/search?q=stereozone" target="_blank">pàgines</a>&nbsp;en diverses ocasions. Pertany a aquest reduït grup de bandes que no defalleixen davant les circumstàncies, que sempre miren endavant i que no han perdut gens ni mica de la seva força abrasadora, ni de la seva descarada insurgència. 5 àlbums d'estudi ho demostren i més de 150 concerts per tot l'estat els avalen.</div><div><br /></div><div>Amb aquest nou disc trenquen amb tot i fugen definitivament de qualsevol etiqueta, l'experimentació no deixa la seva essència guitarrera, obrint la porta a l'indie i coquetejant amb l'electrònica amb gràcia. Ara sembla que comencen a ser reconeguts i m'alegre molt, ho mereixen. Cançons destacades: Querer enloquecer, Todo Mal, Salvaje, Ayer y hoy</div></div><div><br /></div><div>YouTube &lt;<a href="https://www.youtube.com/@Stereozone" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/09/stereozone-querer-enloquecer.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div></div><div><br /></div><div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/iggy-pop-every-loser.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="820" data-original-width="820" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkZLALZZX-Iq9VYPWX9unf2d64hF58Tyvp-uVNsrYYOwud5agO6s2iiEMLdH5wxsyawxOduDwMBjjmP_kEVytdHUyRe02wJrXtVVAILflKOgf_5PcMtKc7gL4MdOAo2wYhhz4jXPYrJAzELp2fPg9ifCTo1ib0LulZQJRgBJxf45JpHF5rPoK2MJB1byAX/s320/iggy_pop_every_loser-portada.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/iggy-pop-every-loser.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;">Iggy Pop – Every Loser</a></div></h2></div><div>Iggy Pop és un gran i en Every Loser&nbsp;ens ensenya sense pestanyar tots els trucs de màgia que se sap de memòria. I és que enlluerna fins i tot quan saps que t'està venent la moto.</div><div><br /></div><div>En aquest disc tenim un poc de tot. Diguem que Iggy i els pipiols que l'acompanyen ens ofereixen en 11 cançons i menys de 40 minuts tots els registres que al llarg de la seva ja extensa trajectòria ens ha mostrat. Entre moments més punks i guitarrers, mainstream rocker amb cert ganxo, una mica de vuitanterisme postpunk, alguna broma i mitjos temps on fins i tot cap el recitat. Per a mi no supera Post-Pop Depression, però fa goig escoltar-lo en aquest disc. Un exercici d'estil, d'estil Iggy Pop. Cançons destacades:&nbsp;Modern Day Rip Off, Neo Pun, Strung Out Johnny, New Atlantis,&nbsp;</div><div><br /></div><div>Bandcamp &lt;<a href="https://davidlowery.bandcamp.com/album/vending-machine" target="_blank">Enllaç</a>&gt;<br />Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/01/david-lowery-vending-machine-2023.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div><div><br /></div><h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.2; margin-block: 0.5rem 1rem; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0.5rem; text-align: left;"><div class="separator" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; clear: both; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/ian-hunter-defiance-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="988" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFo7jVpWBUqHyhKkiB5Cqv__kl1TZs2pInF4Fo8uV4FP2mWdXOS1GuZhn3603JAg0jNa6EmPhNmH2K5ZRQoIAVIISMpXZThtFBngqvBfW88zN-VlQ2MBMJooMnME_AVrWXHrgGi8PuPi6qPlIjb8rKqwgNy27-hJxjjzdxKjGnvK9hj99FhpuNbIif9fcn/s320/ian-hunter-Defiance-Part-1-exile.jpg" width="316" /></a></span></div><div style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 1.5rem; font-weight: 500; text-align: center; text-decoration-line: none;"><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/ian-hunter-defiance-2023.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-size: 1.5rem; text-decoration-line: none;" target="_blank">Ian Hunter – Defiance Part 1</a></div></h2><div><div>Ian Hunter entrega un gran disc amb moments realment bons que si bé potser no passi a la història del rock, ofereix una perspectiva molt bona de la seva importància com a artista i com a intèrpret als seus 83 anys.</div><div><br /></div><div>Un disc que compta amb&nbsp;Ringo Starr, Todd Rundgren, Joe Elliott de Def Leppard, Slash y Duff McKagan de Guns N’ Roses, Robert Trujillo de Metallica, Mike Campbell, Brad Whitford de Aerosmith, Billy Gibbons de ZZ Top, Jeff Tweedy de Wilco, Johnny Depp, Billy Bob Thornton i gairebé tots els Stone Temple Pilots. A més, per si fos poc compta amb dos morts recentment, Jeff Beck i Taylor Hawkins. Ni més ni menys que Ian Hunter amb uns quants amics fent bon rock. Cançons destacades:&nbsp;I Hate Hate,&nbsp;Pavlov’s Dog,&nbsp;Guernica,&nbsp;This Is What I’m Here For.</div><div><br /></div><div>YouTube &lt;<a href="https://www.youtube.com/@ianhunterofficial/videos" target="_blank">Enllaç</a>&gt;</div><div>Ressenya completa: &lt;<a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/ian-hunter-defiance-2023.html" target="_blank">Exile SH Magazine</a>&gt;</div></div><div><a href="https://exileshmagazine.com/2023/07/sonlosgrillos-v-2023.html" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #b51200; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, &quot;Segoe UI&quot;, Roboto, &quot;Helvetica Neue&quot;, Arial, &quot;Noto Sans&quot;, sans-serif, &quot;Apple Color Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Emoji&quot;, &quot;Segoe UI Symbol&quot;, &quot;Noto Color Emoji&quot;; font-size: 16px;"></a></div></div></div></div></div>0Néstor Mir - Un immens i infinit continent (2020)http://www.noseviuresenserock.com/2022/12/nestor-mir-un-immens-infinit.html20's2020ChalsLPNéstor Mirnoreply@blogger.com (Chals)Sat, 17 Dec 2022 08:43:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-6044354361287613294<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixrHBjzWTLFYQnEPXDNprnaSQRoZ7-CohBMtAkFbQ004dyTbCCXiaFA5GGp7xraejEP14WDhgXmpdUIQ6eD78FTLyQAHEJW0nx_dq0eUvNBFSPt3J9dWTaa07ycw1LtLWvX2z_PNcf_Alt/s1600/N%25C3%25A9stor+Mir.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Portada del disc &quot;Un immens i infinit continent&quot; de Néstor Mir (2020)" border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixrHBjzWTLFYQnEPXDNprnaSQRoZ7-CohBMtAkFbQ004dyTbCCXiaFA5GGp7xraejEP14WDhgXmpdUIQ6eD78FTLyQAHEJW0nx_dq0eUvNBFSPt3J9dWTaa07ycw1LtLWvX2z_PNcf_Alt/w400-h400/N%25C3%25A9stor+Mir.jpg" title="Néstor Mir - Un immens i infinit continent (2020)" width="400" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <div style="text-align: justify;"> <br /></div><h2 style="text-align: justify;"><a href="https://www.noseviuresenserock.com/" target="_blank">Ressenya</a> de l'últim disc de <a href="https://malatestarecords.bandcamp.com/album/un-immens-i-infinit-continent" target="_blank">Néstor Mir</a></h2> <div style="text-align: justify;"><blockquote>...crònica d'un viatge físic al Canadà que du a un altre viatge interior en una seqüència perfecta que ens fa ser testimonis directes de la seva epifania i de la presa de consciència de quin és el seu lloc al món més enllà de territoris i banderes...</blockquote></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest disc de <b>Néstor Mir</b>&nbsp;no va trobar el seu espai en directe l'any de la seva edició doncs va sortir en un moment complicat per la pandèmia, tot i que una de les cançons va rebre un premi als COM.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ha sigut gràcies a la proposta cultural del cicle <b>Paraules Sonores</b> a la <b>Biblioteca d'Algemesí</b>, que vaig retrobar aquestes cançons i vaig poder veure com defensava l'obra en un directe amb un format inusual, amb la lectura de parts del llibre que l'acompanya "Un inmenso e infinito continente". Lectures a les quals vaig tindre l'honor de poder participar en qualitat d'un dels personatges.&nbsp; &nbsp;</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sense dubte aquest&nbsp;<b>Un inmens i infinit continent </b>va ser per a mi&nbsp;un dels discs destacats d'aquell any, gravat i produït amb l'ajuda de Miquel Àngel Landete i Luís Martínez als Little Canyon Studios i amb els músics&nbsp;Pablo Aracil (Arthur Caravan, Las Víctimas Civiles), Juan Barcala (Cándida) a la bateria i el Amadeo Moscardó (Alondra Bentley) als teclats.&nbsp;&nbsp;</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDSAqQcClftHC1zpWr-ykOKNE86NkdrXtRCvs4he6qmOpGXL8oIux8yS--LSUYa4sKfPWzpzydONwE2RKJxIUfK8dwdaKdAiDfUcCEwP7yXByZjoElTXzJY2jB7lDQBApt_vG7ddneKAdYnlUQDt2RQvX23I_KCiemkL41RFOZ5jpQN7e2JW3P4gczqw/s800/nestor-mir.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDSAqQcClftHC1zpWr-ykOKNE86NkdrXtRCvs4he6qmOpGXL8oIux8yS--LSUYa4sKfPWzpzydONwE2RKJxIUfK8dwdaKdAiDfUcCEwP7yXByZjoElTXzJY2jB7lDQBApt_vG7ddneKAdYnlUQDt2RQvX23I_KCiemkL41RFOZ5jpQN7e2JW3P4gczqw/w320-h213/nestor-mir.jpg" title="Néstor Mir" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><a href="https://nestormirplanells.bandcamp.com/album/home-gran-vol-2" target="_blank">Néstor Mir</a> és l'autor de totes les tonades en valencià, fet que té com a precedent directe els seus dos anteriors EP de re-interpretacions en clau slowcore del cançoner de Neil Young. Es desmarca també de "La batalla vital" on mostrava un ventall més eclèctic amb un to més tens i àcid, i on l'electrònic i els sintetitzadors sustentaven el so. En aquesta ocasió opta per un so més directe i proper al seu disc "La disolución doméstica" en la seva versió més moderna, doncs música i arranjaments donen un caràcter diferenciador i unificador que serveix de nou punt de partida en la seva carrera discogràfica.</div><div style="text-align: justify;"> <br /> Deutor d'alguns dels més grans artistes del rock independent, principalment em du a artistes com Silver Jews, doncs en ocasions sembla una improvisada i desperta escriptura automàtica, juntament amb el fet de que les seves històries parteixen del discurs confessional i ens duen a una reflexió més universal. Altres influències poden ser artistes més actuals com Kurt Vile, War On Drugs i Kevin Morby.</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;">Amb "Un immens i infinit continent", Néstor Mir ens fa la crònica d'un viatge físic al Canadà que du a un altre viatge interior en una seqüència perfecta que ens fa ser testimonis directes de la seva epifania i de la presa de consciència de quin és el seu lloc al món més enllà de territoris i banderes, acceptant la seva maduresa i fent de la melangia el seu llenguatge, retornant-la, a més, en missatge lluminós. Un disc destacat de l'any en curs i de tota la seva discografia. Una meravella.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/TA9cOPXrp0w" width="320" youtube-src-id="TA9cOPXrp0w"></iframe></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div> </div> 0Bert Jansch - s/t (1965): 55 anys d'un dels debuts més influents dels 60http://www.noseviuresenserock.com/2020/08/bert-jansch-st-1965-55-anys-dun-dels.html196560'sBert JanschChalsClàssicsLPNSVSRNSVSRocknoreply@blogger.com (Chals)Wed, 12 Aug 2020 13:53:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-2285737380557325880<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUi5K1dgPjr_-BfyL2iLcnxWKj2_DBBJYJmDDcwaCKFWb4cEpI8RqLnNT_VptKs_jS_fz3QJL7_DEuagsY2NbB8kfdDy9Jpnxxy1EyX7-cDa8sZzgVqPt9wc3G50F97QwXQb8hWcl-kuvT/s1600/Bert+Jansch_1024x1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Disco de debut de Bert Jansch" border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUi5K1dgPjr_-BfyL2iLcnxWKj2_DBBJYJmDDcwaCKFWb4cEpI8RqLnNT_VptKs_jS_fz3QJL7_DEuagsY2NbB8kfdDy9Jpnxxy1EyX7-cDa8sZzgVqPt9wc3G50F97QwXQb8hWcl-kuvT/s400/Bert+Jansch_1024x1024.jpg" title="Bert Jansch" width="400" /></a></div> <div style="text-align: justify;"> <br /> <blockquote class="tr_bq"> ...va ser capaç d'infondre estima pel folk i va aconseguir influir a artistes en uns anys on el rock i la guitarra elèctrica regnaven. Artista al que cal homenatjar sempre que se pugui, en aquesta ocasió amb la coartada del 55 aniversari d'aquesta delicatessen del folk de tots els temps.</blockquote> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> Fa poc que aquest debut ha complit 55 anys, ni més ni menys que més de mig segle d'aquesta efemèride, raó suficient per a dedicar-li unes línies i retre-li el meu sincer homenatge a Bert Jansch, juntament al fet d'haver aconseguit per fi la seva fabulosa i molt recomanable reedició vinílica, el format rei.<br /> <br /> Bert Jansch és un dels artistes més grans del folk i com a tal hi ha que donar-li tracte de GRAN. També és veritat que no sol ser massa recordat avui en dia al nivell d'altres grans instrumentistes de les sis cordes com per exemple Jimi Hendrix, tal vegada&nbsp;qui sap si el fet de no haver tingut una mort fortuïta de jove li tregui alguna cosa de mística, conjectures a banda a poc que u tinga cert interès en els sons acústics com és el meu cas, és un d'eixos noms&nbsp;que et trobaràs per aquest camí de constant gaudí i recerca musical, i segur et donarà excuses suficients per a parar a escoltar detingudament la seva música. La seva influència és evident des de que aparegué a meitat dels 60 i fins avui en dia en qualsevol de les seves diferents encarnacions, ja siga en solitari, amb el duet amb John Renbourn o amb el grup Pentangle.</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4LBzCRzCveNnZQA83obqlrvK2yeE2zJuCEtn7tXyObJNjcCMyHY7dvg2VMfZEV9Sil8Hfw3ANcjh-ox8F_W3eFpO9oT5RJlZzSAlcUWfHUoPittp4nnw3hGQjmviUSTWSkzleoEX8r7Np/s1600/bertjansch_1b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Bert Jansch en 1967" border="0" data-original-height="458" data-original-width="354" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4LBzCRzCveNnZQA83obqlrvK2yeE2zJuCEtn7tXyObJNjcCMyHY7dvg2VMfZEV9Sil8Hfw3ANcjh-ox8F_W3eFpO9oT5RJlZzSAlcUWfHUoPittp4nnw3hGQjmviUSTWSkzleoEX8r7Np/s320/bertjansch_1b.jpg" title="Bert Jansch" width="247" /></a></div> L'última reviscolada que va tindre la seva música va ser gràcies a Devendra Banhart qui en la cresta de l'ona sempre que podia el nomenava, cosa que l'honra, fins tal punt que un dels seus darrers discs concretament el titulat The Black Swan va ser tot un esdeveniment per a tots els joves artistes d'aquella anomenada <i>new weird america </i>de fa pocs anys.<br /> <br /> Imprescindible la menció a Davy Graham doncs va ser el seu mestre i gran figura del folk, virtuós realment menyspreat dintre de les latituds del revival folk británic, d'ell és la coneguda tonada instrumental "Angie" que tanca aquest disc i que serveix a Jansch per a dir-nos d'on ve. Però el que va fer que Jansch obtingués una major popularitat respecte del seu mestre en uns anys on el rock'n'roll i el pop assolien la seva influència a nivell planetari va ser que tot i el llenguatge arcaic que feia servir la seva música parlava directament als joves d'aquell moment i ho feia amb actitud i mestria a través de temes universals, com l'estima en cançons com "Oh How Your Love is Strong" i "Dreams Of Love", la mort en altres com "Needle Of Death" dedicada a un amic mort per sobredosi, i les ganes de viure amb altres com "I Have no Time". I és que a més des d'un primer moment Jansch va mostrar una prolificitat admirable, doncs més enllà de reproduir velles tonades tradicionals va ser capaç de fer-se un repertori propi digne d'elogi.<br /> <br /> La seva empremta personal no va tardar en influir en aquells seixanta a altre joves contemporanis ajudat per algunes publicacions de caire tradicional que es mostraren entusiasmades amb el seu carisma i la manera tan pura i a l'hora actual amb la que feia servir la tradició anglesa barrejant-la amb blues i jazz. Per exemple de "Do You Hear Me Now?" Donovan va fer la seva versió per al seu EP Universal Soldier poc després d'aparèixer en aquest disc, també Jimmy Page va confessar que va ser per aquest disc que va agafar una acústica per primera vegada, i a més li va furtar (com solia ser habitual en el zep) l'arranjament que va fer per a la cançó "Jack Orion" (que sortiria un any després al disc titulat de la mateixa manera i continuació d'aquest) per a "Black Mountain Side", arranjament que li va ensenyar Al Stewart, un altre gran influenciat per Jansch. Fins i tot Neil Young va contar al 92 en un número de Guitar Player que "Needle Of Death" també en aquest debut concretament a la cara B, va inspirar en esperit i melodia la seva "Ambulance Blues", quasi res. Indubtable la seva influencia no només de grans com Nick Drake, inclús avui en dia podem parlar d'artistes clarament influenciats per Jansch com són Steve Gunn i Laura Marling,<br /> <br /> Aquest és un disc senzill a veu i guitarra només recolzat amb la seva tècnica clara i la seva veu profunda, una delicatessen d'un artista en constant estat de gràcia, no tant de popularitat, que va ser capaç d'infondre estima pel folk i va aconseguir influir a artistes en uns anys on el rock i la guitarra elèctrica regnaven. Artista al que cal homenatjar sempre que se pugui, en aquesta ocasió amb la coartada del 55 aniversari d'aquesta delicatessen del folk de tots els temps. Tal vegada més endavant torni amb ell amb l'excusa d'altres discs mítics que aprofite per a recomanar com ara Birthday Blues en solitari i Sweet Child amb Pentangle.<br /> <br /> Per <b>Chals Roig</b></div> <div style="text-align: justify;"> <br /> <div style="text-align: center;"> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="246" src="https://www.youtube.com/embed/oA7npXJLQOU" width="420"></iframe></div> </div> 0El debut d'Òscar Peris: zero per infinithttp://www.noseviuresenserock.com/2020/07/el-debut-de-oscar-peris-zero-per-infinit.html20's2020Juanjo MestreLPNSVSRNSVSRockOscar Perisnoreply@blogger.com (Unknown)Thu, 16 Jul 2020 15:35:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-2424861347380067525<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKF9CY6-XymRVM6DPlnA5_0tloSu3O79ZhbsRpAZhKzn1VIPY9gKAERkqChWTVoS4Rni9BpJSeUMKkFx_sT1RFVr5KwzOTHBtGZR4f5hmXJs2AIVbeW8oGWLfNvH8opOYT4ek7N66qp4s/s1600/oscar-peris-zero-per-infinit-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Óscar Peris - Zero per infinit (2020) 2" border="0" data-original-height="432" data-original-width="508" height="440" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKF9CY6-XymRVM6DPlnA5_0tloSu3O79ZhbsRpAZhKzn1VIPY9gKAERkqChWTVoS4Rni9BpJSeUMKkFx_sT1RFVr5KwzOTHBtGZR4f5hmXJs2AIVbeW8oGWLfNvH8opOYT4ek7N66qp4s/s640/oscar-peris-zero-per-infinit-2.jpg" title="Óscar Peris - Zero per infinit (2020) 2" width="540" /></a></div> <br /> <div style="text-align: right;"> Per&nbsp;<b>Juanjo Mestre</b></div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Com sol succeir en tots els gèneres musicals, sempre surten cares noves que actualitzen referències musicals i estils pretèrits, millor és quan aquesta actualització du implícita la mirada actual i personal de l'autor doncs sembla que s'assoleix amb més consistència i credibilitat. Com és el cas al meu parer d'<b>Òscar Peris</b> que comença aquest nou camí que tot i haver sigut trepitjat milers de vegades sembla que du quelcom nou de la seva mà i amb les seves cançons.<br /> <br /> Aquest jove de Llaurí de 25 anys, després d'especialitzar-se amb el saxòfon dins dels seus estudis musicals, va viure a Holanda on va depurar el seu aprenentatge i la seva il·lusió per compondre cançons que encaixen a la perfecció en l'àmbit de la tradició folk de bressol americà, més concretament ens evocarà de primeres a Bob Dylan com a màxima referència.</div> <br /> <div style="text-align: justify;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC1VkriyMybPHoFbNPbY-wciRBf-lfHNKMXpuj2G0EvmezCyHcueNgFS9Ix-JpaENQShVyxqQ7ftWIkNOwQfx_Inlzz-mGvM8dpa4nrbLxPOUPC5rp4FopWgsaKKEzwq96t0HoxTxakGs/s1600/oscar-peris-zero-per-infinit-1.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="576" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC1VkriyMybPHoFbNPbY-wciRBf-lfHNKMXpuj2G0EvmezCyHcueNgFS9Ix-JpaENQShVyxqQ7ftWIkNOwQfx_Inlzz-mGvM8dpa4nrbLxPOUPC5rp4FopWgsaKKEzwq96t0HoxTxakGs/s320/oscar-peris-zero-per-infinit-1.jpg" width="320" /></a>I és que l'any en el què el geni de Duluth ha editat el seu trenta-novè àlbum del qual mig món sembla que estigui parlant per a bé o per a mal, ens arriba aquest "<b>Zero per infinit</b>" gravat en Gate 24, un estudi de so situat a Santa Perpètua de Mogoda, localitat pròxima a Sabadell i Barcelona. A grans trets ens trobem davant d'un artefacte musical cantat amb la mare llengua dels valencians i que se'ns mostra com una ferma i consistent proposta d'autor&nbsp; que més enllà de la seva estilitzada tècnica acústica clarament influenciada pel geni de Duluth, ens mostra una lírica personal i acurada de notable alt, debut&nbsp;&nbsp;que des de la primera escolta ens pot dur a afirmar sense risc a equivocar-nos que es tracta una de les sorpreses més gratificants de la temporada en curs.</div> <br /> <div style="text-align: justify;"> L'influx d'eterns clàssics com "The times they are a Changin", "Forever young", "Blowin in the wind" ... està latent des de l'inici d'una "<b>Tornaria</b>" on s'esmicola a la perfecció la dita de "si tornés a ser jove sabent el que sé", o a "<b>Passant la vida</b>", tan vitalista com il·lusionant davant de les adversitats. Per la seva banda, l'ús de l'harmònica s'accentua el començament de "<b>L'escola</b>", una brillant melodia de tints reivindicatius davant el materialisme social que ens atròfia, en les més espirituals "<span style="text-align: right;"><b>Ànima bessona</b></span>", "<b>Passat incert</b>" i la que dóna títol al disc, predomina una mirada més contemplativa i mística, amb versos que componen una imatge més abstracta.</div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Hi ha dues cançons que trenquen amb el to serè i acústic de l'àlbum gràcies a l'acompanyament de la percussió. Una és "<b>La faula de les èlits</b>", enginyosa quimera a manera de paràbola en què es reclama el poder de la paraula enfront del sistema de control que ens tenalla i oprimeix. I l'altra "<span style="text-align: right;"><b>Diari d'un immigrant</b></span>", excel·lent balada folk amb el món rural com a protagonista. Vist el vist, i escoltat aquest punt de partida cap a l'infinit, caldrà estar atent a l'evolució d'aquest deixeble dylanita.</div> <br /> <br /> <center> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/mZNH1yRFN_A" width="360"></iframe></center> 0Suede, Blur i Pulp. Discs crepusculars de grans dels 90.http://www.noseviuresenserock.com/2020/06/suede-blur-i-pulp-discs-crepusculars-de.htmlArticleBlurChalsNSVSRockPulpSuedenoreply@blogger.com (Chals)Thu, 18 Jun 2020 22:15:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-5606069657433867827<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7G9LikYlFndxf2UAmci5QyMszqE6sHyWXgns5SdWiFh1B3vDisleJttycRVSnjEe83tNjPtOQK60rIXCiTwwcC756ug4C9J9J0xcK4OVNkTbUyi56NNSGiPWWDEEsga1fKOnigFMkH3MD/s1600/20200618_142214.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7G9LikYlFndxf2UAmci5QyMszqE6sHyWXgns5SdWiFh1B3vDisleJttycRVSnjEe83tNjPtOQK60rIXCiTwwcC756ug4C9J9J0xcK4OVNkTbUyi56NNSGiPWWDEEsga1fKOnigFMkH3MD/s320/20200618_142214.jpg" width="320" /></a></div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Conta molt bé <b>Brett Anderson</b> al seu llibre <b>Tardes de ventanas bajadas</b> (que bé que escriu xe!) amb quina deliberació la premsa britànica va confabular per a crear una escena de fum, amb escàndols, estereotips i titulars efectistes, amb el rerefons d'un sentiment nacionalista quasi ultra mesclat amb la rebel·lia juvenil. Alguns grans discs va deixar no ho vaig a negar.&nbsp;</div> <br /> <div style="text-align: justify;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2k4pHeq5J8fgpLUKl7UJWpjNF5URUs5PfFbwpSTzC5XemcRF3CRQBxaIAtZdBo_U5159eD5cNVmj6ZmKLa9kvpDCP7535XorCHScvlhB6Pa9K-9ehfNsUTwCtNHzHF0XEQGOH9NqJsX4w/s1600/jarvis+damon+brett.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="385" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2k4pHeq5J8fgpLUKl7UJWpjNF5URUs5PfFbwpSTzC5XemcRF3CRQBxaIAtZdBo_U5159eD5cNVmj6ZmKLa9kvpDCP7535XorCHScvlhB6Pa9K-9ehfNsUTwCtNHzHF0XEQGOH9NqJsX4w/s320/jarvis+damon+brett.jpg" width="233" /></a>Però, o entraves al rotllo o t'apartaven (algunes comptades excepcions aconseguiren l'èxit fora de la corrent com la meva benvolguda PJ Harvey). I clar, molts artistes directa o indirectament van signar el tracte amb el dimoni. <b>Blur</b> va ser un dels que va treure màxim rèdit impostant accent cockney i adoptant el seu rol de classe mitjana-pija que tant agrada per allà, i a <b>Pulp</b> li va vindre molt bé el moviment per a superar l'ostracisme d'anys de sequera. Tot i que acabada la moda ja podien fer "el pino puente" que no seria suficient per a tornar a primera línia. En eixes, aquests dos discs que avui llueixen a la portada em flipen molt, però molt molt, junts s'han convertit als darrers anys en els meus favorits de cadascú, opinió que no pretenc que siga compartida ni molt menys, doncs ja sé que d'un sempre quedarà Common People, i de l'altre Parklife.<br /> <br /> Com a màquines de fer hits no ho negaré, però en quant a profunditat, cohesió i originalitat si que no. Fa poc vaig escoltar de nou&nbsp;<b>We Love Life de Pulp</b>&nbsp;i he de confesar que em va sorprendre sobremanera doncs té moments que em semblen sublims, inclús més enllà de la més coneguda The Trees, <b>Wickerman</b> amb més de 8 minuts és de les seves joies ocultes, complexa, lletra quasi recitada, mai entendré que se pasara tant d'eixe disc perquè és boníssim. Al <b>13 de Blur</b> li sobra Tender, una gran cançó que res té a veure amb la resta, hauria estat bé per al format single deixant així el disc lliure de la necessitat de ganxo i atorgant el protagonisme a delicioses marcianades com Trailerpark o <b>Trimm Trabb</b>. També Suede van ser de les primeres bandes en beneficiar-se de tot allò però també la primera en ser apartada i donada per morta per no complir les regles, tot i que és la banda d'aquella fornada que millor ha sabut refer-se i fins a dia d'avui amb obres de nivell com el favorit&nbsp;<b>Night Thoughts</b>.</div> <div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Discs aquests de conferida personalitat crepuscular que deurien ser considerats grans obres, artistes que consolidaven amb els seus respectius títols una personalitat pròpia i un discurs lliure de tota moda. Està vist que la maquinària que els va fer grans als 90 és la mateixa que no els permet equiparar-se als deus de l'Olimp del rock de tots els temps. Sempre ens quedarà la música per a dir el contrari, no?.<br /> <br /> Per <b>Chals Roig</b>&nbsp;</div> <br /> <div style="text-align: center;"> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="240" src="https://www.youtube.com/embed/i0ixgHr2PUo" width="426"></iframe></div> </div> <br /> <div style="text-align: center;"> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="240" src="https://www.youtube.com/embed/jFsggRJzYek" width="426"></iframe><br /> <br /> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="240" src="https://www.youtube.com/embed/so7PZl_1vOM" width="426"></iframe></div> 1El disc dels ronnies. Mahoney's Last Stand.http://www.noseviuresenserock.com/2020/05/el-disc-dels-ronnies-mahoneys-last-stand.html197270'sChalsLPNSVSRockRonnie LaneRonnie Woodnoreply@blogger.com (Chals)Sun, 3 May 2020 09:32:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-2768342608957979769<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMlExM2IzjvdX04jJpFCyms01Fpgw-B6i8ACuihcQ2rVI7Guj_Fh-NdztfjUYGtOW1tZ1D-L42J9MX1SySN-CNeGtr6fNb6HwRNq3LK9eSiRBwz1Fd5gFgQuF2-k-GkI_X3KOrLhvR7-bf/s1600/Lane_Wood_Mahoney.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1189" data-original-width="1200" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMlExM2IzjvdX04jJpFCyms01Fpgw-B6i8ACuihcQ2rVI7Guj_Fh-NdztfjUYGtOW1tZ1D-L42J9MX1SySN-CNeGtr6fNb6HwRNq3LK9eSiRBwz1Fd5gFgQuF2-k-GkI_X3KOrLhvR7-bf/s320/Lane_Wood_Mahoney.jpg" width="320" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <div style="text-align: justify;"> Ahir al fil d'una conversa amb els amics Scott i Boro sobre l'entertainer cockrocker Rod Stewart, estiguérem raonant sobre el desaprofitat que ha estat sempre Ron Wood als Rolling Stones tot dur gran part del pes a les sis cordes. Sembla una status secundari acceptat i que a mi particularment només em crida l'atenció al disc Some Girls, d'aqui endavant ja poc.<br /> <br /> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPq_CGg8RWLtBceAQSRLScEy1Vs2DYsHzJRxpXmx-cFZH5o9dmApIvJeBmx1aDcx42examqA-Yt-K6xSF6kzFqUGNtOcWtsaJl_wEqAKU1x8ReFcP_Kl8lXQT0zNMAmdeqn03i-PJO-KS5/s1600/Lane_Wood_Mahoney2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="639" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPq_CGg8RWLtBceAQSRLScEy1Vs2DYsHzJRxpXmx-cFZH5o9dmApIvJeBmx1aDcx42examqA-Yt-K6xSF6kzFqUGNtOcWtsaJl_wEqAKU1x8ReFcP_Kl8lXQT0zNMAmdeqn03i-PJO-KS5/s200/Lane_Wood_Mahoney2.jpg" width="177" /></a>Jo que soc de <b>Ronnie Lane</b> sempre he pensat que si <b>Ron Wood</b> no s'hagués deixat arrossegar pel seu amic Kiz, al costat de Lane i sense Stewart haurien fet coses molt grans. Imagineu els primers discs de Lane amb la slide de Wood, per exemple. La cançó "Ooh La La" amb els Faces és una prova i amb la magnífica BSO de <b>Mahoney's Last Stand</b> (1972) ens podem fer una idea del que podria haver sigut. Per cert, un film canadenc que va ser inèdit durant molts anys i que tracta d'un home (Leroy Mahoney) que ho va deixar tot per a llaurar i viure dels seus camps. Un al·legat en favor de la tornada al camp i a la natura, un film de culte, sempre he pensat que la gesta rural de Lane em part va ser inspirada per aquesta història.<br /> <br /> Per descomptat aquesta BSO té la seva part instrumental com a tal, però també grans cançons cantades i que podrien haver sigut la llavor per a un disc a l'ús independentment del film doncs hi han autèntiques joies musicals com la meravellosa "From the Late to the Early", "Chicken Wire" podria haver estat a qualsevol disc dels Faces, favorit el country crepuscular de "Rooster Funeral", la bonica balada "Just For a Moment" i la feina de la slide de Wood al country-blues "Mona The Blues" és d'autèntica delicatessen. Un disc totalment desconegut que és un gaudi i que recomane, perfecte per al matí de vermudet al sol d'aquest confinament dominical.<br /> <br /></div> <div> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="240" src="https://www.youtube.com/embed/XRcWMkJKJOQ" width="426"></iframe><br /> <br /> Llistat de cançons:<br /> <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=0s">00:00</a> Car Radio <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=289s">04:49</a> Tonight's Number <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=481s">08:01</a> From The Late To The Early <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=703s">11:43</a> Chicken Wire <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=822s">13:42</a> Chicken Wired <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=1046s">17:26</a> I'll Fly Away <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=1078s">17:58</a> Title One <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=1291s">21:31</a> Just For A Moment (Instrumental) <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=1464s">24:24</a> Mona The Blues <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=1732s">28:52</a> Hay Tumble <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=1906s">31:46</a> Woody's Thing <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=2013s">33:33</a> Rooster Funeral <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=2241s">37:21</a> Just For A Moment <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=2414s">40:14</a> Insurance <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=2658s">44:18</a> Safety Pin Quen <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=2869s">47:49</a> Anymore For Anymore <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=2993s">49:53</a> C&amp;W Number <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XRcWMkJKJOQ&amp;t=3116s">51:56</a> My Fault<br /> <br /> <div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: center; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"> </div> <br /> <div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"> <div style="margin: 0px;"> En aquest enllaç està penjada la peli per a veure:&nbsp;</div> <div style="margin: 0px;"> <a href="https://rarefilmm.com/2018/03/mahoneys-last-stand-1972/">https://rarefilmm.com/2018/03/mahoneys-last-stand-1972/</a></div> </div> </div> </div> 2Les cares B dels Stone Roseshttp://www.noseviuresenserock.com/2020/05/les-cares-b-dels-stone-roses.html198980'sChalsLPNSVSRSingleThe Stone Rosesnoreply@blogger.com (Chals)Sat, 2 May 2020 11:55:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-8136977747531384751<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV96F6e3-LtBIrkczzb_jbT5k9McyUXm4XTK-y-SY4K-Vr7xadpuHvjMVdy9dVcBQty7LVXge80bewUgWsnIQUyJ7tK6qR5F68IMFm_TeaqMiuOhIZqLP8pODXvl7sj3eB5j-yzBGL3ust/s1600/20200502_105527.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV96F6e3-LtBIrkczzb_jbT5k9McyUXm4XTK-y-SY4K-Vr7xadpuHvjMVdy9dVcBQty7LVXge80bewUgWsnIQUyJ7tK6qR5F68IMFm_TeaqMiuOhIZqLP8pODXvl7sj3eB5j-yzBGL3ust/s320/20200502_105527.jpg" width="320" /></a></div> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> </div> <div class="_2cuy _3dgx" data-block="true" data-editor="cn6qq" data-offset-key="46imv-0-0" style="margin: 0px; padding: 6px 0px 0px;"> <br /> <div style="text-align: justify;"> Aquest és el meu homenatge a The Stone Roses doncs avui és l'aniversari del seu debut. Intentaré no dir massa obvietats. Un altre cas de grup independent que aconsegueix la fama, una altre cas en el qual "la industria" musical va propiciar l'aturada d'una carrera discogràfica que podria haver sigut brillant. I és que la paraula "industria" sol enmerdar tot el que toca. Més que la seva música, tal vegada va ser la seva actitud la que ens deixés cert halo i status de culte tot i la gran popularitat que assoliren amb Made Of Stone i el seu primer Long Play.&nbsp;</div> </div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR6dz_o4_9dgfOwBcyWdKM9LR_k4DEsepuX6e0oGECYFgiy5HKZo6akkicZrelZnGfWpI42kRJA04p4CToAXHLxkr9nxgwK5rfpNVLHaR3Dk-PEMICOhVUTGwptskRZT3j_ef1jDobacDa/s1600/20200502_105458.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR6dz_o4_9dgfOwBcyWdKM9LR_k4DEsepuX6e0oGECYFgiy5HKZo6akkicZrelZnGfWpI42kRJA04p4CToAXHLxkr9nxgwK5rfpNVLHaR3Dk-PEMICOhVUTGwptskRZT3j_ef1jDobacDa/s320/20200502_105458.jpg" width="320" /></a></div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Però aquella eclosió dels qui van inventar el look d'Oasis venia precedida d'uns singles amb unes cançons realment inspirades i per unes cares B que contenen algunes de les meves tonades favorites de la banda. Un poc va ajudar que el previ "Elephant Stone" fora produït per Peter Hook (Joy Division, New Order), com si els apadrinés. Però la veritat és que no m'agrada gens ni mica la seva intervenció amb les seves remescles i els seus arranjaments, per sort no va clavar ma a "The Hardest Thing in the World", favorita de la vida, ara que sabem tant de tot amb internet a la mà, la titllaríem de jangle-pop o power-pop, però fora d'eqtiquetes és un pop inspirat amb esperit de clàssic.</div> <br /> <div class="separator" style="background-color: white; clear: both; color: #1d2129; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: center; white-space: pre-wrap;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkpZUxILkswf1Ca07PqhRy0BhS_SzYYKhFJt0S4bC4QJtpeoL1RCiabNoRL5_6iVo349SYfeMXRv61YM4-gMtYrPr6MHcfapx1BHLlORqeLTy8P-oi0sB0pGw37W6kQbUsSWoDcUQ3X9KH/s1600/20200502_105442.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkpZUxILkswf1Ca07PqhRy0BhS_SzYYKhFJt0S4bC4QJtpeoL1RCiabNoRL5_6iVo349SYfeMXRv61YM4-gMtYrPr6MHcfapx1BHLlORqeLTy8P-oi0sB0pGw37W6kQbUsSWoDcUQ3X9KH/s320/20200502_105442.jpg" width="320" /></a></div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Amb el single de "Made Of Stone" em passa el mateix, a la cara B està "Going Down" que no entenc com no la clavaren al disc, altra favorita de la vida, una melodia inspiradíssima més directa, una altra joia oculta, juntament amb la experimental i psicodèlica "Guernica" que feia imaginar-se les coses que podrien haver fet. Als 80 el format single tenia el seu sentit, a les cares B d'aquell format els grups mostraven la seva veritable personalitat, petites capses de tresors. Després de l'èxit encara els va donar temps a editar el single One Love/Something's Burning no inclòs a cap disc i que donava una idea de per on anirien els tirs.</div> <br /> <div style="text-align: center;"> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="246" src="https://www.youtube.com/embed/zNW-mAsPOZk" width="420"></iframe></div> <br />0Mazzy Star - So Tonight That I Might See (1993)http://www.noseviuresenserock.com/2020/03/mazzy-star-so-tonight-that-i-might-see.html199390'sChalsLPMazzy StarNSVSRnoreply@blogger.com (Chals)Wed, 4 Mar 2020 22:15:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-1108558426863028504<h4 style="text-align: justify;"> Vaig créixer musicalment als 90 i molts d'aquells discs són part important de la meva història, juntament amb aquelles cançons també molts d'aquells artistes els considere de la meva família. Així que amb la desaparició de David Roback se'n va una xicoteta porció de la meva vida. A la seva memòria i com a homenatge avui ressenye un dels meus discs favorits de la vida.</h4> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiihPJEycV5rSehT9sTs7Cza_Yms3GXkXietLFRewIBmOFDg_jrVgAKLlfB5HLSapJnlE0CP8KVxZZ-VEf3CibjZnzv_BJS4BIyVsUyzZCHRrkqZYxfhvSGfzmtEHGQspz1NEvxs3FaWBz/s1600/Mazzy-Star-So-Tonight-That-I-Might-See.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiihPJEycV5rSehT9sTs7Cza_Yms3GXkXietLFRewIBmOFDg_jrVgAKLlfB5HLSapJnlE0CP8KVxZZ-VEf3CibjZnzv_BJS4BIyVsUyzZCHRrkqZYxfhvSGfzmtEHGQspz1NEvxs3FaWBz/s320/Mazzy-Star-So-Tonight-That-I-Might-See.jpg" width="320" /></a></div> <div style="text-align: justify;"> <br /> La dècada del cd, els anys de la agonitzant vida del vinil i els últims anys en què el rock va funcionar als mitjans principals, l'època en què les noves generacions van rendibilitzar una mica més la música independent comparat amb els seus germans majors dels 80. i no tot és com ens han explicat en les cròniques que van estigmatitzar la dècada amb les etiquetes 'grunge' i 'britpop', que a veure, no negaré que ens van regalar discos exquisits.<br /> <br /> Però hi va haver molt més, prou per considerar que la dècada del "alternatiu" va donar veritables joies de la música. Com aquest segon disc de Mazzy Star a les coordenades que es van anomenar Dream-pop, territoris sonors als que tinc clar que altres van arribar abans, en els 80 Cocteau Twins per exemple, més tard Galaxy 500 i fins i tot les grandioses Trinity Sessions de Cowboy Junkies podrien etiquetar-se com a tal, això per no parlar de Yo la Tengo que té moments en la seva discografia que també podríem ficar a la part alta de sac.<br /> <br /> Ja posats allarguem l'ombra encara més lluny i afirmem que tots ells són hereus del vessant més after-hour de la Velvet, doncs el grup de la Factory ja va fer cançons a considerar seminals en aquest gènere abans que ningú. En tot cas si parlo d'un disc que encara em fascina com el primer dia, favorit de la vida afegiria, una obra editada fora de l'època daurada i per la qual no han passat els anys, aquest és <b>So Tonight That I Might See</b> de <b>Mazzy Star</b>.</div> <br /> <div style="text-align: center;"> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="240" src="https://www.youtube.com/embed/2FdP0eS47ts" width="426"></iframe></div> <br /> <br /> <div style="text-align: justify;"> Amb la dolça <b>Hope Sandoval</b> que encara després de tant de temps em porta de carrer. Una veu angelical i unes lletres que em deixen esquinçat, i admeto que el registre vocal de Hope Sandoval és limitat aconseguint gestionar exquisidament a favor seu trets com fragilitat i malenconia amb l'halo impertorbable d'una femme fatale. I per descomptat el sempre reivindicable <b>David Roback</b>, part primordial de la música de Mazzy Star tant amb la seua exquisit toc a la guitarra i co-escrivint les cançons, com en les tasques de productor, va saber plasmar una idea molt concreta equilibrant al seu torn unes influències passades de moda fent-les sonar noves.</div> <br /> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN0uvxLS5K6kvPNq9uPySmYgBWfj9YJ6zxDQJXrS8LZPfnx7rBAnWUX5b3Qz0ndssRS-kEQuEpWg4m-AJlfhxHBRP5XUAXU6H4h7HuaiZ2kMKr7i0rysNemvzde6p28B8I2yK2Ey_8rdG7/s1600/mazzystar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="567" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN0uvxLS5K6kvPNq9uPySmYgBWfj9YJ6zxDQJXrS8LZPfnx7rBAnWUX5b3Qz0ndssRS-kEQuEpWg4m-AJlfhxHBRP5XUAXU6H4h7HuaiZ2kMKr7i0rysNemvzde6p28B8I2yK2Ey_8rdG7/s320/mazzystar.jpg" width="320" /></a><br /> <blockquote class="tr_bq"> Cadències tranquil·les, instrumentació clara i neta, veus de vellut. Un gran favorit de la dècada dels 90 i del propi gènere que es va anomenar Dream-Pop. Si encara no ho l'has escoltat no tardes, és una delícia per als sentits.</blockquote> <br /> <div style="text-align: justify;"> La cançó representativa del disc és "Fade Into You", una de les grans cançons dels 90 amb la qual és difícil no caure rendit als seus peus, reconec que quan dono al play a aquest disc aquesta tonada és repetida desenes de vegades abans de continuar amb la següent, qui no es fongui mentre Hope li murmura <i>fade into you</i> és que no està viu. La guitarra elèctrica està més present en "Bells Ring", encara que el to i cadència del disc no modifica les seves coordenades, ja sigui amb un òrgan suspès i embriagador amb un aire molt The Doors en "Mary Of Silence", o més acústic en "Five String Serenade", la fantàstica versió d'una cançó publicada just un any abans per Arthur Lee i els seus Love. I així fins al final amb un tancament magnífic, que si el disc obre amb una de les cançons més recognoscibles de la seva carrera, és en canvi "So Tonight That I Might See" que dóna títol al disc, la qual amb els anys considero una cançó obra d'art en si mateixa i on el sr.Roback desplega totes les seves arts a les sis cordes en els més de set minuts de duració d'aquest tractat velvetià a força de diverses capes sòniques, aquest cop més properes a les dissonàncies i feedbacks propis de John Cale, meravella aquesta que fa encara més gran aquest disc i raó per la qual el sr.Roback es podria considerar un dels artistes de la seva generació.</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> Per descomptat tenen més cançons a remarcar en tota la seva discografia, gairebé ho van aconseguir amb la seva última referència fins la data Seasons Of Your Days que és notable, i Hope Sandoval amb els Warm Intentions de sideband va arribar a tocar el cel amb Through The Devil Softly, fins i tot amb Until The Hunter. Però mai van aconseguir tals cotes de qualitat parlant d'un LP en el seu conjunt com aquí. Diguem que So Tonight és la seva obra més completa, en conjunt un disc pel que majorment es recordarà Mazzy Star. Cadències tranquil·les, instrumentació clara i neta, veus de vellut. Un gran favorit de la dècada dels 90 i del propi gènere que es va anomenar Dream-Pop. Si encara no ho l'has escoltat no tardes, és una delícia per als sentits. </div> <br /> <div style="text-align: center;"> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="240" src="https://www.youtube.com/embed/gYbBL_3XLEM" width="426"></iframe></div> <br /> *Basat en la ressenya escrita originalment per a ON THE ROUTE.0Sigarrito - s/t (2019)http://www.noseviuresenserock.com/2020/02/sigarrito-st-2019.html10's2019ChalsLPNSVSRockSigarritonoreply@blogger.com (Chals)Tue, 11 Feb 2020 09:47:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-3626378324711690893<blockquote class="tr_bq"> <span style="text-align: justify;">Sigarrito dóna un altre pas endavant editant un miniLP&nbsp;sense títol i amb una portada minimalista que els presenta al seu estat natural amb sis cançons gravades en directe per David Garzinsky&nbsp;</span><span style="text-align: justify;">que testimonien el gran moment que estan travessant</span></blockquote> <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimyYrhQyQ88-jfoTcGiPIKcOpld4mTtjNb4Ojhe-BmnH7naJ_qEDXt7yxI7bBzplcTo1HlPpJll1BiGXeQ7i4xpM7GG0Qva75Nmqo46Bm5AGpOmEclrm1B222HTwmUesFua81UdIkcCdJC/s1600/SIGARRITO_front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1454" data-original-width="1600" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimyYrhQyQ88-jfoTcGiPIKcOpld4mTtjNb4Ojhe-BmnH7naJ_qEDXt7yxI7bBzplcTo1HlPpJll1BiGXeQ7i4xpM7GG0Qva75Nmqo46Bm5AGpOmEclrm1B222HTwmUesFua81UdIkcCdJC/s320/SIGARRITO_front.jpg" width="320" /></a></div> <br /> <div style="text-align: justify;"> La irrupció de <b>Sigarrito</b> en aquesta nova etapa de la seva carrera va ser contundent, tres discs editats un mateix any amb els quals es refeien des de cero amb música i lletres que donaven un evident salt qualitatiu. El seu disc <b>Del 30 de març al 26 d'abril</b> va ser favorit en aquest lloc digital (Ressenya: <b><a href="http://bit.ly/3brVPXz">http://bit.ly/3brVPXz</a></b>). Ja duen un parell d'anys intensos des del seu renaixement on han recorregut molts escenaris tant en format elèctric com acústic. Ara Sigarrito dóna un altre pas endavant editant un miniLP&nbsp;sense títol i amb una portada minimalista que els presenta al seu estat natural amb sis cançons gravades en directe per David Garzinsky amb les quals testimonien el gran moment que estan travessant com a banda.</div> <div style="text-align: justify;"> <br /> D'aquestes sis cançons dos són versions d'altres discs, "La Llimera" del disc "Del 30 de març al 26 d'abril" i "Cíclic" del disc "Somàtic", magnífiques re-interpretacions més crues i guitarreres. Les altres quatre són inèdites tot i que ja les han tocat en directe. El so ambient introdueix "Condemnat", una de les noves que deixa palesa la presència de les guitarres elèctriques al temps que aprofundeixen en el seu power-pop amb harmonies vocals incloses.<br /> <br /> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjZBl3VwH76zObT2lWeTMENXepxZgfVUwPVsOhwd8KPRZ3BI7z5hzUNegF_a-Y31RkaIJzs_vJO7LYPORgv0ycAFXIKtP0XD5CRuzg9QpGAhBQvTqUDFsoa6qxxmqogXGgQJT6DZfVu3VU/s1600/sigarrito.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="738" data-original-width="1200" height="122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjZBl3VwH76zObT2lWeTMENXepxZgfVUwPVsOhwd8KPRZ3BI7z5hzUNegF_a-Y31RkaIJzs_vJO7LYPORgv0ycAFXIKtP0XD5CRuzg9QpGAhBQvTqUDFsoa6qxxmqogXGgQJT6DZfVu3VU/s200/sigarrito.jpg" width="200" /></a><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...si be Dylan és el pare, i Teenage Fanclub i Wilco els fills, Neil Young és l'Esperit Sant que fa cruixir les seves guitarres...</blockquote> <br /> Amb "El Tambor" queda més que clar que açò va de rock i d'alçar el cap, "La Guerra" té una guitarra fabulosa que acompanya una verdadera declaració d'intencions, doncs més que mirar endins com va ser norma al seu anterior disc, Alex Albinyana mira al seu voltant i realitza una gran crònica social llençant versos dylanians a destall, favorita, és una gran tonada. I si be el power-pop és un dels seus llenguatges bàsics, la gramàtica folk-rock fa acte de presència en "Incandescent" afirmant que si be Dylan és el pare, i Teenage Fanclub i Wilco els fills, Neil Young és l'Esperit Sant que fa cruixir les seves guitarres, moment destacat d'aquest breu disc sense títol que deixa amb ganes de més cançóns.<br /> <br /> Un disc honest que demostra la seva gran vàlua com a músics i artistes, i que dóna testimoni del gran moment que estan travessant els germans Borràs-Albinyana. Feu-se amb els seus discs, aneu als seus concerts, visiteu el seu bandcamp, és una de les bandes del moment. Un disc molt recomanble.<br /> <br /> Per <b>Chals Roig</b><br /> <br /> <br /> <iframe seamless="" src="https://bandcamp.com/EmbeddedPlayer/album=1542678358/size=large/bgcol=ffffff/linkcol=0687f5/tracklist=false/artwork=small/track=622466640/transparent=true/" style="border: 0; height: 120px; width: 100%;"><a href="http://sigarrito.bandcamp.com/album/sigarrito">Sigarrito by SIGARRITO</a></iframe><br /> <br /></div> </div> 0'That old feeling' és el nou treball jazzístic d'Oscar Briz amb Lucas Ibañez, Amadeu Adell i Felip Santandreuhttp://www.noseviuresenserock.com/2019/12/that-old-feeling-oscar-briz-jazz.html10's2019Juanjo MestreLPNSVSRockÒscar Briznoreply@blogger.com (Unknown)Wed, 18 Dec 2019 15:47:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-1394567978519448540<br /> <blockquote class="tr_bq" style="text-align: right;"> <i><span style="font-size: x-large;">una sobèrbia feina d'adaptar a la llengua mare dels valencians clàssics de jazz dels anys 30 i 40, com Harry Warren, Cole Porter, Nat King Cole ...</span></i></blockquote> <br /> <div style="text-align: justify;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2019/12/that-old-feeling-oscar-briz-jazz.html" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1187" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQSju9E_HJY8e3x0Xb7PblBdBWMRafLSpRfRUdqWf2wEMsYmUWI-buDByVp_CeBDUhU2012i6LCHFtjwInMPOS-2D6EJQoRs966uLqMUvIPJfvPYfxIjrgrLNv4psZ5Rdvozs_4gPuao8/s320/that-old-feeling-oscar-briz-.jpg" width="310" /></a></div> <br /> <div style="text-align: right;"> Per <b>Juanjo Mestre</b></div> <br /> Ens sorprèn en una altra faceta, millor dir en una altra dimensió, l'inesgotable i -sobretot en els últims temps- prolífic cantautor valencià <b><u>Òscar Briz</u></b>. En aquesta ocasió amb una sobèrbia feina d'adaptar a la llengua mare dels valencians clàssics de jazz dels anys 30 i 40, com Harry Warren, Cole Porter o Nat King Cole.<br /> <br /> Per tot això el de l'Alcúdia s'acompanya de noms rellevants en l'escena valenciana com <b><u>Lucas Ibañez </u></b>a la guitarra, <b><u>Amadeu Adell</u></b> a l'baix i <b><u>Felip Santandreu</u></b> a la bateria.<br /> <br /> En cadascuna de les cançons que componen <b><i>"<u>That old feeling</u>"</i></b> es percep l'intent de perfecció d'un treball complex, on l'acomodació de l'idioma, l'entonació i la pronunciació de cada síl-laba semblen les principals dificultats, aconseguint superar-les amb talent i eficàcia.<br /> <br /> <b><i>"<u>Mai no hi haura cap altra com tu</u>"</i></b>, el "There will never be another you" de Harry Warren &amp; Mack Gordon és per somiar sense parar, però segurament les dues més impactants en qüestió de resultat siguin les de Cole Porter, tant la sublim <b><i>"<u>Tan enamorat</u>"</i></b> (<i>"So in love"</i>) com <b><i>"<u>Dia i nit</u>"</i></b> (<i>"Night &amp; day"</i>). A més <b>"<i><u>Fila prim i recte</u></i>"</b> és el<i> "Straighten up and fly right"</i> de Nat King Cole &amp; Irving Mills, i ""But not for me" de George &amp; Ira Gerswhin es suprema.<br /> <br /> Exquisideses franceses com <b><i>"<u>La mer</u>"</i></b> de Charles Trenet i <b><i>"<u>Les feulles mortes</u>"</i></b> de Joseph Kosma &amp; Jacques Prévert precedeixen al tema que dóna títol a l'àlbum, un colofó ideal per a una aventura enorme que farà feliç als amants del gènere i a tots aquells que posseïsquen sensibilitat suficient per valorar-lo.</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <center> <iframe seamless="" src="https://bandcamp.com/EmbeddedPlayer/album=333609254/size=large/bgcol=ffffff/linkcol=0687f5/artwork=small/transparent=true/" style="border: 0; height: 406px; width: 400px;"><a href="http://scarbriz.bandcamp.com/album/that-old-feeling">That Old Feeling by Òscar Briz vocals, Lucas Ibáñez electric guitar, Amadeu Adell double bass, Felip Santandreu drums</a></iframe></center> 0Mad Robot - Punch Me, Kiss Me, Fuck You (2019)http://www.noseviuresenserock.com/2019/12/mad-robot-punch-me-kiss-me-fuck-you-2019.html10's2019ChalsLPMad RobotNSVSRocknoreply@blogger.com (Carles)Tue, 17 Dec 2019 10:12:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-3429142429917267673<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisRv5v-DmoBDjrMdx0vg-PfSFAG72bN1ox-E-yBoxkdblnMaVv_5jvTFIDn2n9YOHDAPmPzy0rpm2Dkme4bKjmCXMhgpEtT1xzVXlGzrKRejV5lLSLlqsSyJ7kb15HTvNjgcMWLRmjaAQ/s1600/madrobot_PKF.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisRv5v-DmoBDjrMdx0vg-PfSFAG72bN1ox-E-yBoxkdblnMaVv_5jvTFIDn2n9YOHDAPmPzy0rpm2Dkme4bKjmCXMhgpEtT1xzVXlGzrKRejV5lLSLlqsSyJ7kb15HTvNjgcMWLRmjaAQ/s400/madrobot_PKF.jpg" width="400" /></a></div> <blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;"> Mike Grau creix com un dels franctiradors més desperts de l'actualitat del rock independent. Carrega contra tot el que troba al seu pas sense deixar espai a l'esperança, un tret noise que entre mitjos temps, melodies amb tornades enganxoses i rock guitarrer demanda que posis el volum al màxim.</blockquote> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> Punch Me, Kiss Me, Fuck You és el tercer disc de noves cançons de Mad Robot, quart si comptem les versions acústiques de Pig, i cinquè si considerem el miniLP Superfruit com un dels moments destacats a la carrera musical de Mike Grau.&nbsp;</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> Des del seu debut amb Blacklisted la seva actitud ha estat transitar per una via secundària al panorama cervesa-fester que triomfa, hi ho fan a base de fer sonar les guitarres el més fort possible sense perdre el toc pop. Amb Punch Me, Kiss Me, Fuck You consoliden aquesta manera d'entendre la música amb filosofia DIY i fins la mateixa essència de les seves lletres incòmodes i abrasives. No trobaràs en aquest disc un gir inesperat del seu estil, de la mateixa manera que tampoc trobaràs auto complaença. El que si pots trobar és molta coherència doncs continuen fidels al rock alternatiu dels 90 que ja forma part del seu ADN amb les influències fonamentals de Weezer, Nirvana, Sonic Youth, REM, Pavement i Pixies, i al mateix temps s'alineen amb grups més actuals de l'indie rock americà no gaire coneguts per aquests indrets com Metz, Car Seat Headrest, Martha, Could Nothings (entre molts altres), cosa que fa que la proposta musical de l'ex-Furious Planet continue en moviment al seu ritme i ben fonamentat. A partir d'ara la banda queda en quartet amb la sortida de Susana Munárriz que encara ha aportat la seva veu en aquest disc. En els directes serà Carolina Otero (Lil'Knife), que ja formava part de la banda com a segona guitarra, qui a partir d'ara s'encarregarà de la part vocal al costat de Grau. Un canvi a la vegada natural si tenim en compte que tots dos ja han treballat junts en les seves bandes respectives. La banda amb una química essencial, a més de Carolina Otero, la completen&nbsp;Borja Boscà i&nbsp;Roberto Timón, una secció rítmica totalment compenetrada i contundent.&nbsp;&nbsp;</div> <br /> <div> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYNkq2etFJs4qlGT4Zz1SH4vSd8kxWQA2OI5GF1wX0Ryv2zURL94s6eX2728R2m05KwtSKovsmlA0tzIhrb-iRJh-PJxuIly0u_36x13vGNLTvsbe9_E8t-cjdrk9ca4LBLAhhtV_XoRw0/s1600/mad+robot+punch+me.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="508" data-original-width="960" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYNkq2etFJs4qlGT4Zz1SH4vSd8kxWQA2OI5GF1wX0Ryv2zURL94s6eX2728R2m05KwtSKovsmlA0tzIhrb-iRJh-PJxuIly0u_36x13vGNLTvsbe9_E8t-cjdrk9ca4LBLAhhtV_XoRw0/s320/mad+robot+punch+me.jpg" width="320" /></a><br /> <div style="text-align: justify;"> Aquesta vegada el to s'intensifica considerablement ja que conté alguns dels moments més durs a nivell guitarrer i alguns dels versos més foscs de la història de la formació, demolidors, catàrtics i sense perdre el ganxo pop, en Beach Funeral s'apropien de nou de la fórmula calma-tempesta, també de les dissonàncies melòdiques al servei de la tornada perfecta en She's Not Breathing. El component personal és el guió sobre el qual es desenvolupa el disc que entre visions apocalíptiques com Horrible Day demostren de nou que tot allò 'políticament correcte' no és el seu territori. Les guitarres s'extralimiten en Culturcide i apareix la crítica social a la fenomenal Time Traveler. No poden faltar els habituals hits que solen entregar als seus discs, Everything Sucks és una d'aquestes gemmes perfectes de pop enganxós aquesta vegada amb el punt de mira posat en les xarxes socials, tal com és inevitable que es filtri l'absurditat i la bombolla dels perfils digitals com en Poser que carrega contra la impostura que hi ha al món musical.</div> <br /> <iframe seamless="" src="https://bandcamp.com/EmbeddedPlayer/album=1524648617/size=large/bgcol=ffffff/linkcol=0687f5/tracklist=false/artwork=small/track=3017098043/transparent=true/" style="border: 0; height: 120px; width: 100%;"><a href="http://madrobot.bandcamp.com/album/punch-me-kiss-me-fuck-you">Punch Me, Kiss Me, Fuck You by Mad Robot</a></iframe><br /> <br /> <div style="text-align: justify;"> Lletres que en pocs versos són capaços de sintetitzar un sentiment desolador com és el cas dels mitjos temps Tragedy i Punch Me, Kiss Me, Fuck You. Incompressible que no hi hagi més cançons com Shit Present que és el més a prop que podrem estar del punk-rock a l'igual que de la consciència de classe treballadora, tot un himne hiperrealista al desencís i a l'angoixa existencial. Les confabulacions escapistes de sèrie z encaren la recta final a Five Dimension Space situant-nos en una actualitat que demanda a crits una invasió o una catàstrofe de dimensions bíbliques, amb aquestes idees recurrents pròpies de l'ideari robotià s'acomiaden en Doomsday Asteroid, el gran meteorit que acabarà amb tot de cop, tal com una catarsi vital pogués re-iniciar-nos de nou des de zero.</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> L'evolució en el seu so i en la producció és evident, cosa que ja es denotava en I Declare War, aparentment professional en el seu acabat tot i que les preses i mescles neixen majorment a l'habitació de Mike Grau. Pur DIY amb un resultat excel·lent. Amb aquesta col·lecció de cançons Mike Grau creix com un dels franctiradors més desperts de l'actualitat del rock independent. Carrega contra tot el que troba al seu pas sense deixar espai a l'esperança, un tret noise que entre mitjos temps, melodies amb tornades enganxoses i rock guitarrer demanda que posis el volum al màxim doncs va a ser la millor banda sonora que trobaràs ara mateix per la fi dels dies que ja ha començat. Mad Robot obren així una nova etapa que d'acord amb el bon moment compositiu i la brutalitat del resultat, estic segur que ens regalarà en un futur moltes més referències discogràfiques de nivell.</div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Des de Paiporta arriba Mad Robot per a deixar-nos un dels millors discs que he escoltat aquest any a nivell internacional per les latituds musicals independents més guitarreres. No apte per a persones pell-fines ni per a orelles sensibles. Un disc tan recomanable com necessari.</div> </div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Per <b>Chals Roig</b><br /> <br /> Pots comprar-lo i escoltar-lo ací:<br /> <a href="https://madrobot.bandcamp.com/album/punch-me-kiss-me-fuck-you">https://madrobot.bandcamp.com/album/punch-me-kiss-me-fuck-you</a><br /> També podeu llegir la ressenya del Exile SH Magazine:<br /> <a href="http://www.exileshmagazine.com/2019/12/mad-robot-puch-me-kiss-me-fuck-you-2019.html">http://www.exileshmagazine.com/2019/12/mad-robot-puch-me-kiss-me-fuck-you-2019.html</a><br /> <br /> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/eu0HVp3hXmE" width="560"></iframe></div> </div> 0Richard Hawley - Further (2019)http://www.noseviuresenserock.com/2019/12/richard-hawley-further-2019.html10's2019ChalsLPnoreply@blogger.com (Carles)Mon, 16 Dec 2019 08:36:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-7720538296411817515<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"> <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoAU_yP4xz1FCntwORPPp7oKxUEfejOw35s7tspvIWoneG-SSJ_qABYBj0KnIPeEYQGPNbDQ2oHpAEUU9b2CCs9tzgq4J9RuGKeTjpcOhszw96WXItX6UCOEhnZKOPT20OxXYrdS8fsprD/s1600/further.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoAU_yP4xz1FCntwORPPp7oKxUEfejOw35s7tspvIWoneG-SSJ_qABYBj0KnIPeEYQGPNbDQ2oHpAEUU9b2CCs9tzgq4J9RuGKeTjpcOhszw96WXItX6UCOEhnZKOPT20OxXYrdS8fsprD/s400/further.jpg" width="400" /></a></div> <div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"> <br /></div> <blockquote class="tr_bq" style="clear: both; text-align: justify;"> El que té Further que no tenen cap dels seus dos anteriors és la seva millor digestió de guitarres elèctriques i distorsió, juntament amb la seva millor arma: la seva veu, que millora amb el temps com més cascada es va tornant, les cançons com sempre, hi podràs trobar or.</blockquote> <div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"> Els discs de Richard Hawley sempre són benvinguts a casa meva. Sóc un incondicional i estime la seva música. És el crooner per excel·lència de l's.XXI i la millor aproximació que tenim a Lee Hazlewood. Ell és la nova canonització del solitari, la supervivència del romanticisme del ram de flors i d'anar agafats de la mà pel carrer, l'amor etern cap als fills i els amics, la nostàlgia dels llocs que ens van veure créixer i ja no hi són, la malenconia dels bons temps. I encara que el seu territori és el del mainstream dels 60, easy listening i/o country lleuger dels 70, amb orquestracions, balades, històries d'amor i desamor sempre amb la seva estimada Sheffield com a teló de fons, l'acompanya un halo underground des que ressorgís de les cendres del brit-pop gràcies a l'ajuda del seu amic Jarvis Cocker i amb la benedicció de Scott Walker, un atractiu artístic que continua mantenint independentment d'on li dirigeixi la seva inspiració.</div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"> Tot va canviar amb les guitarres psicodèliques que marcaren un punt i a banda, Standing At The Sky's Edge, un disc generalment injuriat i que amb el temps reconec que no he escoltat massa, també us dic que un dia tornaré a ell doncs per escriure aquestes línies he rememorat algunes de les seves cançons i és indubtable la qualitat que atresoren tonades com Time Will Bring You Winter. Per Hawley ha estat un disc molt important a nivell artístic perquè va trencar la baralla i es va desfer d'un cop de ploma de qualsevol expectativa que pogués tindre's en endavant, un disc rupturista i inesperat, fins i tot necessari doncs va obrir valentament una porta i ens va dir que d'ell podia esperar-se qualsevol cosa més enllà de les balades que l'han fet popular.&nbsp;</div> <br /> <div class="" style="clear: both; text-align: justify;"> Amb el següent Hollow Meadows sense retrocedir ni desentendre's de la seua anterior faceta, si que va recuperar de nou la confiança en el seu costat més reflexiu. Un disc que es va rebre amb certa tebiesa, potser va deixar de ser aquest artista de moda per als que es van quedar a The Ocean. No obstant això encara l'escolte de tant en tant doncs té molt bones cançons com I Still Want You, Nothing Like A Friend o les meravelloses Tuesday PM i Serenade Of Blue. Tal com ja vaig argumentar amb Hollow Meadows: per descomptat, Further no és el seu millor disc, per arribar a aquesta conclusió no cal ser molt llest. Però si que és una bona excusa perquè no deixi de seguir-li la pista mai.</div> <br /> <div class="" style="clear: both; text-align: justify;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7p8Spl7pSLkdvzSn1vv4V90kk_GT8d0PCq0x6pbWRGlEUbxChSizoTEMg75JhOm4kAPDOmtWR4S9vx20da3unLIrKN2S1-SqMCEVbf27x65t9M_Z2e_z92xa_XujhTxiZ92cF69KsVOn4/s1600/Richard-Hawley.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="800" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7p8Spl7pSLkdvzSn1vv4V90kk_GT8d0PCq0x6pbWRGlEUbxChSizoTEMg75JhOm4kAPDOmtWR4S9vx20da3unLIrKN2S1-SqMCEVbf27x65t9M_Z2e_z92xa_XujhTxiZ92cF69KsVOn4/s400/Richard-Hawley.jpg" width="400" /></a><br /> El que té Further que no tenen cap dels seus dos anteriors és la seva millor digestió de guitarres elèctriques i distorsió, juntament amb la seva millor arma: la seva veu, que millora amb el temps com més cascada es va tornant, les cançons com sempre, hi podràs trobar or.<br /> Recorda (i de manera molt gustosa) als millors Screaming Trees de Mark Lanegan en la inicial Off My Mind, que a més va servir d'avançament, una peça de guitarres garatgeres, guitarres portades amb cruesa, res de nou, però és la seva veu, igual que amb Alone, és el Hawley de sempre donant a les guitarres elèctriques més espai per territoris propers a les nuggets sixties. Un inici que pot servir de filtre per eliminar a aquell que vingui a buscar un disc assequible o altre Coles Corner.<br /> <br /> També dóna cabuda a les seves cadències més conegudes i esperades, My Little Treasures és fantàstica, amb un bonic videoclip dedicat a les seves mascotes, alguna cosa que en els temps que corren em sembla una molt bona declaració d'intencions, una tonada plena d'amor i molta humanitat. Cançons com Further i Emilina Says són les balades que s'esperen d'ell, m'encanta el to crepuscular de Not Lonely, gran cançó sobre la qual bascula aquest tracklist i la que majorment revalida el seu màster sobre la diferència entre estar sol i sentir-se sol. També ha sabut sortir-se amb la seva i re-inventar-se acostant-se al rock amb més múscul amb absolutes meravelles com Is There A Pill?, guitarres que cruixen i un Hawley pletòric, que orquestracions més ben posades, és la cançó del disc i el seu epicentre. Semblant pot dir-se de Galley Girl, tonada que si signa el de Freehold el baixen en processó amb barca pel Mississippi. I si el sr.Hawley es decideix a desenvolupar guitarres com aquestes el que li quedi de carrera artística, benvingudes siguin doncs la classe que destil·la continua estant aquí, que si vols més balades ja tens els seus passats discs. Una altra de les cançons que em farà tornar al disc una i altra vegada és Time Is, americana d'alt octanatge guitarrer, irresistible. El disc s'acomiada amb dues cançons molt ben construïdes de rock lleuger que constaten que es pot beure de l'escola de l'Everybody's talking sense haver de plagiar, per a prova punxeu Midnight Train i /o Doors. Un comiat a l'altura. Res més que argumentar sobre les cançons.</div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"> Un disc que sonarà a l'hora del vermut de cada diumenge amb el seu soft-rock, que els dilluns m'acompanyarà i donarà energia camí de la feina amb les seves píndoles elèctriques, que s'aplacarà meus ansietats entre setmana amb les seves balades i que segur aportarà bon repertori favorit a la seva obra, cosa que el temps i les escoltes em descobriran. En definitiva és un disc irregular pel que fa a estils i to, evidentment amb menys ganxo que obres pretèrites, però embastat amb molt bon gust i molta coherència. Curiosament les cançons que em conviden a l'escolta reiterada són les que se surten del que s'esperava, les més guitarreres. Una alegria per als que estimem la música de Hawley. Un favorit de l'any en curs.</div> <br /> Per <b>Chals Roig</b><br /> <b><a href="http://www.exileshmagazine.com/2019/06/richard-hawley-further-2019.html">http://www.exileshmagazine.com/2019/06/richard-hawley-further-2019.html</a></b><br /> <br /> <div style="text-align: center;"> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/v4ns8RkhaN8" width="560"></iframe></div> </div> </div> 0The Clash - Sandinista! (1980)http://www.noseviuresenserock.com/2019/12/the-clash-sandinista-1980.html198080'sChalsClàssicsLPThe Clashnoreply@blogger.com (Carles)Fri, 13 Dec 2019 12:34:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-5483701413508885809<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBLl-51ya-0ADyJlyjbBJtk7mr0NEK1fRlimf1U6B6us8wwBaqsOkoLkzlsvCmX89AOjmg2DKrHtWyyMFJwzLeDxkRU9gCpS-5meQnjK_2KVd5sfgKRNNM7ZtV7tbdxMrTsVeTNlPQU9M/s1600/the-clash-sandinista.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="556" data-original-width="540" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBLl-51ya-0ADyJlyjbBJtk7mr0NEK1fRlimf1U6B6us8wwBaqsOkoLkzlsvCmX89AOjmg2DKrHtWyyMFJwzLeDxkRU9gCpS-5meQnjK_2KVd5sfgKRNNM7ZtV7tbdxMrTsVeTNlPQU9M/s400/the-clash-sandinista.jpg" width="387" /></a></div> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <span style="text-align: justify;"><br /> </span></div> <div style="text-align: justify;"> Un dels pilars sobre els quals uns quants bojos fonamentem la nostra estima pel rock amb aquesta persistència quasi pueril són els aniversaris i les dates significatives que marcaren la sortida d'un disc, el naixement i/o mort d'un artista, o qualsevol esdeveniment significatiu que pugui tenyir la nostra nostàlgia amb els bons records de joventut de quan descobrirem tal o qual títol.</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> Aquest any venia marcat pel quaranta aniversari de London Calling, un disc primordial en la història de la música popular. Essencial. Amb els Clash molts vam aprendre a trencar barreres estilístiques, a més ens feren veure a cop de genialitat que l'actitud no ve definida pel volum de les guitarres, que no té a veure amb tribus urbanes i que és principalment compromís amb el teu entorn, que el realment punk és fer-ho votant-se qualsevol forma políticament ben vista que pretengui amarrar-nos independentment del llenguatge utilitzat si al final es tracta de denunciar tot allò que converteix a la gent a peu de carrer en esclaus, des de la política, passant pel rock i fins la cultura.&nbsp;&nbsp;</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div> <div style="text-align: justify;"> Però jo he vingut avui a parlar d'un altre disc que precisament ahir complia anys, editat un 12 de desembre, Sandinista! és un triple disc, 36 cançons. Va ser la manera dels Clash de protestar contra el seu segell que els va posar moltes traves a l'edició de London Calling. Uns diuen que aconseguiren enganyar a la totpoderosa CBS amb trucs promocionals, altres que tingueren que renunciar a gran part dels seus guanys. Un disc atípic en la seva concepció per diversos motius, per la participació de Mikey Dread, productor i músic jamaicà en alça, també per l'absència en gran part del disc de Paul Simonon per aquells temps en altres assumptes, i per la interpretació vocal de convidats diversos. També una gravació deslocalitzada, en febrer començaren als Pluto Studios de Manchester; en març anaren fins The Power Station i els Electric Lady Studios de Nova York; maig als Channel One Studios de Kingston en Jamaica; per finalitzar a l'agosto en els Wessex Studios de Londres.<br /> <br /> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmXdnEyJoc2Lq_snAhBHUrUF4LFAyIy7tZgY_jIa0Qyj265LE3VB0KhgiiEFbCIi_wks1-9rkRUkKX7-TolIyVqeppDwhAYH9DLab-GdLLVjA7M_ABikjYqFdSpNjjDE0Tl8eNnPnX7SM/s1600/The+Clash+-+Topper%252C+Paul%252C+Mick%252C+Joe+_Cartel_Lee+Dorsey%252BMikey+Dread__Foto+Bob+Gruen.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="341" data-original-width="500" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmXdnEyJoc2Lq_snAhBHUrUF4LFAyIy7tZgY_jIa0Qyj265LE3VB0KhgiiEFbCIi_wks1-9rkRUkKX7-TolIyVqeppDwhAYH9DLab-GdLLVjA7M_ABikjYqFdSpNjjDE0Tl8eNnPnX7SM/s320/The+Clash+-+Topper%252C+Paul%252C+Mick%252C+Joe+_Cartel_Lee+Dorsey%252BMikey+Dread__Foto+Bob+Gruen.jpg" width="320" /></a>No és la meva intenció avorrir al personal amb un text farragós farcit de dades que podreu trobar a la web, això si, recomanar-vos que aconseguiu el boxset The Clash On Broadway, pels extres que du, les fotos i pel llibret on conten en primera persona i a través d'alguns periodistes musicals la relació de la banda amb Nova York al llarg de la seva història com a grup, concretament d'aquest període donen a entendre la facilitat que tenien per a absorbir i amarar noves formes musicals sempre buscant als substrats culturals menys obvis i passant-se pel forro dels collons qualsevol expectativa que pogués tindre's d'ells i el seu estatus. Una actitud que continuaven mantenint des del títol mateix del disc, les lletres, però sobretot perquè és un disc molt divers, que si ja s'havien aventurat en territoris reggae i jazz, en Sandinista! van més enllà endinsant-se en territoris sonors desconeguts al menys pel que sol pensar-se que té que ser un grup de rock, amb dub, calypso, disco, funk i inclús rap i gospel, a molts van descol·locar. El que fa que aquest disc juntament amb Cut The Crap siga dels menys preats pels seus fans. Ben pensat entre aquestes trenta-sis cançons s'hauria pogut treure un gran LP de rock, també he de confessar (i crec que no hauré sigut l'únic) que de jove em vaig fer una cinta de cassette destriant totes aquelles tonades que eixien del cànon de guitarres.<br /> <br /> Tot i així aquest Sandinista! és el disc que amb el temps ha anat guanyat més escoltades entre els meus predilectes de la banda, doncs encara em resulta desafiant, és transgressor inclús des d'un punt de vista actual i em fa esforçar-me a enderrocar cert prejudicis estilístics. Un disc que no puc concebre d'una altra manera que no siga aquesta amb els seus tres discs i amb les seves marcianades. A les grans conegudes com The Magnificent Seven, Hitsville UK i The Call Up, o la versió Police On My Back dels Equals. afegiria entre les meves favorites altres com The Leader on s'avoquen a ritmes rockabilly. També eixes altres tonades menys conegudes les quals han anat guanyant la meva estima amb els anys com Something About England, o la magnífica Lightning Strike amb més funky que la merda, el seu so arquetípic apropant-se al pop en Up In Heaven i Somebody Got Murdered, sensacional i combativa Washington Bullets, un clàssic total, l'encant del reggae Corner Soul, la vacil·lada gospel de The Sound Of Sinners, donant el pego amb el jazz de Look Here amb total naturalitat. No em deixe les cantades per convidats, com la veu femenina de Lose This Skin a càrrec d'Ellen Foley, la novia de Jones, i el xiquet, fill del teclista en Career Opportunities, que no perd eixe punt combatiu, és més, l'amplifica. Fins i tot les peses més allunyades del rock que de joves passàvem de llarg ara resulten estimulants, com Junco Partner i Ivan Meets GI Joe, amb arranjaments esbojarrats. Són moltes cançons i açò podria fer-se etern en format ressenya. El que estaria be seria poder escoltar de nou tot el disc amb unes cerveses i entre amics comentant cada cançó i celebrant la grandesa d'un dels grups més grans que han existit mai. Em declare sandinista!.<br /> <br /> <div style="text-align: center;"> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/-ScaGjwkg2Y" width="560"></iframe></div> <br /></div> </div> </div> 0Fa deu anys. http://www.noseviuresenserock.com/2019/12/fa-deu-anys.htmlEspecialnoreply@blogger.com (Chals)Tue, 10 Dec 2019 13:19:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-1345246965719369281<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVGOKWwFeiwuDImFHH5t0OdcWTQC6RoDw_6PkI_ZoYH9lW4YfY8edq-OJsk3PVMQR7Pk3NAnzioL0B0MMDHp4z1zjuYJsYV6kyUjwOwDY8QgaaXyPq1UBh7s7CKWyzqrYhT8BlAhE3tpVu/s1600/granota.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="220" data-original-width="220" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVGOKWwFeiwuDImFHH5t0OdcWTQC6RoDw_6PkI_ZoYH9lW4YfY8edq-OJsk3PVMQR7Pk3NAnzioL0B0MMDHp4z1zjuYJsYV6kyUjwOwDY8QgaaXyPq1UBh7s7CKWyzqrYhT8BlAhE3tpVu/s320/granota.gif" width="320" /></a></div> <br /> Fa deu anys Carcoma i Tursun Gul m'enviaren els meus primers discs de promoció en format físic per a ressenyar (gràcies per sempre).<br /> Fa deu anys Leonard Cohen va editar el directe de la seva gira de retorn.<br /> Fa deu anys enllaçava a myspace. Bandcamp i spotify estaven en bolquers.<br /> Fa deu anys El Petit de Cal Eril va treure Vol i dol<br /> Fa deu anys Òscar Briz va gravar la seva obra mestra.<br /> Fa deu anys Ambros Chapel començaren a rodar amb un magnífic debut.<br /> Fa deu anys em vaig enamorar perdudament dels discs de Marina Gallardo i Tulsa.<br /> Fa deu anys The Sadies tragueren el seu últim gran disc.<br /> Fa deu anys Ray Lamontagne encara no volia ser modern.<br /> Fa deu anys Johnny Cash estava viu a través del seu nou disc.<br /> Fa deu anys majors com James Cotton i Betty LaVette treien discs grandíssims.<br /> Fa deu anys The New Pronographers i Broken Social Scene m'emocionaven.<br /> Fa deu anys El Corredor Polonès era un dels millors grups de rock&nbsp;&nbsp;en actiu de València.<br /> Fa deu anys Les Deeses Mortes van fer història amb el seu debut i únic disc.<br /> Fa deu anys Juli Bustamante treia un disc amb Maderita que ja vuigueren els Fleet Foxes.<br /> Fa deu anys The Black Keys tragueren el disc que els faria famosos.<br /> Fa deu anys hi havia un xic que li deien Miquel Herrero que creia que el Pop es faria gran altra vegada.<br /> Fa deu anys vaig descobrir a Deer Tick.<br /> Fa deu anys Tom Petty ens va sorprendre amb un disc tan incomprès com de qualitat.<br /> Fa deu anys em flipava molt amb discs d'americana com els de Drive By Truckers i Anders Osborne.<br /> Fa deu anys Damien Jurado posava un segell de fidelitat amb el seu benvolgut Richard Swift.<br /> Fa deu anys el meu idili amb Micah P.Hinson, Will Johnson i Bonny Prince Billy continuava on fire.<br /> Fa deu anys Rafa Xambó va treure un disc chapeau.<br /> Fa deu anys els mods Paul Weller i Ocean Color Scene foren menyspreats.<br /> Fa deu anys LaCasaCalba treia discs tan grans com el Saltamartí.<br /> Fa deu anys Ronnie Wood encara era jove.<br /> Fa deu anys hi havien artistes desconeguts com Damien Lott i Napoleon Solo que encara no són molt coneguts.<br /> Fa deu anys The National es feren majors.<br /> Fa deu anys em flipava Bigott.<br /> Fa deu anys a Kurt Vile no el coneixia ni Cristo.<br /> Fa deu anys em fixava molt amb els discs catalans, sobretot els de Roger Mas, La Brigada, Estupida Erikah, Mujeres, Very Pomelo, Surfin Sirles...<br /> Fa deu anys escrivia prou malament, entre barbarismes i falta de corrector.<br /> Fa deu anys tenia molta il·lusió dipositada en aquesta web.<br /> Fa deu anys m'agafava a "No sé viure sense rock" com a un clau cremant.<br /> Fa deu anys manaven en València un tall de lladres.&nbsp; <br /> Fa deu anys hi havia un món que salvar.<br /> Fa deu anys vaig escriure sobre totes aquestes coses i vaig fer totes aquestes ressenyes de baix, quasi 90 (i si punxeu l'enllaç la podreu llegir.)<br /> Duc deu anys més en aquest santuari i amb més o menys freqüència la música no ha parat, ni pararà mai (creuant els dits per darrere).<br /> <br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/carcoma-mejor-en-el-infierno-2010.html">Carcoma - Mejor en el infierno (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2011/08/el-petit-de-cal-eril-vol-i-dol-2010.html">El Petit de Cal Eril - Vol i dol (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2011/03/clem-snide-suburban-field-recordings.html">Clem Snide - Suburban Field Recordings III (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/10/narcis-perich-i-la-caravana-de-la-bona.html">Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort! - L’arbre amb fruits (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/10/fran-healey-wreckorder-2010.html">Fran Healy - Wreckorder (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/10/ronnie-wood-i-feel-like-playing-2010.html">Ronnie Wood - I Feel Like Playing (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/10/torna-el-gran-bluesman-james-cotton.html">James Cotton - Giant (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/mujeres-els-surfin-sirles-eix.html">Mujeres / Els Surfin' Sirles - Eix Transversal EP (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/manic-street-preachers-postcards-from.html">Manic Street Preachers - Postcards from a Young Man (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/isobel-campbell-and-mark-lanegan-hawk.html">Isobel Campbell and Mark Lanegan - Hawk (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/centro-matic-south-san-gabriel-eyas-ep.html">Centro-matic + South San Gabriel - Eyas EP (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/manolo-tarancon-horas-vacias-ep-2010.html">Manolo Tarancón - Horas Vacías EP (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/grinderman-grinderman-2-2010.html">Grinderman - Grinderman 2 (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/depedro-nubes-de-papel-2010.html">Depedro - Nubes de Papel (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/damien-jurado-and-richard-swift-other.html">Damien Jurado and Richard Swift - Other People's Songs Volume I (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/black-mountain-wilderness-heart-2010.html">Black Mountain - Wilderness Heart (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/oscar-briz-lestiu-2010.html">Òscar Briz - L'Estiu (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/09/roger-mas-la-casa-denlloc-2010.html">Roger Mas - A la Casa d'Enlloc (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/joan-monegre-ep-2010.html">Joan Monegre - EP (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/ray-lamontagne-and-pariah-dogs-god.html">Ray LaMontagne and the Pariah Dogs - God Willin 'and The Creek Your say Rise (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/oh-libia-oh-libia-2010.html">Oh, Libia! - Oh, Libia! (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/eels-tomorrow-morning-2010.html">Eels - Tomorrow Morning (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/belle-sebastian-write-about-love-2010.html">Belle &amp; Sebastian - Write About Love (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/neil-young-le-noise-2010.html">Neil Young - Le Noise (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/leonard-cohen-songs-from-road-2010.html">Leonard Cohen - Songs from the road (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/ocean-colour-scene-saturday-2010.html">Ocean Colour Scene - Saturday (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/josh-ritter-so-runs-world-away-2010.html">Josh Ritter - So Runs The World Away (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/bigott-this-is-beginning-of-beautiful.html">Bigott - This is the beginning of a beautiful friendship (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/naima-buscas-2010.html">Naima - ¿Buscas? (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/08/marina-gallardo-some-monsters-die-and.html">Marina Gallardo - Some Monsters Die And Others Return (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/miquel-herrero-i-els-automats-cancons.html">Miquel Herrero i els Autòmats – Cançons en Blanc i Negre (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/deer-tick-black-dirt-sessions-2010.html">Deer Tick - The Black Dirt Sessions (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/el-corredor-polones-lembaras-dagnieszka.html">El Corredor Polonès - l'Embaràs d'Agnieszka (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/damien-lott-damien-lott-2010.html">Damien Lott - Damien Lott (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/rage-against-machine-collection-2010.html" style="background: 0px 0px rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #111111; display: inline; font-family: montserrat, sans-serif; font-size: 13px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="title-text" style="background: 0px 0px; border: 0px; color: #ab183d; margin: 0px 10px 0px 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: 0.17s ease 0s; vertical-align: baseline;">Rage Against The Machine - The Collection (2010)</span></a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/les-deesses-mortes-les-deeses-mortes.html">Les Deesses Mortes - Les Deeses Mortes (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/bonnie-prince-billy-unfinal-call.html">Bonnie "Prince" Billy - Unfinal Call (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/nestor-mont-amor-de-terra-2010.html">Néstor Mont - Amor de Terra (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/of-montreal-false-priest-2010.html">Of Montreal - False Priest (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/rafa-xambo-andanes-2010.html">Rafa Xambó - Andanes (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/coral-butterfly-house-2010.html">The Coral - Butterfly house (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/marah-life-is-problem-2010.html">Marah - Life is a problem (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/national-high-violet-2010.html">The National - High Violet (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/barb-barb-2010.html">Barb - Barb (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/tursun-gul.html">Tursun Gül - Cortados por un mismo patrón (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/tallest-man-on-earth-wild-hunt-2010_03.html">The Tallest Man On Earth - The Wild Hunt (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/07/hendrik-rover-no-temais-por-mi-2010.html">Hendrik Röver - No temáis por mí (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/strange-boys-be-brave-2010.html">The Strange Boys - Be Brave (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/kurt-vile-childish-prodigy-2009-square.html">Kurt Vile - Childish Prodigy (2009) - Square Shells EP (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/very-pomelo-figaro-figaro-2010_28.html">Very Pomelo - Fígaro Fígaro (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/bruce-springsteen-and-e-street-band.html">Bruce Springsteen And The E Street Band - London Calling Live In Hyde Park (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/arcade-fire-suburbs-2010.html">Arcade Fire - The Suburbs (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/estupida-erikah-decorant-interiors.html">Estúpida Erikah - Decorant interiors, decorant exteriors (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/anders-osborne-american-patchwork-2010.html">Anders Osborne - American Patchwork (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/holly-golightly-brokeoffs-medicine.html">Holly Golightly &amp; the Brokeoffs - Medicine County (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/la-brigada-les-paraules-justes-2010.html">La Brigada - Les Paraules Justes (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/betty-lavette-interpretations-british.html">Betty LaVette - Interpretations - The British Rock Songbook (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/teenage-fanclub-shadows-2010.html">Teenage Fanclub - Shadows (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/tom-petty-and-heartbreakers-mojo-2010.html">Tom Petty and the Heartbreakers - Mojo (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/maderita-vivir-para-creer-2010.html">Maderita - Vivir para Creer (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/tindersticks-live-in-london-2010.html">Tindersticks - Live in London (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/ambros-chapel-rome-2010.html">Ambros Chapel - Rome (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/paul-weller-wake-up-nation-2010.html">Paul Weller - Wake Up The Nation (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/broken-social-scene-forgiveness-rock.html">Broken Social Scene - Forgiveness Rock Record (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/uge-escupes-o-tragas-2010.html">Uge - Escupes o tragas (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/oliva-trencada-saltamarti-2010.html">Oliva Trencada - Saltamartí (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/06/grave-yacht-club-they-come-for-us-2010.html">The Grave Yacht Club - They Come For Us (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/05/lions-in-street-lions-on-street-2010.html">Lions in the Street - Lions on the Street (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/05/sadies-darker-circles-2010.html">The Sadies - Darker Circles (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/05/perter-wolf-midnight-souvenirs-2010.html">Perter Wolf - Midnight Souvenirs (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/05/chieftains-ry-cooder-san-patricio-2010.html">The Chieftains &amp; Ry Cooder - San Patricio (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/05/johnny-cash-american-vi-aint-no-grave.html">Johnny Cash - American VI - Ain´t No Grave (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/05/micah-p-hinson-and-pioneer-saboteurs.html">Micah P. Hinson and The Pioneer Saboteurs (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/05/band-of-horses-infinite-arms-2010.html">Band Of Horses - Infinite Arms (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/04/neil-young-dreamin-man-live-92-2010.html">Neil Young - Dreamin´ Man Live 92 (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/04/pineapple-thief-someone-here-is-missing.html">The Pineapple Thief - Someone Here Is Missing (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/04/black-keys-brothers-2010_26.html">The Black Keys - Brothers (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/04/new-pornographers-together-2010.html">The New Pornographers - Together (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/04/vinila-von-bismark-and-lucky-dados.html">Vinila Von Bismark and the Lucky Dados - The Secret Carnival (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/04/cripple-and-tramp-dont-change-for.html">The Cripple and The Tramp - Don’t Change for Anybody, I Won’t Change for You (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/04/napoleon-solo-napoleon-solo-en-la-opera.html">Napoleón Solo - Napoleón Solo en la Ópera (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/04/drive-by-truckers-big-to-do-2010.html">Drive By Truckers - The Big to Do (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/03/broken-bells-borken-bells.html">Broken Bells - Broken Bells (2010)</a><br /> <a href="https://www.noseviuresenserock.com/2010/02/mujeres-reyerta.html">Mujeres - Mujeres (2010)</a>0Condemnat, la nova cançó de Sigarrito. Presentació del nou disc.http://www.noseviuresenserock.com/2019/12/condemnat-la-nova-canco-de-sigarrito.htmlNotíciesNSVSRSigarritonoreply@blogger.com (Chals)Tue, 10 Dec 2019 09:52:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-2173085407234929402<div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAXd9lpv_vYHOt5onThqrklOEsp7fSD1N6eJoBLdUvC_wTZ-MuZsKWKpREDPP70yW2S4mq_UQFtclrCjQ2lf_dc0rtANHWLVbMVo-Lv2BLS_rO-UhyWZhGfh5j_gcSmHxgct1u-AvpswgP/s1600/sigarrito.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="738" data-original-width="1200" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAXd9lpv_vYHOt5onThqrklOEsp7fSD1N6eJoBLdUvC_wTZ-MuZsKWKpREDPP70yW2S4mq_UQFtclrCjQ2lf_dc0rtANHWLVbMVo-Lv2BLS_rO-UhyWZhGfh5j_gcSmHxgct1u-AvpswgP/s400/sigarrito.jpg" width="400" /></a></div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Sigarrito ha anunciat que aquest dissabte dia 14 de desembre ja podrà escoltar-se el seu nou disc a les plataformes digitals habituals.&nbsp;</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> De moment ja podem escoltar aquesta nova cançó titulada Condemnat&nbsp;enregistrada a Bahamas Estudio per David Garzinsky i amb videoclip realitzat per Raúl Ortells.<br /> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQCrJGAm3GeA_iZmqcBrCV3anoMaGxizyEVse9NBMw9Ef10qcVX8Gv5XufJwJPb9prhRCm-ZqZBM4ZbLveQrL9IyKv3xjZr4zz7lpQTN-8oOKSrlREVoDZlwCLBtCuk3H059I5JtAbpexY/s1600/sigarrito.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="315" data-original-width="851" height="147" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQCrJGAm3GeA_iZmqcBrCV3anoMaGxizyEVse9NBMw9Ef10qcVX8Gv5XufJwJPb9prhRCm-ZqZBM4ZbLveQrL9IyKv3xjZr4zz7lpQTN-8oOKSrlREVoDZlwCLBtCuk3H059I5JtAbpexY/s400/sigarrito.jpg" width="400" /></a></div> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> Rercordar que el dia 28 de desembre presentarà el disc en directe en la sala 16 Toneladas acompanyat d'un grapat de grans artistes. Una vetllada única que promet ser espectacular.&nbsp;</div> </div> <div style="text-align: center;"> <br /></div> <div style="text-align: center;"> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/0ORPpBt_J04" width="560"></iframe></div> 0'Això s'ha d'intentar', nou álbum de Gent del Deserthttp://www.noseviuresenserock.com/2019/05/aixo-sha-dintentar-nou-album-de-gent_27.htmlGent del DesertNotíciesNSVSRnoreply@blogger.com (Redacció)Mon, 27 May 2019 16:38:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-4939980391439675522<div style="text-align: justify;"> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8r_-_J-f2MSnXpASminhucq8xXZUdYM6eQIWfd9nOP9UzbwYYLQx6C5Gv4lRnYJaucIDFysHUFtjC-m-YrBs3iGXkEeNxI2AkCwX68-RDP1JgBiTm4RTF7HZuUr1JVqKGPZEbnLpIRuA/s1600/gent-del-desert-aixo-s%2527ha-d%2527intentar-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="568" data-original-width="595" height="569" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8r_-_J-f2MSnXpASminhucq8xXZUdYM6eQIWfd9nOP9UzbwYYLQx6C5Gv4lRnYJaucIDFysHUFtjC-m-YrBs3iGXkEeNxI2AkCwX68-RDP1JgBiTm4RTF7HZuUr1JVqKGPZEbnLpIRuA/s640/gent-del-desert-aixo-s%2527ha-d%2527intentar-2.jpg" width="600" /></a></div> <br /> Gent del desert, el grup valencià d'Ontinyent, continua amb pas ferm des dels seus inicis, ja fa més d'una dècada.<br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrNQa8mtqjp9HIL8UMBbdVtrrNBfJw-y0bdrgwS9f-Rce4_NYJfkuG52SHjxYXWbgXkQB54jYQ92g_BmedE9uOL046GhWEw59v4MZCxTGQ4hkNEqEU8ItciFe89JalqCxb5JmYT3YIHog/s1600/gent-del-desert-aixo-s%2527ha-d%2527intentar-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="538" data-original-width="600" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrNQa8mtqjp9HIL8UMBbdVtrrNBfJw-y0bdrgwS9f-Rce4_NYJfkuG52SHjxYXWbgXkQB54jYQ92g_BmedE9uOL046GhWEw59v4MZCxTGQ4hkNEqEU8ItciFe89JalqCxb5JmYT3YIHog/s320/gent-del-desert-aixo-s%2527ha-d%2527intentar-1.jpg" width="320" /></a></div> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> El nou àlbum "Aixó s'a d'intentar" està carregat de folk-rock a la mare llengua dels valencians, amb composicions de Jesús Barranco i adaptacions musicals de Squeeze, The Incredible String Band, Steely Dan, Elvis Costello ...<br /> <br /></div> <center> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Rozo7M7c4Cw" width="360"></iframe></center> 0Billy Bragg - Talking With The Taxman About Poetry (1986)http://www.noseviuresenserock.com/2019/05/billy-bragg-talking-with-taxman-about.htmlnoreply@blogger.com (Chals)Wed, 1 May 2019 11:03:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-6860848067007716121<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSGAPjb8hRkzAxA_mSnQz-pMlq9McjjrWKtx3sZIBMd_x7yChcdqugPVLVwRSDluaXhkM6laVWmmn7YqE45fFCEkvV7fabjfCL1PNoOnZnITnKklqrCCm4TOj4ZBWMPriqVypwMfeSP8R6/s1600/talking_with_the_taxman_about_poetry-billy-bragg-album-cover.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSGAPjb8hRkzAxA_mSnQz-pMlq9McjjrWKtx3sZIBMd_x7yChcdqugPVLVwRSDluaXhkM6laVWmmn7YqE45fFCEkvV7fabjfCL1PNoOnZnITnKklqrCCm4TOj4ZBWMPriqVypwMfeSP8R6/s400/talking_with_the_taxman_about_poetry-billy-bragg-album-cover.jpg" width="400" /></a></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> La cançó protesta ha estat gairebé incompatible amb l'ampla difusió, estic convençut que majorment per basar el seu discurs en el missatge i deixar la música de banda. És evident, per exemple, que tot i la riquesa cultural i històrica que atresora el llegat de Woody Guthrie la seva austeritat no el fa massa atractiu més enllà del missatge.<br /> <br /> Dylan ja va demostrar a principis dels 60 en un intel·ligent exercici d'estil com pocs s'han vist a la història de la música popular, que podia perfectament dur la protesta amb gràcia i encert per arribar a quanta més gent possible, Bruce va fer el mateix amb les seves cançons amb rerefons social més proper a l'America profunda. Del punk per a mi foren The Clash la proposta més intel·ligent i amb més sentit de la seva generació en quant a creuar la musicalitat rock amb el missatge. Hi ha altres com The Smiths, doncs Morrisey va ser/és un dels millors bocamolls anti-monàrquics que ha donat la història del rock.</div> <br /> <div style="text-align: center;"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody> <tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwJOZtZx0CFTZbmu6hKGmgjpSTqXj-pao0p-hWjXYK2Kn8egBFQrqIDJMXuSFTru2K5i4_H8QwM05aHlRDVJx2H7IbAoH7RE3bWL-xASFnUVMzkusO7GE_b2Qm56AUjBifRPTq17KV5i3n/s1600/1189818515-Billy_Bragg.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwJOZtZx0CFTZbmu6hKGmgjpSTqXj-pao0p-hWjXYK2Kn8egBFQrqIDJMXuSFTru2K5i4_H8QwM05aHlRDVJx2H7IbAoH7RE3bWL-xASFnUVMzkusO7GE_b2Qm56AUjBifRPTq17KV5i3n/s320/1189818515-Billy_Bragg.jpg" width="320" /></a></td></tr> <tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Guthrie inglés</td></tr> </tbody></table> <div style="text-align: justify;"> Però tot i l'exposat, tal vegada siga Billy Bragg qui millor representa l'esperit de classe treballadora. L'artista amb un repertori més ampli en quant a clavar el dit a la llaga es refereix. En aquestes latituds sonores amb missatge es va situar en els 80 signant alguns dels millors discs protesta de la música moderna amb dos primers àlbums austers, i un tercer totalment favorit de la vida i que recomane avui: <b>Talking With The Taxman About Poetry</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"> </div> <div style="text-align: justify;"> Amb fina lucidesa va aplicar en aquest disc els postulats d'en Guthrie portant-los a l'actualitat social i política, i a més ho va fer en termes musicals que donaven un pas més enllà de la cançó folk. Al menys a partir d'aquest tercer disc, títol que Bragg agafa prestat al poeta soviètic&nbsp; Vladimir Mayakovsky, rematat amb sarcasme amb el subtítol (The Difficult Third Album), es va guanyar el beneplàcit de l'ansiosa crítica, tal vegada per l'al·licient que el sr.Bragg fila unes cançons protesta no exemptes de ganxo amb l'ajuda inestimable del sr. Johnny Marr el mateix any que la seva banda editava The Queen is Dead, valor afegit que es fa notar en els seus típics arpegiats smithians.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"> </div> <div style="text-align: justify;"> Un disc que et va portant al seu terreny des de la inicial <b>Greetings To The New Brunette</b> amb pulsió pop, a mig camí entre uns Clash minimalistes amb <b>Train Train</b>, els Smiths més acústics amb l'homenatge al cantant dels Four Tops en la cançó <b>Levi Stubbs' Tears</b>, Guthrie present en la sindicalista <b>There Is Power In A Union</b>, també Dylan del qui plaggia descaradament la música del seu Chimes Of Freedom per a transformar-la al seu gust en la genial <b>Ideology</b>, cançó aplicable al cent per cent als temps actuals que corren. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"> </div> <div style="text-align: justify;"> La lluita de classes al costat de moments més íntims i un toc de cinisme hàbil i molt anglès, atenció a <b>Help Save The Youth Of America</b>, acompanyat de piano en cançons com <b>Honey I'm A Big Boy Now</b> i la country<b> Wishing The Days Away</b> aquesta vegada amb slide, violí i mandolina. Varietat que fa d'aquest un disc únic, almenys el primer en què Bragg va trobar un llenguatge propi amb elements coneguts. Un autor que no sols sap reivindicar els drets propis de la classe treballadora, a més és un gran contador d'històries. Un gran artista i un grandíssim disc oblidat.</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> Per <b>Chals Roig</b></div> </div> 0Òscar Briz - El soroll del nostre pas EP (2019)http://www.noseviuresenserock.com/2019/01/oscar-briz-el-soroll-del-nostre-pas-ep.html10's2019ChalsLPNSVSRÒscar Briznoreply@blogger.com (Chals)Mon, 28 Jan 2019 22:00:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-6181826039699133276<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpKCnszv8-8ya069Gm3kp0MNmrMNSoEaeY5ajhEgoJph2bJw2WgsXjjrjRRdoUu16q6ZjE2b2jebFi8GyVYINESmLyUG62JooGbTSvEO6Gu9AOFWPCibVwC_5YZmyUNiHjhkbYrSs-fUle/s1600/oscar-briz-el-soroll-del-nostre-pas-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpKCnszv8-8ya069Gm3kp0MNmrMNSoEaeY5ajhEgoJph2bJw2WgsXjjrjRRdoUu16q6ZjE2b2jebFi8GyVYINESmLyUG62JooGbTSvEO6Gu9AOFWPCibVwC_5YZmyUNiHjhkbYrSs-fUle/s400/oscar-briz-el-soroll-del-nostre-pas-1.jpg" width="400" /></a></div> <div style="text-align: justify;"> <br /> És indubtable que Òscar Briz és troba en un moment artístic dolç, còmode amb el seus inseparables Silvia Martí i Nacho Villanueva, una secció rítmica amb química total i amb els quals també ret homenatge als darrers temps amb Planet 8 a algunes de les seves influències essencials, un bagatge musical paral·lel que em sembla que retroalimenta a la seva carrera en solitari. Així doncs per a mi aquest EP és un homenatge a l'estima total que sent Òscar per la música, a més qui el conega sabrà que només hauràs de posar-li una guitarra a les mans per a que et demostre en profunditat aquesta estima. De totes formes, ací hi han algunes cançons que parlen d'açò, si no buscat directament al menys suggerit, entre altres coses. <br /> <br /> Una etapa aquesta que a més ve caracteritzada per l'empremta de les portades maquetades a partir de l'obra d'Empar Boix, un segell distintiu com va ser amb el seu anterior <b>No caure és que m'agafes de les mans</b>,<b> </b>portades amb un valor artístic afegit tot siga dit. També amb el reforç de Miguel Caballer als teclats que del directe ha entrat amb la banda a l'estudi de gravació per a registrar <b>El soroll del nostre pas</b>, tots junts de nou amb Luís Martínez als Little Canyon Studios. Amb aquest format pop-rock directe i bàsic ha trobat el punt idoni per a desenvolupar les cançons a nivell instrumental sense perdre la frescor, cosa que aconsegueix molt millor que amb altres discs recents com <b>Youth</b> o <b>Entre llums i ombres </b>(tot i contindre aquests algunes de les seves millors cançons, que per cert sonen molt millor ara en directe).<br /> <br /> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvxFksl8fVky9pY-5aKMvgb2FrxinDh5LgZSLcCiLBKAljQzPl7DC_H0DQZQNuKTFqmqFytAm7D7h7iv5wX-CEld4lS9SV826ORfYToZBP0wgi1uzaYNDzp_L_Ww4OAm8NXMoKlfskXH82/s1600/%25C3%2592scar+Briz.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvxFksl8fVky9pY-5aKMvgb2FrxinDh5LgZSLcCiLBKAljQzPl7DC_H0DQZQNuKTFqmqFytAm7D7h7iv5wX-CEld4lS9SV826ORfYToZBP0wgi1uzaYNDzp_L_Ww4OAm8NXMoKlfskXH82/s320/%25C3%2592scar+Briz.jpg" width="240" /></a>Però anem a l'EP. <b>El soroll del nostre pas</b> (i açò va a sonar a mil vegades dit, però és veritat:) és un nou pas en una discografia de llarg recorregut que va engrossint el seu repertori a base de grans cançons. I d'aquest EP clarament <b>L'arrel</b> ja val la seva edició, un power-pop que m'evoca als Teenage Fanclub època Songs From Nothern Britain de quan les bones melodies començaren a pesar més que les guitarres distorsionades (per a que m'enteneu), melodia perfecta i una lletra que grinyola l'ull a tots els qui pensem que la nostra bandera no és de tela i està filada amb discos de vinil, cintes de cassette i llibres que vam llegir, qui sap si ancorats a certa melangia, un dolç amagatall d'un món que sembla en desús. Versos que cauen rodons, una tornada realment addictiva, el que en diríem un hit valga l'anacronisme musical. Continua amb <b>En el cor de Babiló</b>, un pop suau amb un desenvolupament instrumental que em porta directament als Cure de la primera meitat dels 80. Versos que tornen a treure la dicotomia ciutat/poble i una història que em parla de la pèrdua de la il·lusió.&nbsp; <br /> <br /> De nou com amb la cançó inicial amb una lletra meta-musical, <b>Notes compartides</b> exposa aquesta idea de la perdurabilitat de l'obra artística i el dubte de si cau en sac trencat, de la inspiració, de la màgia de les influències que resten al subconscient col·lectiu (ací, elucubrant) i tot ajudat per una tonada de regust a folk-rock britànic eteri i refinat (tal vegada influència de Fairport, Richard Thompson...). A la recta final tenim dues cançons ja conegudes en boca d'Òscar per als qui l'han vist en concert. La mítica <b>Plens de sol de bon matí </b>adaptació que va fer Remigi Palmero del poema de Vicent Andrés Estellès, influències bàsiques ambdues, present al seus directes des de fa anys, apropant-se a la gran versió que va fer al seu 30 aniversari com a artista, menys crazyhorsiana que als últims temps però amb el mateix desenvolupament de la guitarra, tremenda, al temps propera i respectuosa amb l'original, una molt bona celebració de l'aniversari d'Humitat relativa i del propi artista d'Alginet. Gran sempre Palmero. I en aquest parlar per parlar de música, comente d'<b>Els gats</b>, una altra inèdita coneguda, que em sembla una cadència i una interpretació que tot i la senzillesa de l'arranjament únicament amb guitarra, s'apropa a la cançó lleugera i al meu cap sona a quelcom paregut a un crooner acompanyat de big band entre el fum d'un antic club, un cant a la persistència en la persecució dels somnis tot i els dubtes.<br /> <br /> La potència de to confessional de les seues anteriors cançons tal vegada releguen aquest <b>El soroll del nostre pas </b>a un segon plànol, més centrat amb el concepte 'musical', amb la creació artística com a element d'empremta vital i perdurabilitat, amb la persistència. En tot cas si existeix una unitat entre els dos EP sens dubte ve donada pel moment, per la producció i pels arranjaments. Un EP que com deia abans, ja només per L'arrel val el seu pes en or, la cançó que marca la diferència i/o la més agraïda a les primeres escoltes, afegim la versió que obri una porta cap a allò que deien alguns 'cantautor mediterrani', tot i que amb ell sempre van unes quantes coses més a la motxilla.<br /> <br /> Sempre serà una sort poder gaudir de música de qualitat, dels detalls cuidats des de la portada, feta a prop. Esperem que no pare aquest moment artístic i continue regalant-nos cançons que taral·lejar i motius per a creure en la capacitat redemptora de la música. <br /> <br /> <iframe seamless="" src="https://bandcamp.com/EmbeddedPlayer/album=3284978249/size=large/bgcol=ffffff/linkcol=0687f5/tracklist=false/artwork=small/track=2206344921/transparent=true/" style="border: 0; height: 120px; width: 100%;"><a href="http://scarbriz.bandcamp.com/album/scar-briz-el-soroll-del-nostre-pas-ep">Òscar Briz- El soroll del nostre pas EP by Òscar Briz</a></iframe><br /></div> 1S'acosten temps de canvis, per Sam Cookehttp://www.noseviuresenserock.com/2010/12/sacosten-temps-de-canvis-per-sam-cooke.htmlCançonsSam CookeSoulnoreply@blogger.com (Redacció)Tue, 22 Jan 2019 10:27:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-8821558035433024335<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn8qyDB6s3yYTEh_nfIDrtjYFJEgMn_PJ9OjYB8GEKmfZ7cTk9N_O00ala8KE-9IWl-NsaqH6_slfqmavd-udYBIsH2hFoikc1Sk6pfjrFMIs2wo3Bwv9JyYnfVpSCDZSAADCW27k9b9o/s1600/sam-cooke.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn8qyDB6s3yYTEh_nfIDrtjYFJEgMn_PJ9OjYB8GEKmfZ7cTk9N_O00ala8KE-9IWl-NsaqH6_slfqmavd-udYBIsH2hFoikc1Sk6pfjrFMIs2wo3Bwv9JyYnfVpSCDZSAADCW27k9b9o/s400/sam-cooke.jpg" width="267" /></a></div> <div> <br /> <div style="text-align: justify;"> El 1963 Sam Cooke va escoltar Blowin 'In The Wind i va quedar impressionat pels seus versos, al mateix temps li va pertorbar en certa manera que fos precisament un blanquet qui fes el millor tema protesta que havia escoltat fins a aquest moment. Ja feia un temps que per la seva ment pul·lulava la idea de realitzar una cançó similar. Dos successos importants van ser els catalitzadors per Cooke: al juny de 1963, el seu fill Vicent de 18 mesos va morir ofegat i el 8 d'octubre de 1963, mentre estava de gira al Sud, Cooke i el seu grup van ser detinguts a Shreveport, Louisiana, per pertorbar l'ordre públic després d'intentar registrar-se en un motel de blancs. <span data-offset-key="a6m74-1-0"><span data-text="true"></span></span></div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Llavors Cooke va parir la millor cançó de la seva carrera, i així doncs <span data-offset-key="a6m74-1-0"><span data-text="true">la resposta que fins eixe moment havia estat flotant al vent, ell la va trobar riu avall</span></span>. Composta el desembre del 1963 i gravada al gener de 1964 a les sessions del que seria el seu últim àlbum publicat en vida: Ain't That Good News. Amb arranjaments orquestrals cuidats al detall realitzats per Rene Hall, en el musical deixant de banda les seues tonades més comercials i mirant cap a les seves arrels. Va ser interpretada per primera vegada a The Tonight Show el 7 de febrer, amb la mala sort que un nou grup anomenat The Beatles va actuar l'endemà a The Ed Sullivan Show. Malgrat el poc impacte inicial, aquest tema exemplifica com poques la lluita de la comunitat afro-americana pels seus drets i va ser adoptat pel Moviment pels Drets Civils als Estats Units convertint-se en el seu himne. (Aquest tema va ser interpretat l'any 2004 en una gala benèfica a l'Apollo Theater per Bob Dylan).</div> <br /> <br /> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1x75xy1havuMjUN29Jss6PpbanoiUc8DzJWPQc9hrgIcSMpfyR7AGmHT_7T_RDy2kAO1yUyASa3RPHdGQBTNjkcPBSVoJkRvL-Em2WJ2wRXeENvwCE8VXOEecg-W_wUBFTHdd_Y3bKT0/s1600/Cooke+Sam.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1x75xy1havuMjUN29Jss6PpbanoiUc8DzJWPQc9hrgIcSMpfyR7AGmHT_7T_RDy2kAO1yUyASa3RPHdGQBTNjkcPBSVoJkRvL-Em2WJ2wRXeENvwCE8VXOEecg-W_wUBFTHdd_Y3bKT0/s400/Cooke+Sam.jpg" /></a>Lletra Traduïda:<br /> Vaig néixer al costat del riu<br /> En una petita tenda<br /> I com el riu<br /> He estat corrent des de llavors<br /> <br /> Porta molt, molt de temps arribant<br /> Però sé que el canvi arribarà<br /> Oh, sí, arribarà<br /> És una vida molt dura<br /> <br /> Però tinc por a morir<br /> Perquè no sé que hi ha després, més enllà del cel<br /> Porta molt, molt de temps arribant<br /> Però sé que el canvi arribarà<br /> <br /> Oh, sí, arribarà<br /> Vaig al cinema<br /> I vaig al centre de la ciutat<br /> Algú em diu, tu no pots ser aquí<br /> <br /> Porta molt, molt de temps arribant<br /> Però sé que el canvi arribarà<br /> Oh, sí, arribarà<br /> Llavors recorro al meu germà<br /> <br /> I li suplico, germà, si us plau ajuda'm<br /> Però ell em colpeja<br /> I caic sobre els meus genolls<br /> Hi va haver vegades que vaig pensar<br /> <br /> Que no aguantaria molt més<br /> Però ara crec que puc continuar<br /> Porta molt, molt de temps arribant<br /> Però sé que el canvi arribarà. Oh, sí, arribarà. <br /> <br /> <div style="text-align: justify;"> Un petit apunt biogràfic:</div> <div style="text-align: justify;"> Sam Cooke va ser un dels pioners del Soul i una de les millors veus, no només del soul, sinó de la música popular del segle XX. Va començar cantant el gospel que va beure dels seus pares en grups com The Singing Children, The Highway QC's i The SoulStirrers. El seu primer intent d'incursió en les llistes Pop va ser sota el pseudònim de Dale Cooke, per por de perdre el públic que ja tenia com a cantant de Gospel. Encara que no trigaria massa temps a ser conegut sota el seu propi nom quan el 1957 va gravar el seu primer single amb una versió del Summertime de Gershwin, no s'imaginava que la cara B d'aquell single amb un tema compost per ell, You Send Me, seria el tema que el donaria a conèixer de la nit al dia. Entre aquest primer single el 1957 i l'últim el 1964, Cooke va tenir 29 Top-20 en les llistes de Billboard americanes, i el sorprenent per a l'època era que el mateix Cooke es componia la major part dels temes.</div> <br /> Lletra Original: <br /> I was born by the river in a little tent<br /> Oh and just like the river I've been running ever since<br /> It's been a long time, a long time coming<br /> But I know a change gonna come, oh yes it will<br /> <br /> It's been too hard living, but I'm afraid to die<br /> 'Cause I don't know what's up there, beyond the sky<br /> It's been a long, a long time coming<br /> But I know a change gonna come, oh yes it will<br /> <br /> I go to the movie and I go downtown<br /> Somebody keep tellin' me don't hang around<br /> It's been a long, a long time coming<br /> But I know a change gonna come, oh yes it will<br /> <br /> Then I go to my brother<br /> And I say brother help me please<br /> But he winds up knockin' me<br /> Back down on my knees, oh<br /> <br /> There have been times that I thought I couldn't last for long<br /> But now I think I'm able to carry on<br /> It's been a long, a long time coming<br /> But I know a change is gonna come, oh yes it will</div> 4Positivament el carrer 4. Bob Dylan al valenciàhttp://www.noseviuresenserock.com/2016/03/positivament-el-carrer-4-bob-dylan-al.htmlBob DylanClàssics al valenciànoreply@blogger.com (Chals)Fri, 18 Jan 2019 15:01:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-1317893910230489553<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF3ZZG8d-R5gAtuXr5BfRnSKbhFDmqSP6RQw9SmLK53oQyI2qehrVcI6RvLCP8sKwkfYvzWENtHhZ7pgvg9SydSTcvaeG5TJ9UNPaaodMX_sm8ZQYdolPdiYpiEjwbavMD0VLDY2XgAEhh/s1600/bob-dylan-positively-4th-street.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF3ZZG8d-R5gAtuXr5BfRnSKbhFDmqSP6RQw9SmLK53oQyI2qehrVcI6RvLCP8sKwkfYvzWENtHhZ7pgvg9SydSTcvaeG5TJ9UNPaaodMX_sm8ZQYdolPdiYpiEjwbavMD0VLDY2XgAEhh/s400/bob-dylan-positively-4th-street.png" width="400" /></a></div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Aquesta cançó no està en ningun disc, sí en el seu primer recopilatori. Una de les grans cançons del mestre de mestres. Ningú explica les coses com ell ho fa i ningú es clava com ell i amb tanta classe amb una dubtosa amistat. Vos deixe ací la meva humil traducció d'una cançó realment favorita.</div> <br /> Tens molta cara<br /> per dir que ets el meu amic<br /> quan jo estava deprimit<br /> i tu te'n burlaves<br /> <br /> Tens molta cara<br /> per dir que estàs amb mi<br /> tot el que vols és estar<br /> del costat del que guanya<br /> <br /> Dius que jo et vaig enderrocar<br /> I tu saps que no és així<br /> si estàs tan ferit<br /> per què no m’ho mostres ara.<br /> <br /> Dius que has perdut la fe<br /> però no es tracta d'això<br /> Doncs mai has tingut dins de tu<br /> Cap fe que perdre<br /> <br /> Sé la raó de que parles<br /> a la meva esquena sovint<br /> jo solia estar en el grup<br /> en el qual tu estàs ara.<br /> <br /> Em prenies per un ximple<br /> ja no entaularia amistat<br /> amb aquell que intenta amagar-se<br /> i no va de cara.<br /> <br /> Em veus al carrer<br /> sempre sembles sorprès<br /> dius, "què tal estàs?, bona sort",<br /> tot és façana.<br /> <br /> Sí, saps tan bé com jo<br /> que vols veure'm esguerrat<br /> per què no ho reconeixes ara<br /> d'una vegada.<br /> <br /> No, no me n'alegro<br /> veient l'angoixa que tens<br /> si jo fos un gran lladre<br /> potser t'ho furtara.<br /> <br /> I ara sé que no estàs content<br /> amb la teva posició<br /> No t'adones que ara<br /> ja no m'importa.<br /> <br /> M'agradaria veure't <br /> en les meues sabates<br /> i durant aquest moment<br /> jo estaria en les teues.<br /> <br /> M'agradaria només avui<br /> que en mirares des d'ací<br /> perquè et donessis compte què nosa<br /> suposa veure't.<br /> <br /> <br /> <div style="text-align: center;"> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/D8YoB7khqY8" width="560"></iframe></div> 1Bristol - Quema (EP)http://www.noseviuresenserock.com/2019/01/bristol-quema-ep.html10's2018BristolEPJuanjo MestreNSVSRnoreply@blogger.com (Unknown)Wed, 16 Jan 2019 16:19:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-3332045148697249499<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6wAMQ7Wf7OMYB9JPUUB_6wzwx5vArqBa7aITj17-vS-nvXt4z4m6xnhl2o07hdsPmRh8iZjLJoS6Y-GWlaTEzVoixffMkVg0OZFqsjMFQ7VGAxNJFZVFK9rSex_qvMdB3NymyqYrnbdE/s1600/bristol-quema.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="BRISTOL - Quema (2019) (EP)" border="0" data-original-height="656" data-original-width="674" height="582" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6wAMQ7Wf7OMYB9JPUUB_6wzwx5vArqBa7aITj17-vS-nvXt4z4m6xnhl2o07hdsPmRh8iZjLJoS6Y-GWlaTEzVoixffMkVg0OZFqsjMFQ7VGAxNJFZVFK9rSex_qvMdB3NymyqYrnbdE/s640/bristol-quema.jpg" title="BRISTOL - Quema (2019) (EP)" width="600" /></a></div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> <div style="text-align: right;"> <span style="font-size: x-large;"><i>&nbsp;...té força i incideix esplèndidament en l'admiració per l'encant femení...</i></span><br /> <span style="font-size: x-large;"><i><br /></i></span></div> <div style="text-align: right;"> Per&nbsp;<a href="https://plus.google.com/+JohnnyJuanjoJJ" target="_blank"><b>Juanjo Mestre</b></a></div> <br /> Des del 2015 que el grup <b><u>Bristol</u></b> està tractant d'obrir-se pas en el difícil món del rock. <b><u>Javi Ferrer</u></b> a la veu i guitarres, <b><u>Ximo García</u></b> amb més guitarres, <b><u>Javi Fajardo</u></b> al baix i <b><u>Iván Ballester</u></b> componen aquesta banda oriünda de la localitat valenciana de Canals.&nbsp;</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAVnkemuC1lMIhlAmA8c_kqkbsSoX25IlGWfngzoTp8DQsEF4xaTfQw-r7dsd9DjXW-1HYmyrKk88UstrLAP7Pulu9Ugwwmp7eAfGFy_-bc852dVhiEPX86CUtFmvCn4LTbVcJRrKzmJM/s1600/bristol-quema-la-llosa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="BRISTOL - Quema (2019) (EP) 2" border="0" data-original-height="720" data-original-width="510" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAVnkemuC1lMIhlAmA8c_kqkbsSoX25IlGWfngzoTp8DQsEF4xaTfQw-r7dsd9DjXW-1HYmyrKk88UstrLAP7Pulu9Ugwwmp7eAfGFy_-bc852dVhiEPX86CUtFmvCn4LTbVcJRrKzmJM/s320/bristol-quema-la-llosa.jpg" title="BRISTOL - Quema (2019) (EP) 2" width="225" /></a>Quatre cançons s'inclouen en el EP <b><i>"<u>Quema</u>"</i></b>, totes elles amb eixe regust clàssic del rock de guitarres que es va practicar principalment en els 80's, a mig camí entre Loquillo i Burning.&nbsp;</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> Obre el disc una excel-lència com <b><i>"<u>Brigitte</u>"</i></b> entre carmí, copes, drogues, somnis, riures, amants i nits daurades.<br /> <b><i><br /></i></b> <b><i>"De tí me gusta todo"</i></b> té força i incideix esplèndidament en l'admiració per l'encant femení. Accentuant en aquest concepte la passió es desborda, extrema i crema, mai millor dit, amb el tema que dóna títol al disc. Em mola molt això de la taula de la cuina o que ens vegi la veïna.&nbsp;</div> <div style="text-align: justify;"> <u><br /></u></div> <div style="text-align: justify;"> Tanca <b><i>"<u>Sólo cinco minutos</u>"</i></b>&nbsp;on torna a l'arrel dels sentiments, els d'un inoblidable amor. Amb tot aquest repertori crec que <b><u>Bristol</u></b> reuneix condicions per a bones pàgines de rock de qualitat. Anirem veient. Els anirem seguint.</div> <div style="text-align: justify;"> <br /></div> <div style="text-align: justify;"> <i>* Per cert, el proper 1 de febrer presenten el disc en el Chaplin Club de la Llosa, una bona oportunitat per veure com se les gasten en directe.</i><br /> <i><br /></i></div> <center> <iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/mzjLECakAwM" width="300"></iframe>_<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Cx4un76LllA" width="300"></iframe></center> 0Discs favorits 2018http://www.noseviuresenserock.com/2018/12/discs-favorits-2018.html2018EspecialNSVSRnoreply@blogger.com (Chals)Tue, 25 Dec 2018 21:17:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-2826039307543971182.post-4213324828756297338<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh6Foqvxb0g6rPShB3WRwZxb2-FXH93kkVfWjVgCV3o_atSjNKQFe_tX8UFgDJO3fPbqCmT1VgE7ilhHcvJDPQQ603d1Bj_G8IVtFrNKUYaSXHHNkzent_UOn4QqRmP05gvGHPE575agYs/s1600/discs+2018+nsvsr.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh6Foqvxb0g6rPShB3WRwZxb2-FXH93kkVfWjVgCV3o_atSjNKQFe_tX8UFgDJO3fPbqCmT1VgE7ilhHcvJDPQQ603d1Bj_G8IVtFrNKUYaSXHHNkzent_UOn4QqRmP05gvGHPE575agYs/s400/discs+2018+nsvsr.jpg" width="400" /></a></div> <br /> <div style="text-align: justify;"> Tal i com em preguntava un amic, <i>- perquè fas açò barat a res?</i> - <i>que traus d'invertir tant de temps a escriure sobre música?</i> - una pregunta recurrent que sempre m'ha acompanyat, i el simple fet de tindre que trobar una resposta concreta per a respondre al meu benvolgut amic em va fer dur aquesta qüestió a un altre plànol. Fins i tot el tancament d'aquest espai va tindre data concreta. Però... per què faig açò? Quina necessitat hi ha avui en dia de desenvolupar conscienciades ressenyes amb l'accés que tothom té a qualsevol tipus d'informació? Ho he pensat i la resposta és que no hi ha resposta. O tal volta l'única més coherent és que no tinc altra manera de relacionar-me amb el món, és el meu llenguatge, el meu lloc en l'univers, és inevitable i escric perquè si no ho fera no seria jo. <br /> <br /> Faig balanç. Són bora 9 anys parlant de discs, concerts, llibres...etc, comunicant el millor que he sabut la passió per les cançons que m'han emocionat. Reconec haver tingut períodes de més intensitat i altres quasi estàtics, un ritme marcat per les circumstàncies de cada moment, però quan m'he posat sempre m'ho he pres com si fos la meva feina, amb la màxima rigorositat professional tot i no ser professional.<br /> <br /> Aquest any, després d'una travessia pel desert que deixava NSVSRock quasi parat, renovava il·lusions amb els mateixos dubtes que sempre m'han acompanyat. M'ajuda a continuar la passió que sempre he sentit per la música i el recolzament d'aquells artistes que confiaven amb el meu criteri i experiència enviant-me els seus discs, digital o físicament, artistes als quals estic molt agraït doncs des d'aquesta independència es fa gaire impossible adquirir tots aquells que caldria per a dur a terme aquesta dèria musical, de la mateixa manera també agraït sobretot als més propers perquè continuen pensant que a aquest món li calen més cançons, i a més assoleixen una qualitat que pot equiparar-se a nivell internacional.<br /> <br /> <br /> Així que mentre tinga l'oportunitat de fer-ho i la vida m'ho permeta ací estaré. Així doncs compartisc amb vosaltres el balanç anual dels discs que al llarg d'aquest 2018 han sigut escoltats en profunditat en aquest espai. Sense cap condicionant ni d'estils, ni d'idioma, ni de nacionalitat, ni d'edats... Discs tots amb enllaços a les seves respectives ressenyes escrites ací en la seva majoria i algunes altres al blog On The Route on també escric, igualment aquelles fetes al magazine digital on col·labore amb altres bojos com jo en l'Exile SH Magazine. Agraïsc l'aport en dues d'aquestes ressenyes a dos grans amics i experts com són Don Guzz i Juanjo Mestre. 44 discs més 1 extra, incorporació d'última hora sense ressenya però que havia d'estar ací entre els destacats de l'any.&nbsp; L'ordre? doncs per a mi tots han sigut número 1 en el moment de la seva ressenya. El temps dirà la resta. </div> <br /> <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfyqfoj4smZJFH4GP2n7EYl05Q16sdeUmN1LRkbhaPpNz5kHFkYjZr1E5mznh4PZArnOjfdP4Fis4DY1UC_CvnmaEV9c-baOMpu5egul4ydLLr-DVfrFYb_0ryPVkHb5N9tkSJ7PE-rA4f/s1600/13rivers.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="320" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfyqfoj4smZJFH4GP2n7EYl05Q16sdeUmN1LRkbhaPpNz5kHFkYjZr1E5mznh4PZArnOjfdP4Fis4DY1UC_CvnmaEV9c-baOMpu5egul4ydLLr-DVfrFYb_0ryPVkHb5N9tkSJ7PE-rA4f/s200/13rivers.jpg" width="200" /></a></div> <b>Richard Thompson - 13 Rivers</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> <b><b>&nbsp;</b></b>...torna a cantar-nos amb la seua aguerrida veu deixant que la seva guitarra flueixi desbocada com el gran músic que molts sabem que és en un dels seus treballs més viscerals i guitarrers en temps...</blockquote> <b><b>Ressenya: </b><a href="https://bit.ly/2AcXdfG">https://bit.ly/2AcXdfG</a> </b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <b>&nbsp;</b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYl2XATwloULOlpzfwpbSqhUGtUPQa_piyyH6vZYXzUBYamnmV022cJBhnriDAEgERqZlyUjaSw0wUTpk-ZN9Ia3B0M7V6UexeW3kUX6c3LuhETeF7PaIbNm8DVJhYZQAqGKDp2xEh3GAu/s1600/sigarrito.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYl2XATwloULOlpzfwpbSqhUGtUPQa_piyyH6vZYXzUBYamnmV022cJBhnriDAEgERqZlyUjaSw0wUTpk-ZN9Ia3B0M7V6UexeW3kUX6c3LuhETeF7PaIbNm8DVJhYZQAqGKDp2xEh3GAu/s200/sigarrito.jpg" width="200" /></a></div> <b>&nbsp;Sigarrito - Del 30 de març al 26 d'abril</b><br /> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...serà que em fascinen els discs que descriuen aquests períodes de lliurament de la llum sobre la foscor transformant allò dolorós en aliment musical de guitarres per a l'esperit. En tot cas, els Sigarrito són uns grans estilistes que dominen els pals moderns del folk-rock i són capaços de fer d'una tonada notable una cançó rodona i enganxosa...</blockquote> <b><b>Ressenya:</b><a href="https://bit.ly/2rTFg1c">https://bit.ly/2rTFg1c</a> </b></div> </div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNwclDjIk_E_8o-2J7ivpvoE7yMMsrYjk1ewhRP9spPFGNiCPcJKfQlVK2Z0mq3vha9vHfX-8STEHeHkS0S1H39PZ9JJ9vzhFPj51_e6ZxI-GAzcctviENVGOJQq2t2RgBZWKVR5DlfyPP/s1600/cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNwclDjIk_E_8o-2J7ivpvoE7yMMsrYjk1ewhRP9spPFGNiCPcJKfQlVK2Z0mq3vha9vHfX-8STEHeHkS0S1H39PZ9JJ9vzhFPj51_e6ZxI-GAzcctviENVGOJQq2t2RgBZWKVR5DlfyPP/s200/cover.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Neko Case - Hell-On</b></div> <blockquote class="tr_bq"> ...cada vegada millor lletrista i cantant, i aquest Hell-On plasma molt bé qui és com a artista i com a persona, disc sublim amb una producció molt més fina que posa l'accent en el seu segell personal, sense fissures i unes quantes cançons a situar entre el millor del seu repertori...<b><b><br /> </b></b></blockquote> <div style="text-align: center;"> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2ELd5sS">https://bit.ly/2ELd5sS</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz-bvjybkrWqxXgzCS0Rdh4-ZEblHdREd67wYkWFr7yGmEJuf1UiD-E-ecIQV_4dKog9YL3x8K3GWd-pkSY64fFQjz5IuHejQqtsATrjzcVCa3kalHa0A2Ms0hY_pBhn_vZ-hWFFRRpGl0/s1600/car+seat+headrest.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz-bvjybkrWqxXgzCS0Rdh4-ZEblHdREd67wYkWFr7yGmEJuf1UiD-E-ecIQV_4dKog9YL3x8K3GWd-pkSY64fFQjz5IuHejQqtsATrjzcVCa3kalHa0A2Ms0hY_pBhn_vZ-hWFFRRpGl0/s200/car+seat+headrest.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Car Seat Headrest - Twin fantasy</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...seria un error deixar a Will Toledo delimitat per l'etiqueta de música alternativa dels 90, seria un error per part de l'amant de la música de guitarres doncs aquest artista és ara per ara la millor representació que existeix d'una joventut que trepitja amb força i amb enginy per ocupar el seu lloc al costat de les vaques més consagrades...</blockquote> <b><b>&nbsp;Ressenya:</b><a href="https://bit.ly/2EN7e7c">https://bit.ly/2EN7e7c</a><br /> &nbsp;</b><br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDVZ5EuIe8ju1AM0lihZCgpvPASrlBwRTP1D1NHtW9fq99UWrFwHHg7l651_A72AGsWmfrzwp4KFBoTYPhWghtqMXOZEvfY5l71tsOg2P8-UcV5IK-qnQxfoem26kzlCjEcpc1q5VasXIS/s1600/superfruit_carolinaotero_mikegrau.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="960" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDVZ5EuIe8ju1AM0lihZCgpvPASrlBwRTP1D1NHtW9fq99UWrFwHHg7l651_A72AGsWmfrzwp4KFBoTYPhWghtqMXOZEvfY5l71tsOg2P8-UcV5IK-qnQxfoem26kzlCjEcpc1q5VasXIS/s200/superfruit_carolinaotero_mikegrau.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Carolina Otero &amp; Mike Grau - Superfruit</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...en tan sols vuit cançons són capaços de condensar l'aspror de l'Alt-rock més guitarrer, melodies i tornades realment addictives, tot&nbsp; amb un rerefons entre la llum i les ombres... </blockquote> <b>Ressenya:<a href="https://bit.ly/2SgmRHt">https://bit.ly/2SgmRHt</a> </b></div> <br /> <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5KTLTC00uX8FgBcB-21GqAgRGFX4qvDO7yVlR7SxklI1y4RkXTpTV-gsH3OuM1BynB5B4YywSgoUToaEUJ6Hw8AHxkzAt6eol__L1H6sqfvCdH22dW9EetznAm9GFua-XiADt4GPYbt8i/s1600/andr%25C3%25B2mina.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5KTLTC00uX8FgBcB-21GqAgRGFX4qvDO7yVlR7SxklI1y4RkXTpTV-gsH3OuM1BynB5B4YywSgoUToaEUJ6Hw8AHxkzAt6eol__L1H6sqfvCdH22dW9EetznAm9GFua-XiADt4GPYbt8i/s200/andr%25C3%25B2mina.jpg" width="200" /></a></div> <b>Carles Pastor - Andròmina</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...més enllà de canalitzar certes influències i tindre aquella o aquesta producció, parlen des de ben dins i connecten molt bé amb el que espere de la cançó d'autor, o siga, que m'emocionen i em facen tremolar...<b><br /> </b></blockquote> </div> <b><b>Ressenya:</b><a href="https://bit.ly/2EL0maB">https://bit.ly/2EL0maB</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-i4vwVaqHr03cV_cNwlKlXpwYeqS7ewhumbQfbc2OAosV8G-oX4bsr6aRD5XIETmxbWeeIJkl_UShthUeLtyV45gVuBRfOrV9P3l1JbvBxc4xabl7oGz_fjW9Q_0GIa2Raiv-6GXfD_Kj/s1600/People-Are-My-Drug-segundo-disco-en-solitario-de-Phil-Cook.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-i4vwVaqHr03cV_cNwlKlXpwYeqS7ewhumbQfbc2OAosV8G-oX4bsr6aRD5XIETmxbWeeIJkl_UShthUeLtyV45gVuBRfOrV9P3l1JbvBxc4xabl7oGz_fjW9Q_0GIa2Raiv-6GXfD_Kj/s200/People-Are-My-Drug-segundo-disco-en-solitario-de-Phil-Cook.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Phil Cook - People are my drug</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> <b><b>&nbsp;</b></b>...un senyor músic que sap totes les troncals de la música del sud americà, tot el que fa ho fa bé. En aquest disc prenen major protagonisme els cors gospel i els espirituals de la famila Staples, i encara que el blues sigui normalment el vehicle per cantar les penes, el seu és un blues assolellat i amb una càrrega positiva sense parangó...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2EF89Ge">https://bit.ly/2EF89Ge</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhaMFwoX1KiHHeGBFVhkDqA_RwxDELK4cruBx_Ypc1VJW4tmhOPrVhQGcwoUkZFcHNdpizszo8ygqaomSF2rZlfbpusQqymQdoZ8pDgDNjZgsd4ahqrH2brlgeslrH4jmWwjQCMDGBcHnM/s1600/cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhaMFwoX1KiHHeGBFVhkDqA_RwxDELK4cruBx_Ypc1VJW4tmhOPrVhQGcwoUkZFcHNdpizszo8ygqaomSF2rZlfbpusQqymQdoZ8pDgDNjZgsd4ahqrH2brlgeslrH4jmWwjQCMDGBcHnM/s200/cover.jpg" width="200" /></a></b></div> <div style="text-align: center;"> <b>The Lost Brothers - Halfway Towards a Healing</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...vellut sonor que convida a deixar-te portar, interpretacions atemporals, arranjaments molt fins de cordes i vents que realcen la seua preciosíssima profunditat, alguna trompeta fronterera, algun piano bohemi i acústiques clares i celestials, serveixen per a aquestes cançons que van recorrent estils troncals del country al folk...</blockquote> <b>Ressenya:<a href="https://bit.ly/2GDuXsx">https://bit.ly/2GDuXsx</a></b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO29fE-GxQTLPs5ZLBYNqTb-ho2fGoiJrssttXF4JJ4XxZh_uWDwR7JTn5bpYMNi6vD0EontYNj2hyphenhyphenN77kiCpa7rF5sKpJsqZHHlLHY3BbXMREMUrefPRp9_W3dr1WwSq3rO6gY-X0atOn/s1600/AB80C0A2-5855-40BD-B3F0-778D86C32560-600x600.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO29fE-GxQTLPs5ZLBYNqTb-ho2fGoiJrssttXF4JJ4XxZh_uWDwR7JTn5bpYMNi6vD0EontYNj2hyphenhyphenN77kiCpa7rF5sKpJsqZHHlLHY3BbXMREMUrefPRp9_W3dr1WwSq3rO6gY-X0atOn/s200/AB80C0A2-5855-40BD-B3F0-778D86C32560-600x600.jpeg" width="200" /></a></div> <b>J Mascis - Elastic days</b><br /> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> <b><b><b><b>&nbsp;</b></b></b></b>...<b><b><b><b>s</b></b></b></b>iga com siga, el nou "disc hippie Mascis" torna a la càrrega amb aquest descomunal i punyent ús de l'elèctrica a traïció, que s'ha passat de contraban abans d'entrar a la comuna i que resulta senyal d'identitat ja innegociable a aquestes altures de conte...</blockquote> <b>Ressenyat per Don Guzz: <a href="https://bit.ly/2V5d4WG">https://bit.ly/2V5d4WG</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-8vyvfpW9pS6tb4doAYqwc_-DNam84bInt0wFd7D1YKFYqwTvbyiMCi55jkVAREcI6rtoh-sLA-QfPWTUt2ooSsfHYuZfOrXB2oKitKWfnaOxzgmJ8SMVY7Uk-M0zHBIv8CV4zvWwJEU6/s1600/Damien+Jurado-+The+Horizon+Just+Laughed+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-8vyvfpW9pS6tb4doAYqwc_-DNam84bInt0wFd7D1YKFYqwTvbyiMCi55jkVAREcI6rtoh-sLA-QfPWTUt2ooSsfHYuZfOrXB2oKitKWfnaOxzgmJ8SMVY7Uk-M0zHBIv8CV4zvWwJEU6/s200/Damien+Jurado-+The+Horizon+Just+Laughed+.jpg" width="200" /></a></div> <b>Damien Jurado - The Horizon Just Laughed</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...el millor disc que ha editat des d'aquell llunyà Saint Barlett bàsicament per les cançons, per l'enfocament, perquè opino que mentre aquelles obres de la trilogia anterior transcorren enfocades en un sentit més conceptual i centrades en les textures, aquestes noves cançons tenen un plus de veracitat personal...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2SiCGgO">https://bit.ly/2SiCGgO</a></b></div> <div style="text-align: center;"> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMvmfBnl4Kn99YQUV6747wr04UuYXsITxgL7Y-lLvmWw0Fdp8kyqhMLB6YvpTTrYEWfQs0f3Nppj9h0mt8vVCynYByDFtE2bWySW80STY1WTqRxNHnnfRvUdr-cSdrtYRPSclsDMQ_ehWI/s1600/Doctor+Divago+Complejo+Alquer%25C3%25ADa+Frailes+13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMvmfBnl4Kn99YQUV6747wr04UuYXsITxgL7Y-lLvmWw0Fdp8kyqhMLB6YvpTTrYEWfQs0f3Nppj9h0mt8vVCynYByDFtE2bWySW80STY1WTqRxNHnnfRvUdr-cSdrtYRPSclsDMQ_ehWI/s200/Doctor+Divago+Complejo+Alquer%25C3%25ADa+Frailes+13.jpg" width="200" /></a></div> <b>Doctor Divago - Complejo Alquería Frailes 13</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...a coherència pocs els guanyen, i això és una cosa que em resulta encomiable tenint en compte que mantenen l'interès i el nivell i que ho fan en una actualitat musical en el qual els canvis de rumb artístics solen ser la coartada utilitzada habitualment per a major glòria de la globalitzada promoció, no és el cas per sort, i tampoc els cal...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2Gy745s">https://bit.ly/2Gy745s</a> </b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ-lx6UI-F_zcTLBJLVvI83nCvzsyQUHHW5GqCH6KHD1-gTB1xUGVrmpEHJCrCnmJFP9lxLX-YKj47jnAeiw4I1oLQHKftu0rYhM3D3l6JuRv3-twgXbY7jFvrO8JayX9rsWXZkq7Ixz9a/s1600/joe+pask+salt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ-lx6UI-F_zcTLBJLVvI83nCvzsyQUHHW5GqCH6KHD1-gTB1xUGVrmpEHJCrCnmJFP9lxLX-YKj47jnAeiw4I1oLQHKftu0rYhM3D3l6JuRv3-twgXbY7jFvrO8JayX9rsWXZkq7Ixz9a/s200/joe+pask+salt.jpg" width="200" /></a></div> <b>Joe Pask - SALT</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...un gran disc de guitarres i confessions sentides, de quan amb el sofriment poden fer-se grans cançons. Em quede amb uns versos que defineixen molt bé aquest disc "<i>No plou qui no té cor i a mi em plena la foscor...</i></blockquote> </div> <div style="text-align: center;"> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2SkvRvi">https://bit.ly/2SkvRvi</a></b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_3efbj2-TQpc1qGOgoDjJBYAshmPRMaRTwLVD214OcWnk6zU7hyphenhyphenKNKfrXMPSjr_abyi2FyLTXW6wDTvvHAyELqbvtr1Al6Fhn4KFqPIbzCI3bDy1cbXZGXUyCnY-T6JeLxpBaOHqr0Be_/s1600/M.-Ward-WhatAWonderful.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_3efbj2-TQpc1qGOgoDjJBYAshmPRMaRTwLVD214OcWnk6zU7hyphenhyphenKNKfrXMPSjr_abyi2FyLTXW6wDTvvHAyELqbvtr1Al6Fhn4KFqPIbzCI3bDy1cbXZGXUyCnY-T6JeLxpBaOHqr0Be_/s200/M.-Ward-WhatAWonderful.jpg" width="200" /></a></b></div> <b>M.Ward - What a wonderful industry</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...sense girs de timó inesperats, ni sorpreses, els que seguim els seus passos sabem que és un valor segur de bon gust i que els seus discs són la coartada perfecta per recrear de nou el seu món atemporal aliè a modes, per fer sonar de nou les seves guitarres, de niló, acústiques, elèctriques, la J-45, les Gretsch, brindar-nos el seu xiuxiuejar...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2AnmlAP">https://bit.ly/2AnmlAP</a></b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Qufrd6CsXlT7hJQ2ksFECCEQuBjFAE-1llxc7Rf9-5crMAuXKoCaP4AnIWlO2ajaIFu4s3k3sYxTnfjqHdzaR3wg7NBlQpJ52fy2szwug-HdHhpQbaRomOiURO__D0kAs20hPutPdKWp/s1600/lloyd_charl_vanishedg_101b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="567" data-original-width="635" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Qufrd6CsXlT7hJQ2ksFECCEQuBjFAE-1llxc7Rf9-5crMAuXKoCaP4AnIWlO2ajaIFu4s3k3sYxTnfjqHdzaR3wg7NBlQpJ52fy2szwug-HdHhpQbaRomOiURO__D0kAs20hPutPdKWp/s200/lloyd_charl_vanishedg_101b.jpg" width="200" /></a></div> <b>Charles Lloyd </b><br /> <b>&nbsp;The Marvels + Lucinda Williams - Vanished gardens</b><br /> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> &nbsp;...resulta increïble el que Charles Lloyd i Lucinda Williams han aconseguit, una col·laboració que pot estranyar i tirar enrere i que realment flueix amb total naturalitat entre el jazz i l'americana més propera a la tradició... </blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2Lwtxi3">https://bit.ly/2Lwtxi3</a><br /> &nbsp;</b><br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxkLVsGEjGspC_Qk8zOxWLtb2Hsw9FFrMz2i62J7-HQyP-A6Mt0ytOgcZd8KprgjfscqI5n8zSCes2clrNtR1chDO-LnR2IDI-iyTGovJVmZKUBVeD35z92QOCB4MFmOtinx-D0rElav8n/s1600/carolinalilknife.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxkLVsGEjGspC_Qk8zOxWLtb2Hsw9FFrMz2i62J7-HQyP-A6Mt0ytOgcZd8KprgjfscqI5n8zSCes2clrNtR1chDO-LnR2IDI-iyTGovJVmZKUBVeD35z92QOCB4MFmOtinx-D0rElav8n/s200/carolinalilknife.jpg" width="200" /></a></div> <b>Carolina Otero &amp; Lil'Knife - As I fade out</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...així ho he volgut il·lustrar amb la portada, una nena amb un gest entre pensatiu i malenconiós. No obstant això, i com subratllo en "The Hummers", tancament del disc estratègicament, - "no som res sense cançons, només un grapat de carn i ossos (...), necessitem un ritme, un so, una paraula, refugi per a l'ànima". Al final, encara que de vegades pugui haver frustració, soledat, queda l'impuls creador, i optimista, que en si és el premi, l'èxit, la nostra àncora a la vida...</blockquote> <b>De l'entrevista en l'Exile SH Magazine: <a href="https://bit.ly/2Sfa1t9" target="_blank">https://bit.ly/2Sfa1t9</a> </b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY7ngDj-tYuRwYiCQs8vjorw9w8u_pfiOCjCHn26McCFFnDxTBezLrrKGaPLYvbp02EW-u6_fbooAHbU2G8sv6oIr7F8TRM3Qaj3x1W5As4z0hkfKspK35s5AnWqippCShukLn66QIue4I/s1600/gener-cante-el-cos-electric-portadajpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY7ngDj-tYuRwYiCQs8vjorw9w8u_pfiOCjCHn26McCFFnDxTBezLrrKGaPLYvbp02EW-u6_fbooAHbU2G8sv6oIr7F8TRM3Qaj3x1W5As4z0hkfKspK35s5AnWqippCShukLn66QIue4I/s200/gener-cante-el-cos-electric-portadajpg.jpg" width="200" /></a></div> <b>Gener - Cante el cos elèctric</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...no podem culpar a la tecnologia, a les drogues o al dimoni de l’ús que fem dels mòbils, de les substàncies o de les creences. La qual cosa no vol dir que no puguem ser crítics o polítics. Però si eixa crítica no comença per l’autocrítica correm el risc de pensar les debilitats dels altres com a defectes imperdonables mentre veiem els nostres defectes com a debilitats insignificants...</blockquote> </div> <div style="text-align: center;"> <b>De l'entrevista a Carles Chiner: <a href="https://bit.ly/2BBcCXl">https://bit.ly/2BBcCXl</a></b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6TdsgkJnSiCTRvxnMczMF5Z0R30Oae1KqiDNrGRP_gchTmaCSuuG0f-h_3bmATCbySEZwC9ktd8S52AJbHbPHHw6r8NHMqrLk3cUZ1jzvcQPMQGzz1Tm7VHSKGrJ5wLLppvqPNxfFwLoo/s1600/weller.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6TdsgkJnSiCTRvxnMczMF5Z0R30Oae1KqiDNrGRP_gchTmaCSuuG0f-h_3bmATCbySEZwC9ktd8S52AJbHbPHHw6r8NHMqrLk3cUZ1jzvcQPMQGzz1Tm7VHSKGrJ5wLLppvqPNxfFwLoo/s200/weller.jpg" width="200" /></a></div> <b>Paul Weller - True meanings</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...ningú amb un mínim bon gust musical pot passar per alt la classe de la que fa gala, la seva exquisidesa amb els arranjaments, que bé sonen les guitarres, la seva interpretació tova i de vegades soulful, i un acostament al folk de la mà de John Martyn i Nick Drake que almenys es surt del que escoltem normalment en l'actualitat...</blockquote> </div> <div style="text-align: center;"> <b>&nbsp;Ressenya: <a href="https://bit.ly/2BBWtRl">https://bit.ly/2BBWtRl</a> </b></div> <br /> <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRE66Q8scEX38wMLi5o2ERWUy31g-qij50F7YhO0tOUwvTfKy14YGMSUDaEhJWS-gjgV5nCHqnnKegXbrlMnzArV_1Wuw9ZVfz3WFlnK2_kFtt45vW_-bhyphenhyphentrtgxKbU7V8FqRt0aqO3fQG/s1600/stephen-malkmus-and-the-jicks-sparkle-hard.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRE66Q8scEX38wMLi5o2ERWUy31g-qij50F7YhO0tOUwvTfKy14YGMSUDaEhJWS-gjgV5nCHqnnKegXbrlMnzArV_1Wuw9ZVfz3WFlnK2_kFtt45vW_-bhyphenhyphentrtgxKbU7V8FqRt0aqO3fQG/s200/stephen-malkmus-and-the-jicks-sparkle-hard.jpg" width="200" /></a></div> <b>Stephen Malkmus &amp; The Jicks - Sparkle Hard</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...no li ha calgut desprendre's de la seva particular personalitat artística per treure un disc que a més recull la millor tradició pop i rock de les últimes cinc dècades sense recórrer al revival de tal o qual estil...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2Sf9WFR">https://bit.ly/2Sf9WFR</a></b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-50ISSKPSlA_oA44nODO9F2MvUBEuORBfsHZarB_fKJPlV0ktax9lvJ1wb71PDTYTGDyrmRNgm6VRCSzIFX2xjVhbYmTXGmIERPoM1MAwpVsPMubZrk0e69uf5AfmlZOpXWzkONCMnsLH/s1600/94087-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-50ISSKPSlA_oA44nODO9F2MvUBEuORBfsHZarB_fKJPlV0ktax9lvJ1wb71PDTYTGDyrmRNgm6VRCSzIFX2xjVhbYmTXGmIERPoM1MAwpVsPMubZrk0e69uf5AfmlZOpXWzkONCMnsLH/s200/94087-1.jpg" width="200" /></a></div> <b>The Breeders - All Nerve</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...és simplement un altre bon disc de les Breeders amb una primera meitat irrefutable, quatre primeres cançons que valen el seu pes en or i per les quals ja val la pena l'edició d'aquest disc, i la resta amb menys ganxo necessita el seu temps però no obstant no baixa el nivell, i tot això a mi em basta per passar molt bons moments enganxat al seu tracklist. Tinc clar que dins de la seva pròpia discografia estem davant d'un dels seus millors títols...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2GCKRTL">https://bit.ly/2GCKRTL</a></b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4T_PrNfqg9E2bFZDqxDt6HeezCzLvoVR92yEpiTytiFCmi3615DN3lsJn5uT0UeK9MiYwRIdEY5JfcPx1tu6kbOcKShJK5U7B0pmk9TrWljc9PAcJ5bmcTALIRx-IdUN5Fl-SsmhVtX6N/s1600/Tell+Me+How+You+Really+Feel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4T_PrNfqg9E2bFZDqxDt6HeezCzLvoVR92yEpiTytiFCmi3615DN3lsJn5uT0UeK9MiYwRIdEY5JfcPx1tu6kbOcKShJK5U7B0pmk9TrWljc9PAcJ5bmcTALIRx-IdUN5Fl-SsmhVtX6N/s200/Tell+Me+How+You+Really+Feel.jpg" width="200" /></a></div> <b><b><b><b><b><b>&nbsp;</b></b></b></b></b>Courtney Barnett - Tell Me How You Really Feel</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...canta des d'una visceralitat que adverteixo més pura en aquest disc, i vinga amb la cadència que vingui cal admirar la seva capacitat per fer créixer les cançons portant-te com qui no vol la cosa a una intensitat inusitada, i això fa que la seva proposta sigui especial. Gran coneixedora dels secrets musicals del rock independent de guitarres (...) des de la seva vena més grunge fins a la més pop, va trobant el seu lloc i aquest disc em sembla un magnífic següent esglaó...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2ByVG3I">https://bit.ly/2ByVG3I</a></b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSA1P-P1NJuGQVGA5_UXuH89QiTD4Z3n17X24aGIZaMpBt-bMIxyhPg3lcEzNUGxZGC8drjOre6HwfhWH1DvWhRjfKwtoLi9JRT15NAo4XmLtXEnWo0aQg_TqJdXhn_pKSm_4yiGyauUsI/s1600/richard+swift.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSA1P-P1NJuGQVGA5_UXuH89QiTD4Z3n17X24aGIZaMpBt-bMIxyhPg3lcEzNUGxZGC8drjOre6HwfhWH1DvWhRjfKwtoLi9JRT15NAo4XmLtXEnWo0aQg_TqJdXhn_pKSm_4yiGyauUsI/s200/richard+swift.jpg" width="200" /></a></div> <b>Richard Swift - The Hex</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...un disc que fàcilment t'absorbeix, sembla més un somieig on la interpretació de Richard Swift és un dels punts forts d'aquestes cançons marcades per la mort i la pèrdua de la seva germana i la seva mare. Un disc de textures si, però amb cançons sobrades de qualitat...</blockquote> </div> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2E9VvQ1">https://bit.ly/2E9VvQ1</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> &nbsp;<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeSJS1fpw_5HQiaV1I7XpoICE4TiWXtw7FaiMrUq1wJYx7P5LoJuUWCk5tPnor-RIRlXzA-Cuc-kyysfHnaSSKHTkJPMi7y53LM_dQDCXFfU9sWGhFn0UH3kmdkjEhxnL4H-PxmdElpaXa/s1600/the-jayhawks-back-roads-and-abandoned-motels-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeSJS1fpw_5HQiaV1I7XpoICE4TiWXtw7FaiMrUq1wJYx7P5LoJuUWCk5tPnor-RIRlXzA-Cuc-kyysfHnaSSKHTkJPMi7y53LM_dQDCXFfU9sWGhFn0UH3kmdkjEhxnL4H-PxmdElpaXa/s200/the-jayhawks-back-roads-and-abandoned-motels-1.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>The Jayhawks - Back Roads and Abandoned Motels</b></div> <blockquote class="tr_bq"> <div style="text-align: center;"> ...tot sembla que torna al seu curs, amb menys excessos i menys defectes a nivell crític, amb amplitud de coincidències sobre la seva refinada producció o sobre el seu excel·lent catàleg de cançons...</div> </blockquote> <div style="text-align: center;"> <b>Ressenyat per Juanjo Mestre: <a href="https://bit.ly/2TdkhCn">https://bit.ly/2TdkhCn</a></b> </div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAb-gpBD-IUc5jGbh6tREkWZ0csgcc9GkEzImUwIZUMO-Ql6QtL2ix8YkYbLmB13RNjw7qbZoBstJgxggDNsi8SfhESX_cLJzbnxRxk61YrjoLvN8HtFXV2Ce3GxxOGjme66iD3jislNER/s1600/WGC_Untethered_lores.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAb-gpBD-IUc5jGbh6tREkWZ0csgcc9GkEzImUwIZUMO-Ql6QtL2ix8YkYbLmB13RNjw7qbZoBstJgxggDNsi8SfhESX_cLJzbnxRxk61YrjoLvN8HtFXV2Ce3GxxOGjme66iD3jislNER/s200/WGC_Untethered_lores.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>&nbsp;Willard Grant Conspiracy - Untethered</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...Robert Fisher va ser un gran de la música d'arrels i ara aquest disc ha convertit el tram final de la seva vida en un passatge musical d'una gran bellesa. Untethered és un epitafi a l'altura de la discografia de Willard Grant Conspiracy. Imprescindible l'any en curs...<b><br /> </b></blockquote> <b>Ressenya:<a href="https://bit.ly/2QPuRm8">https://bit.ly/2QPuRm8</a> </b></div> <div style="text-align: center;"> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsMWTM1cJRnAaxSmJuQi1E8-HCwhmUqmF4Ryu4XFXWiUAJbivwdXwX8Pet4oj2OLPgZfShD3L_QwTjISrN4s1jA1oPVRrAOkmNpbHVo-96ZUWL_0gd6NGj91FzDaFKS_4nMGRNFq8_Sik9/s1600/alejandro+escovedo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsMWTM1cJRnAaxSmJuQi1E8-HCwhmUqmF4Ryu4XFXWiUAJbivwdXwX8Pet4oj2OLPgZfShD3L_QwTjISrN4s1jA1oPVRrAOkmNpbHVo-96ZUWL_0gd6NGj91FzDaFKS_4nMGRNFq8_Sik9/s200/alejandro+escovedo.jpg" width="200" /></a></div> <b>&nbsp;Alejandro Escovedo - The Crossing</b><br /> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...la complexitat que suggereix el plantejament conceptual i el marge estilístic que fa servir se salda amb excel·lent gràcies al mestratge de Escovedo i Don Antonio, un disc de narrativa tan audaç com necessària que no supedita la música al discurs reivindicatiu sobre la immigració, i que ens explica en paral·lel aquesta altra història de la música nascuda als Estats Units a través d'un teixit estilístic que potser conté l'esperit urbà de Lou Reed, l'actitud outsider de l'escena CBGB, el country rock d'artistes tal que John Hiatt, com el mestissatge dels Llops.</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2CyF4uJ">https://bit.ly/2CyF4uJ</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-vBUSvbQEDe_xB0HSqMBtXahpn0cWhZ9Yl-RIPQNVaeg7imHBrGTtbiP4yxRRrXL_AH7AqFXDrASuZupFrR__E327O8fcFgnxygNf4OgEgebsaKO6zqRiWsBeVxuc6omCogsmqxuhSngi/s1600/capadepl%25C3%25A0stic_elsherois.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="359" data-original-width="400" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-vBUSvbQEDe_xB0HSqMBtXahpn0cWhZ9Yl-RIPQNVaeg7imHBrGTtbiP4yxRRrXL_AH7AqFXDrASuZupFrR__E327O8fcFgnxygNf4OgEgebsaKO6zqRiWsBeVxuc6omCogsmqxuhSngi/s200/capadepl%25C3%25A0stic_elsherois.jpg" width="200" /></a></div> <b>La Capa de Plàstic - Els herois</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...amor, desamor i vivències quotidianes conformen un discurs que despulla sentiments envoltats de certa malenconia, reflexiu i a la vegada en moviment, records entre brumes d'alcohol i llargues nits en blanc, amor no sempre correspost, de no llençar la tovallola i mirar endavant. Aquest disc ens descobreix sobretot un novel artista amb moltes taules amb la guitarra i que sap filar molt bones cançons...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2Af3qIi">https://bit.ly/2Af3qIi</a></b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcoYTSum1U-AVX_WqqI1OhhbXidwghbMqcNVNHzEQXKhwwImnv0YuMLXmK1zHsBou6V-4qUQH3CrE1ON3TAl69zN_XJJ09LJEPtgeorknKu0qw4vy7VRgLqaFbZYiha8ORs4ogOWvmrAYe/s1600/portada_Remora_1500x1500-600x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcoYTSum1U-AVX_WqqI1OhhbXidwghbMqcNVNHzEQXKhwwImnv0YuMLXmK1zHsBou6V-4qUQH3CrE1ON3TAl69zN_XJJ09LJEPtgeorknKu0qw4vy7VRgLqaFbZYiha8ORs4ogOWvmrAYe/s200/portada_Remora_1500x1500-600x600.jpg" width="200" /></a></div> <b>Lanuca - Rémora</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...m'agrada pensar en Lanuca més enllà de la idea d'una cantautora a l'ús. Em quadra millor la idea d'artista que s'escapa de qualsevol etiqueta estilística, una cosa que l'honra, que igual pogués haver utilitzat un llenç i pinzells en comptes de música i versos per desenvolupar el seu impressionisme emocional capaç de crear a la nostra psyche imatges difícils d'explicar de una altra manera...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2RaxzlL">https://bit.ly/2RaxzlL</a></b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJicOZ5ZTdzilz8glblsdywG8HWoR_OVSjl9-pOIxr8Ul-7UP3RJO_VE6cHe8evwg5HSDQFgiDwkSFqjbk0wv-eJdcsxVlVm82h0KBF6coXYONJbHXoMpGvIP-cYFf4HKCwr7eVhw8D7tV/s1600/Els+J%25C3%25B3vens.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJicOZ5ZTdzilz8glblsdywG8HWoR_OVSjl9-pOIxr8Ul-7UP3RJO_VE6cHe8evwg5HSDQFgiDwkSFqjbk0wv-eJdcsxVlVm82h0KBF6coXYONJbHXoMpGvIP-cYFf4HKCwr7eVhw8D7tV/s200/Els+J%25C3%25B3vens.jpg" width="200" /></a></b></div> </div> <div style="text-align: center;"> <b>Els Jovens - s/t</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...vindrà sempre acompanyat per l'etiqueta "tradicional", amb tots els prejudicis que poguera provocar però aquest disc no té res a veure amb l'antiguitat, ni amb la preservació de les tradicions. Aquest és un disc d'ara fet pel pensar d'ara, un disc de Pop com la copa d'un pi...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2Shw9TN">https://bit.ly/2Shw9TN</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiip_CcH8-LRFSDusQfimW-P0hNJ_IcpHIi78MWCuictZ1yi13jWnoPn_w4mjPSnBER68E6tgmj0vUm6eRKj5OYl9Cg2iklidMFQ2gt3QW1QkuwqP1e0xF-pz5fJTV67PjOCnost1Yt_SFZ/s1600/songsofpraise_shame.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="320" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiip_CcH8-LRFSDusQfimW-P0hNJ_IcpHIi78MWCuictZ1yi13jWnoPn_w4mjPSnBER68E6tgmj0vUm6eRKj5OYl9Cg2iklidMFQ2gt3QW1QkuwqP1e0xF-pz5fJTV67PjOCnost1Yt_SFZ/s200/songsofpraise_shame.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Shame - Songs Of Praise</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...evoquen tot el que s'ha forjat a les illes des de finals dels 70 i des de la independència, el punk i passant per totes les seves accepcions 'post'. Unes influències molt bé absorbides, una actitud desbordant i unes cançons disparades com canonades que reflecteixen com poques en l'actualitat aquesta nova joventut del no future sense pèls a la llengua de la qual tant caminem necessitats...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2RbgA2I">https://bit.ly/2RbgA2I</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYAW7WOn3W7PLyujM6gWC2Nq5jj4aL9R7O4XHvNCMG0oUxuhYs_Zrhjid1a87Yd1b1c1iA_LB5sjFa3_MblPkwBP6g9O4_kWBrYSAS-It-iR79VDk-UOGkxkB6GgXS7GJzBPmwlT-xXXNS/s1600/00-marc_ribot-songs_of_resistance_1942_-_2018-web-2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYAW7WOn3W7PLyujM6gWC2Nq5jj4aL9R7O4XHvNCMG0oUxuhYs_Zrhjid1a87Yd1b1c1iA_LB5sjFa3_MblPkwBP6g9O4_kWBrYSAS-It-iR79VDk-UOGkxkB6GgXS7GJzBPmwlT-xXXNS/s200/00-marc_ribot-songs_of_resistance_1942_-_2018-web-2018.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Marc Ribot - Songs Of Resisteance 1942 - 2018</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...amb tot: les seves influències i el seu caràcter de reivindicació, aquest disc no estaria aquí si no fos perquè estem davant d'un artefacte sonor d'una qualitat tan incommensurable com disfrutable, és clar, per a tot aquell que estigui disposat a creuar els límits de les etiquetes, llistes i altres, doncs Marc Ribot no té problemes a ficar-se en terrenys musicals que en altres mans resultarien relliscosos, i en canvi en les seves la idea és que no hi ha límits...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2EHFwbm">https://bit.ly/2EHFwbm</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUPWxxagxzlGZX1Ht7Zch6lAG_84h4x4chAh55GwvfewHX8gdTuoMc5J08_1xHs1jP2D8VZpUXxk3yoia862udxYFbDw6RX1BIoR5plbGgCLdXtH68efu5DPM1Yoq4VOQp9at2hVy68sRb/s1600/Math+And+Physics+-+Club+Lived+Here+Before.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="443" data-original-width="500" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUPWxxagxzlGZX1Ht7Zch6lAG_84h4x4chAh55GwvfewHX8gdTuoMc5J08_1xHs1jP2D8VZpUXxk3yoia862udxYFbDw6RX1BIoR5plbGgCLdXtH68efu5DPM1Yoq4VOQp9at2hVy68sRb/s200/Math+And+Physics+-+Club+Lived+Here+Before.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Math and the Physics Club - Lived Here Before</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...es tracta de fer bones cançons pop sense més pretensions, això sí, s'han superat precisament per donar al seu indie-pop el llustre just a través d'una producció que ressalta la seva exquisida combinació d'acústiques i guitarres tentinejants, i la veritat és que no els resta ni una mica de la seva essència primària...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2R8o32v">https://bit.ly/2R8o32v</a></b></div> <br /> <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk0RM2_AStPUTMJlEr66L5_6CoggW8enQ4MmkB0pukyVrIR7-byz9wLIy09nHAk8xioRX5-PDYu3kYwpRkdVUiFFjZg61ME_xhiRPB40dwN7gAnGRYxZhb9xRaqoSEC7reaxl6Yr2AifbU/s1600/courney+marie+andrews.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk0RM2_AStPUTMJlEr66L5_6CoggW8enQ4MmkB0pukyVrIR7-byz9wLIy09nHAk8xioRX5-PDYu3kYwpRkdVUiFFjZg61ME_xhiRPB40dwN7gAnGRYxZhb9xRaqoSEC7reaxl6Yr2AifbU/s200/courney+marie+andrews.jpg" width="200" /></a></div> <b>Courtney Marie Andrews - May Your Kindness Remain</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...per als amants del gènere, per als que agraden del country d'etiqueta i de les interpretacions sentides i sinceres, la bonica i prodigiosa veu de Courtney els descobrirà or...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2EIQkWH">https://bit.ly/2EIQkWH</a></b></div> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVp3UCxm82B9pc1y3MsfKL_VjAFhwR0e9y_dKgSPXlceQOuKL0_CyDcOl_AzprpmEJ_rderTJG8UGBcn6k6g0gKyvebJyJAtpQwELFpwWFWoq5HlDYFpiN2bW3gasX0m0WNDRg64H1LLlQ/s1600/Hovvdy+-+Cranberry.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="320" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVp3UCxm82B9pc1y3MsfKL_VjAFhwR0e9y_dKgSPXlceQOuKL0_CyDcOl_AzprpmEJ_rderTJG8UGBcn6k6g0gKyvebJyJAtpQwELFpwWFWoq5HlDYFpiN2bW3gasX0m0WNDRg64H1LLlQ/s200/Hovvdy+-+Cranberry.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Hovvdy - Cranberry</b></div> <blockquote class="tr_bq"> ...entronca amb el lo-fi i el slow-core, cadències suaus que ens retrotrauen als noranta menys coneguts. Cranberry confirma a Hovvdy com alumnes avantatjats de Yo La Tengo i successors dels de fa molt de temps oblidats Duster... <b><br /> </b></blockquote> <div style="text-align: center;"> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2QHeubf"><b>https://bit.ly/2QHeubf</b></a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigQezus_68BVGR4rZttOLSbr1LUHAV37sybpAplTkJnjJu5Af-6JegwwgMyYlejL1itJnb0YeKVvdZd_5YhErtz0IGZ4WG0pc754sY7mh7F1JXu30mBL1Pl0wd7yWVsukBbvk0wewl8CI1/s1600/Josephine+Foster_Faithful.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigQezus_68BVGR4rZttOLSbr1LUHAV37sybpAplTkJnjJu5Af-6JegwwgMyYlejL1itJnb0YeKVvdZd_5YhErtz0IGZ4WG0pc754sY7mh7F1JXu30mBL1Pl0wd7yWVsukBbvk0wewl8CI1/s200/Josephine+Foster_Faithful.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Josephine Foster - Faithful Fairy Harmony</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...toca la guitarra, el piano, l'orgue, l'arpa i l'autoharpa, acompanyada pels seus habituals amb Victor Herrero al capdavant i amb arranjaments per a cello, pedal steel, harmònica. Elegància i classe no en falten (...) per a deixar-se portar per aquest particular món de faules i fantasia que Josephine ha creat en el seu cap i ens explica a través dels seus pastorals i espirituals allunyats del mundanal soroll. Com sol ser habitual no està fet per a tots els paladars...<b><br /> </b></blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2Ta3Wy2">https://bit.ly/2Ta3Wy2</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCw8iHQbIIarRM1kooSYfw2pNly8jcyvVCiWVcGgnIAg-eVnuxeYLIwHz2BpDku34U7neDFb5G6eMOB_GnkrLyjgBcghXspbrIpWgwXlNhZybBNuqtitAlc3qjY6I33oARvcjfCgYDDrwL/s1600/yowler_black+dog+in+my+path.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="320" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCw8iHQbIIarRM1kooSYfw2pNly8jcyvVCiWVcGgnIAg-eVnuxeYLIwHz2BpDku34U7neDFb5G6eMOB_GnkrLyjgBcghXspbrIpWgwXlNhZybBNuqtitAlc3qjY6I33oARvcjfCgYDDrwL/s200/yowler_black+dog+in+my+path.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>&nbsp;Yowler - Black dog in my path</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...cançons íntimes i molt personals que relaten un moment molt determinat de la seva vida, de recerca d'un lloc en el món, d'acceptar-se i aixecar el cap, tempos lents carregats de tristesa i malenconia que aconsegueixen arrupir-te i ser agradables a l'escolta...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2EJAKed">https://bit.ly/2EJAKed</a></b></div> <br /> <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3_HyO57IlghGBXHPEU3DJBwqOqxe1Ac5Qta1me9IM0uOFPqSIpKu8mHjsw9NJBJ8JFqa_frNbQ9CZXEd0T-WdBlPs6nNz9SiP7z4jf7OttZ1X4j1mFDcM0_6adyjTzw2lh2Xc_a2yV-bH/s1600/Post-.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3_HyO57IlghGBXHPEU3DJBwqOqxe1Ac5Qta1me9IM0uOFPqSIpKu8mHjsw9NJBJ8JFqa_frNbQ9CZXEd0T-WdBlPs6nNz9SiP7z4jf7OttZ1X4j1mFDcM0_6adyjTzw2lh2Xc_a2yV-bH/s200/Post-.jpg" width="200" /></a></div> <b>Jeff Rosenstock - POST-</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...si en algun moment han calgut cançons per als temps que corren potser sigui ara més que mai, i si a més vénen acompanyades per guitarres fabuloses, entre el punk-rock i un power-pop potent de ritmes trepidants, i amb proclames de l'escola del millor Billy Bragg, incisiu, mordaç, subversiu i sense pèls a la llengua, doncs escolteu, benvingut siga...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2GEvydl">https://bit.ly/2GEvydl</a></b><br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzVZzvrOIZZYgsBVzj9bfZ6pPcaA2VT0ixw_ufAlPESqROvhmQxcOUXu2O5dAkRpx6cHvMDF5yhLXt9boDzlnvH0L91XRGHd_WavObAwvj2djru6frx2c8pfBaQ__H91jI56dZLseggyt_/s1600/elserhumano2018.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzVZzvrOIZZYgsBVzj9bfZ6pPcaA2VT0ixw_ufAlPESqROvhmQxcOUXu2O5dAkRpx6cHvMDF5yhLXt9boDzlnvH0L91XRGHd_WavObAwvj2djru6frx2c8pfBaQ__H91jI56dZLseggyt_/s200/elserhumano2018.jpg" width="200" /></a></b></div> <b>El Ser Humano - s/t</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> ...no és un disc que puga valorar-se a la lleugera, doncs va creixent i conforma la seva entitat amb la reiteració (...) aquest triple Ep sona honest i coherent, amb un llenguatge propi i una manera de interpretar que és única i reconeixible...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2GCQ7qu">https://bit.ly/2GCQ7qu</a></b></div> <br /> <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Fe1yZgS5uR0BykVP8C4SRe4T502NvFqf2mAHZSeXCJseLvp-xNG2kk4g_ZOdN0tzrfkueZ8481nfA5o84FDN7H1PBNCUUqxbyPtCvhBHXdiMkO8dshssvUJWaz9unTMFRFIr2r8x2Thd/s1600/Rates+de+Marjal_La+Ribera+Guerrillera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1388" data-original-width="1400" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Fe1yZgS5uR0BykVP8C4SRe4T502NvFqf2mAHZSeXCJseLvp-xNG2kk4g_ZOdN0tzrfkueZ8481nfA5o84FDN7H1PBNCUUqxbyPtCvhBHXdiMkO8dshssvUJWaz9unTMFRFIr2r8x2Thd/s200/Rates+de+Marjal_La+Ribera+Guerrillera.jpg" width="200" /></a></div> <b><b>Rates de Marjal - La Ribera Guerrillera</b></b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...l'actitud nihilista dels Sex Pistols corrent per les seves venes, no menys que la vena cafre i desenfadada dels Ramones, a més, connecten amb el vell r'n'r i el garatge primigeni gràcies al seu saxo i harmònica, bevent directament del proto-punk dels Stooges amb la seva posada que a més recorda a un Lux Interior esbojarrat, barrejat (si pot afegir-se més) amb el descontrolat crit emocional dels Nirvana més sorollosos, i de passada arrepleguen soflames reivindicatives al més pur estil Rage Against The Machine...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2T6gIxO">https://bit.ly/2T6gIxO</a>&gt;<b>&nbsp;</b></b></div> <br /> <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZW_3y7ND9CPUhZxS6o6iVxoKgGU4lDwzifP83kqDhx6mV841WHac_5yfcPrEso7ArVEaMvU_f_j42buuQAqkX8vLkUENUCCLsg47pcdDnn3-Rrmj0mT2RXfDSdLw_a89uKxArpkgm2wLP/s1600/cover.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZW_3y7ND9CPUhZxS6o6iVxoKgGU4lDwzifP83kqDhx6mV841WHac_5yfcPrEso7ArVEaMvU_f_j42buuQAqkX8vLkUENUCCLsg47pcdDnn3-Rrmj0mT2RXfDSdLw_a89uKxArpkgm2wLP/s200/cover.png" width="200" /></a></div> <b>Asqueiot - Reflexos</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> <b><b><b><b><b> </b></b></b></b></b>...s'armen de riffs de baix gruixuts i un ritme desbocat, matalàs sònic rematat per una interpretació vocal greu i encesa&nbsp; amb la qual exorcitzen tots els seus mals amb lletres de reafirmació i recerca personal contra un món que sembla engolir-se tot allò que no segueix la corrent...<b><b><b><b><b> </b></b></b></b></b></blockquote> <b><b><b><b><b>Ressenya:</b></b></b></b><a href="https://bit.ly/2GDuMgR">https://bit.ly/2GDuMgR</a></b></div> <br /> <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKkfbJsPyO3mBd33M_k6w8vqXpdmcuTTlqd_ezrAzNWegAPM4E_fDBj_NnSH2aYHUqHUmHsTf79xkHg85O4HAKl_SG3G6kRdm0CdO26RT58lZO-4FwYx8bQ-TfPC6RPeiB1IjMzPev2OHP/s1600/negro+clase+media.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKkfbJsPyO3mBd33M_k6w8vqXpdmcuTTlqd_ezrAzNWegAPM4E_fDBj_NnSH2aYHUqHUmHsTf79xkHg85O4HAKl_SG3G6kRdm0CdO26RT58lZO-4FwYx8bQ-TfPC6RPeiB1IjMzPev2OHP/s200/negro+clase+media.jpg" width="200" /></a></div> <b>Negro - Clase media</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...ens ofereix una alenada d'aire fresc, evolució lògica del seu disc anterior tot i que en aquesta ocasió prescindeix de la seva vessant més experimental, un obertura total cap a desenvolupaments més amables, i una delicatessen que continua fidel al seu estil lisèrgic d'amplis espais i ambients folk...<b><b><b><b><b> </b></b></b></b></b></blockquote> <b>Ressenya:<a href="https://bit.ly/2Ann3Ov">https://bit.ly/2Ann3Ov</a></b></div> <br /> <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK1Rl7Xs4d1m_rRyHA_mNGwwvFqBLUe7RyMQaZtpisS2_BzT51mdAP24LyIij9xCmgakRTpORwHhyphenhyphenJ8s00sqWCvvkSo4UEDzD8rOSvP_qlc6Fnu6y0Y_70LZTg99cI9hJMUG65IIEUX-B1/s1600/adrian+levi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="960" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK1Rl7Xs4d1m_rRyHA_mNGwwvFqBLUe7RyMQaZtpisS2_BzT51mdAP24LyIij9xCmgakRTpORwHhyphenhyphenJ8s00sqWCvvkSo4UEDzD8rOSvP_qlc6Fnu6y0Y_70LZTg99cI9hJMUG65IIEUX-B1/s200/adrian+levi.jpg" width="200" /></a></div> <b>&nbsp;Adrian Levi - Unexpected</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...celebre que continue la seva habitual interpretació de vellut, les seves melodies sensibles i les cadències vaporoses que ressonen com un recés de pau, amb unes lletres que a més mostren la seva mirada honesta i humanista...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2RavVAB">https://bit.ly/2RavVA</a></b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheSfFt97bM4LQNMrMwjv8KQzkqqzpGh7DgkWBmchS2N264tvfZgf_PshFJfPaaMwI_Hyz3Xon1p6S_O1cryEOqjvpbmnw7TeSByQmDKxYA49T31sUPwysp0BUlg2hQjXH8uX81bvQkufq-/s1600/Marc+Ribot%2527s+Ceramic+Dog.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="400" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheSfFt97bM4LQNMrMwjv8KQzkqqzpGh7DgkWBmchS2N264tvfZgf_PshFJfPaaMwI_Hyz3Xon1p6S_O1cryEOqjvpbmnw7TeSByQmDKxYA49T31sUPwysp0BUlg2hQjXH8uX81bvQkufq-/s200/Marc+Ribot%2527s+Ceramic+Dog.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Ceramic Dog: YRU Still Here?</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...hauria de delectar els amants dels riscos sonors i el alt-rock, als atrevits fins i tot amb el hardcore i l'avant-garde, disposats a que els trenquin qualsevol barrera multicultural i estilística que s'escaigui, doncs aquest artefacte, o millor diguem projectil, que ha facturat aquest veterà guitarrista pot ser que quedi endarrerit en llistes de tota índole, tot i així és d'allò més corrosiu de la mateixa manera que musicalment estimulant que ha passat per les meves orelles en l'any en curs...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2SgMFDm">https://bit.ly/2SgMFDm</a></b></div> <br /> <div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmu6dFTrklBTsBPG3zg-HKS8hefXTCQ255DFu8MCT4dGUo8l3dX4D00bHkJ_uiQYh0Xi46j_YSrPc-APgWzRPXVzLHnOA-5dWIlTkSU9w93rcpQELIUlvBOP9-5C2BjaGOwkwlmCi-IT19/s1600/eef+barzelay_songs+of+you.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="854" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmu6dFTrklBTsBPG3zg-HKS8hefXTCQ255DFu8MCT4dGUo8l3dX4D00bHkJ_uiQYh0Xi46j_YSrPc-APgWzRPXVzLHnOA-5dWIlTkSU9w93rcpQELIUlvBOP9-5C2BjaGOwkwlmCi-IT19/s320/eef+barzelay_songs+of+you.jpg" width="227" /></a></div> <b>Eef Barzelay - Songs of You</b><br /> <blockquote class="tr_bq"> <b>&nbsp;</b>...col·lecció de cançons dedicades a persones anònimes i alliberades en el seu bandcamp. Aquesta vegada signa amb el seu nom i les presenta a veu i guitarra, i la veritat és que no sabria que cançons destacar perquè a mi simplement m'agrada escoltar la seva veu i la seva manera de rematar cada vers, les seves cadències entre lliures i antigues...</blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2ELjNiP">https://bit.ly/2ELjNiP</a> </b></div> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-g0rZbQlVLKUT7nQjorZuF9xIxZ_vZazaGSXbTXB9fAp-s_YB586A35qNQlWoz4LNW6lH1PJInb6HCL2_8FkPcLcKMKNLcDrpQ-qCpesOfUr5mcadJOeRuPW-iQUhHpykuzumlPw1wWiB/s1600/wrong+creatures.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-g0rZbQlVLKUT7nQjorZuF9xIxZ_vZazaGSXbTXB9fAp-s_YB586A35qNQlWoz4LNW6lH1PJInb6HCL2_8FkPcLcKMKNLcDrpQ-qCpesOfUr5mcadJOeRuPW-iQUhHpykuzumlPw1wWiB/s200/wrong+creatures.jpg" width="200" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <b>Black Rebel Motorcycle Club - Wrong Creatures</b></div> <div style="text-align: center;"> <blockquote class="tr_bq"> ...aquests californians amb aspiracions post-rock britànic sempre duen uns quants encerts als seus discs (...) no feu cas de les crítiques tèbies sobretot si sempre et van agradar els BRMC, doncs aquest és un disc molt disfrutable. Addictiva foscor d'aquestes noves criatures malicioses. <b><br /> </b></blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2ENXlpT">https://bit.ly/2ENXlpT</a></b><br /> <br /> <br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih_rEmczONUHWPFOS5PmFO3l-d4FFWFFmOViU_cP2rbjiaE1TLgHDItUo8AWH_wdQ5EJ6JfWvs-XXynL2el0j2ByrE2s5cttNhn7i4y26I1zEuM7ZXAaNe58hGIYwfqywLukBoofCLnfUg/s1600/paul-mccartney-egypt-station-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih_rEmczONUHWPFOS5PmFO3l-d4FFWFFmOViU_cP2rbjiaE1TLgHDItUo8AWH_wdQ5EJ6JfWvs-XXynL2el0j2ByrE2s5cttNhn7i4y26I1zEuM7ZXAaNe58hGIYwfqywLukBoofCLnfUg/s200/paul-mccartney-egypt-station-1.jpg" width="200" /></a></div> <b>Paul McCartney - Egypt Station&nbsp; </b><br /> <blockquote class="tr_bq"> Que tal comparar Egypt Station amb els seus últims dos discos? I amb els últims 10 anys? doncs potser així si que m'atreveixo a afirmar que aquest Egypt Station és el millor McCartney en molt de temps, és obvi que es troba en un excel·lent estat de forma i que torna a fer un disc que s'apropa en qualitat a Chaos and Creation in the Backyard <b><br /> </b></blockquote> <b>Ressenya: <a href="https://bit.ly/2RdZZvc">https://bit.ly/2RdZZvc</a></b><br /> <br /> <b>Extra</b><br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzBfLM4T0dWSSBCze9Up9cepZVxR23WoNQiNr7VSH2Unne1WJ4MLaj8TztJOf7UbtG6QVm9JboAxA544VLZDx7-w_PEgvt-QVxJlUOJ8Jt3YJt6GN3JJ4YDNNQHBrJVGeAJBc0hArRz6Oh/s1600/portada+Ef%25C3%25ADmer%252C+etern%252C+plat%25C3%25B2nic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzBfLM4T0dWSSBCze9Up9cepZVxR23WoNQiNr7VSH2Unne1WJ4MLaj8TztJOf7UbtG6QVm9JboAxA544VLZDx7-w_PEgvt-QVxJlUOJ8Jt3YJt6GN3JJ4YDNNQHBrJVGeAJBc0hArRz6Oh/s200/portada+Ef%25C3%25ADmer%252C+etern%252C+plat%25C3%25B2nic.jpg" width="200" /></a></div> <b>&nbsp;Balancí - Efímer, etern i platònic</b><br /> <div style="text-align: justify;"> Únic disc que no m'ha donat temps a ressenyar però que no obstant i per la qualitat que atresora veia precís incloure. A més el tarragoní Ramón Cugat és un favorit d'aquest espai des de que LaCasaCalba me'l posara a tir. En la discografia de Balancí podem trobar influències de Neil Young i de la Velvet Underground. Guitarres que es fan notar i gust per les bones melodies. En aquest últim disc s'apropa més als terrenys del power-pop en tonades com <b>Darrere la porta</b>, amb tirada cap a les sonoritats més properes al rock alternatiu independent dels 90, concretament al slowcore en <b>Camí d'enlloc</b> i indie rock guitarrer en <b>No t'oblidis</b>. Sense deixar-se aquest regust als seus estimats velvet en Brut i al pop sixty en altres com <b>No hi ets</b>. Un gran disc de pop de guitarres, un nou pas d'aquest grup favorit, per suposat, tindrà la seva ressenya dedicada, com no?</div> <div style="text-align: justify;"> <b>Podeu escoltar-lo al seu bandcamp:</b></div> <div style="text-align: justify;"> <a href="https://balanci.bandcamp.com/album/ef-mer-etern-plat-nic"><b>https://balanci.bandcamp.com/album/ef-mer-etern-plat-nic</b></a></div> </div> 0