Novetats 2018

header ads

Discs favorits 2018


Tal i com em preguntava un amic, - perquè fas açò barat a res? - que traus d'invertir tant de temps a escriure sobre música? - una pregunta recurrent que sempre m'ha acompanyat, i el simple fet de tindre que trobar una resposta concreta per a respondre al meu benvolgut amic em va fer dur aquesta qüestió a un altre plànol. Fins i tot el tancament d'aquest espai va tindre data concreta. Però... per què faig açò? Quina necessitat hi ha avui en dia de desenvolupar conscienciades ressenyes amb l'accés que tothom té a qualsevol tipus d'informació? Ho he pensat i la resposta és que no hi ha resposta. O tal volta l'única més coherent és que no tinc altra manera de relacionar-me amb el món, és el meu llenguatge, el meu lloc en l'univers, és inevitable i escric perquè si no ho fera no seria jo.

Faig balanç. Són bora 9 anys parlant de discs, concerts, llibres...etc, comunicant el millor que he sabut la passió per les cançons que m'han emocionat. Reconec haver tingut períodes de més intensitat i altres quasi estàtics, un ritme marcat per les circumstàncies de cada moment, però quan m'he posat sempre m'ho he pres com si fos la meva feina, amb la màxima rigorositat professional tot i no ser professional.

Aquest any, després d'una travessia pel desert que deixava NSVSRock quasi parat, renovava il·lusions amb els mateixos dubtes que sempre m'han acompanyat. M'ajuda a continuar la passió que sempre he sentit per la música i el recolzament d'aquells artistes que confiaven amb el meu criteri i experiència enviant-me els seus discs, digital o físicament, artistes als quals estic molt agraït doncs des d'aquesta independència es fa gaire impossible adquirir tots aquells que caldria per a dur a terme aquesta dèria musical, de la mateixa manera també agraït sobretot als més propers perquè continuen pensant que a aquest món li calen més cançons, i a més assoleixen una qualitat que pot equiparar-se a nivell internacional.


Així que mentre tinga l'oportunitat de fer-ho i la vida m'ho permeta ací estaré. Així doncs compartisc amb vosaltres el balanç anual dels discs que al llarg d'aquest 2018 han sigut escoltats en profunditat en aquest espai. Sense cap condicionant ni d'estils, ni d'idioma, ni de nacionalitat, ni d'edats... Discs tots amb enllaços a les seves respectives ressenyes escrites ací en la seva majoria i algunes altres al blog On The Route on també escric, igualment aquelles fetes al magazine digital on col·labore amb altres bojos com jo en l'Exile SH Magazine. Agraïsc l'aport en dues d'aquestes ressenyes a dos grans amics i experts com són Don Guzz i Juanjo Mestre. 44 discs més 1 extra, incorporació d'última hora sense ressenya però que havia d'estar ací entre els destacats de l'any.  L'ordre? doncs per a mi tots han sigut número 1 en el moment de la seva ressenya. El temps dirà la resta.

Richard Thompson - 13 Rivers
 ...torna a cantar-nos amb la seua aguerrida veu deixant que la seva guitarra flueixi desbocada com el gran músic que molts sabem que és en un dels seus treballs més viscerals i guitarrers en temps...
Ressenya: https://bit.ly/2AcXdfG

 
 Sigarrito - Del 30 de març al 26 d'abril
...serà que em fascinen els discs que descriuen aquests períodes de lliurament de la llum sobre la foscor transformant allò dolorós en aliment musical de guitarres per a l'esperit. En tot cas, els Sigarrito són uns grans estilistes que dominen els pals moderns del folk-rock i són capaços de fer d'una tonada notable una cançó rodona i enganxosa...
Ressenya:https://bit.ly/2rTFg1c

Neko Case - Hell-On
...cada vegada millor lletrista i cantant, i aquest Hell-On plasma molt bé qui és com a artista i com a persona, disc sublim amb una producció molt més fina que posa l'accent en el seu segell personal, sense fissures i unes quantes cançons a situar entre el millor del seu repertori...

Car Seat Headrest - Twin fantasy
...seria un error deixar a Will Toledo delimitat per l'etiqueta de música alternativa dels 90, seria un error per part de l'amant de la música de guitarres doncs aquest artista és ara per ara la millor representació que existeix d'una joventut que trepitja amb força i amb enginy per ocupar el seu lloc al costat de les vaques més consagrades...
 Ressenya:https://bit.ly/2EN7e7c
 

Carolina Otero & Mike Grau - Superfruit
...en tan sols vuit cançons són capaços de condensar l'aspror de l'Alt-rock més guitarrer, melodies i tornades realment addictives, tot  amb un rerefons entre la llum i les ombres...
Ressenya:https://bit.ly/2SgmRHt

Carles Pastor - Andròmina
...més enllà de canalitzar certes influències i tindre aquella o aquesta producció, parlen des de ben dins i connecten molt bé amb el que espere de la cançó d'autor, o siga, que m'emocionen i em facen tremolar...
Ressenya:https://bit.ly/2EL0maB

Phil Cook - People are my drug
 ...un senyor músic que sap totes les troncals de la música del sud americà, tot el que fa ho fa bé. En aquest disc prenen major protagonisme els cors gospel i els espirituals de la famila Staples, i encara que el blues sigui normalment el vehicle per cantar les penes, el seu és un blues assolellat i amb una càrrega positiva sense parangó...
Ressenya: https://bit.ly/2EF89Ge

The Lost Brothers - Halfway Towards a Healing
...vellut sonor que convida a deixar-te portar, interpretacions atemporals, arranjaments molt fins de cordes i vents que realcen la seua preciosíssima profunditat, alguna trompeta fronterera, algun piano bohemi i acústiques clares i celestials, serveixen per a aquestes cançons que van recorrent estils troncals del country al folk...
Ressenya:https://bit.ly/2GDuXsx

J Mascis - Elastic days
 ...siga com siga, el nou "disc hippie Mascis" torna a la càrrega amb aquest descomunal i punyent ús de l'elèctrica a traïció, que s'ha passat de contraban abans d'entrar a la comuna i que resulta senyal d'identitat ja innegociable a aquestes altures de conte...
Ressenyat per Don Guzz: https://bit.ly/2V5d4WG

Damien Jurado - The Horizon Just Laughed
...el millor disc que ha editat des d'aquell llunyà Saint Barlett bàsicament per les cançons, per l'enfocament, perquè opino que mentre aquelles obres de la trilogia anterior transcorren enfocades en un sentit més conceptual i centrades en les textures, aquestes noves cançons tenen un plus de veracitat personal...
Ressenya: https://bit.ly/2SiCGgO

Doctor Divago - Complejo Alquería Frailes 13
...a coherència pocs els guanyen, i això és una cosa que em resulta encomiable tenint en compte que mantenen l'interès i el nivell i que ho fan en una actualitat musical en el qual els canvis de rumb artístics solen ser la coartada utilitzada habitualment per a major glòria de la globalitzada promoció, no és el cas per sort, i tampoc els cal...
Ressenya: https://bit.ly/2Gy745s

Joe Pask - SALT
...un gran disc de guitarres i confessions sentides, de quan amb el sofriment poden fer-se grans cançons. Em quede amb uns versos que defineixen molt bé aquest disc "No plou qui no té cor i a mi em plena la foscor...
Ressenya: https://bit.ly/2SkvRvi

M.Ward - What a wonderful industry
...sense girs de timó inesperats, ni sorpreses, els que seguim els seus passos sabem que és un valor segur de bon gust i que els seus discs són la coartada perfecta per recrear de nou el seu món atemporal aliè a modes, per fer sonar de nou les seves guitarres, de niló, acústiques, elèctriques, la J-45, les Gretsch, brindar-nos el seu xiuxiuejar...
Ressenya: https://bit.ly/2AnmlAP

Charles Lloyd
 The Marvels + Lucinda Williams - Vanished gardens
 ...resulta increïble el que Charles Lloyd i Lucinda Williams han aconseguit, una col·laboració que pot estranyar i tirar enrere i que realment flueix amb total naturalitat entre el jazz i l'americana més propera a la tradició...
Ressenya: https://bit.ly/2Lwtxi3
 

Carolina Otero & Lil'Knife - As I fade out
...així ho he volgut il·lustrar amb la portada, una nena amb un gest entre pensatiu i malenconiós. No obstant això, i com subratllo en "The Hummers", tancament del disc estratègicament, - "no som res sense cançons, només un grapat de carn i ossos (...), necessitem un ritme, un so, una paraula, refugi per a l'ànima". Al final, encara que de vegades pugui haver frustració, soledat, queda l'impuls creador, i optimista, que en si és el premi, l'èxit, la nostra àncora a la vida...
De l'entrevista en l'Exile SH Magazine: https://bit.ly/2Sfa1t9

Gener - Cante el cos elèctric
...no podem culpar a la tecnologia, a les drogues o al dimoni de l’ús que fem dels mòbils, de les substàncies o de les creences. La qual cosa no vol dir que no puguem ser crítics o polítics. Però si eixa crítica no comença per l’autocrítica correm el risc de pensar les debilitats dels altres com a defectes imperdonables mentre veiem els nostres defectes com a debilitats insignificants...
De l'entrevista a Carles Chiner: https://bit.ly/2BBcCXl

Paul Weller - True meanings
...ningú amb un mínim bon gust musical pot passar per alt la classe de la que fa gala, la seva exquisidesa amb els arranjaments, que bé sonen les guitarres, la seva interpretació tova i de vegades soulful, i un acostament al folk de la mà de John Martyn i Nick Drake que almenys es surt del que escoltem normalment en l'actualitat...

Stephen Malkmus & The Jicks - Sparkle Hard
...no li ha calgut desprendre's de la seva particular personalitat artística per treure un disc que a més recull la millor tradició pop i rock de les últimes cinc dècades sense recórrer al revival de tal o qual estil...
Ressenya: https://bit.ly/2Sf9WFR

The Breeders - All Nerve
...és simplement un altre bon disc de les Breeders amb una primera meitat irrefutable, quatre primeres cançons que valen el seu pes en or i per les quals ja val la pena l'edició d'aquest disc, i la resta amb menys ganxo necessita el seu temps però no obstant no baixa el nivell, i tot això a mi em basta per passar molt bons moments enganxat al seu tracklist. Tinc clar que dins de la seva pròpia discografia estem davant d'un dels seus millors títols...
Ressenya: https://bit.ly/2GCKRTL

 Courtney Barnett - Tell Me How You Really Feel
...canta des d'una visceralitat que adverteixo més pura en aquest disc, i vinga amb la cadència que vingui cal admirar la seva capacitat per fer créixer les cançons portant-te com qui no vol la cosa a una intensitat inusitada, i això fa que la seva proposta sigui especial. Gran coneixedora dels secrets musicals del rock independent de guitarres (...) des de la seva vena més grunge fins a la més pop, va trobant el seu lloc i aquest disc em sembla un magnífic següent esglaó...
Ressenya: https://bit.ly/2ByVG3I

Richard Swift - The Hex
...un disc que fàcilment t'absorbeix, sembla més un somieig on la interpretació de Richard Swift és un dels punts forts d'aquestes cançons marcades per la mort i la pèrdua de la seva germana i la seva mare. Un disc de textures si, però amb cançons sobrades de qualitat...
Ressenya: https://bit.ly/2E9VvQ1

 
The Jayhawks - Back Roads and Abandoned Motels
...tot sembla que torna al seu curs, amb menys excessos i menys defectes a nivell crític, amb amplitud de coincidències sobre la seva refinada producció o sobre el seu excel·lent catàleg de cançons...
Ressenyat per Juanjo Mestre: https://bit.ly/2TdkhCn

 Willard Grant Conspiracy - Untethered
...Robert Fisher va ser un gran de la música d'arrels i ara aquest disc ha convertit el tram final de la seva vida en un passatge musical d'una gran bellesa. Untethered és un epitafi a l'altura de la discografia de Willard Grant Conspiracy. Imprescindible l'any en curs...
Ressenya:https://bit.ly/2QPuRm8

 Alejandro Escovedo - The Crossing
...la complexitat que suggereix el plantejament conceptual i el marge estilístic que fa servir se salda amb excel·lent gràcies al mestratge de Escovedo i Don Antonio, un disc de narrativa tan audaç com necessària que no supedita la música al discurs reivindicatiu sobre la immigració, i que ens explica en paral·lel aquesta altra història de la música nascuda als Estats Units a través d'un teixit estilístic que potser conté l'esperit urbà de Lou Reed, l'actitud outsider de l'escena CBGB, el country rock d'artistes tal que John Hiatt, com el mestissatge dels Llops.
Ressenya: https://bit.ly/2CyF4uJ

La Capa de Plàstic - Els herois
...amor, desamor i vivències quotidianes conformen un discurs que despulla sentiments envoltats de certa malenconia, reflexiu i a la vegada en moviment, records entre brumes d'alcohol i llargues nits en blanc, amor no sempre correspost, de no llençar la tovallola i mirar endavant. Aquest disc ens descobreix sobretot un novel artista amb moltes taules amb la guitarra i que sap filar molt bones cançons...
Ressenya: https://bit.ly/2Af3qIi

Lanuca - Rémora
...m'agrada pensar en Lanuca més enllà de la idea d'una cantautora a l'ús. Em quadra millor la idea d'artista que s'escapa de qualsevol etiqueta estilística, una cosa que l'honra, que igual pogués haver utilitzat un llenç i pinzells en comptes de música i versos per desenvolupar el seu impressionisme emocional capaç de crear a la nostra psyche imatges difícils d'explicar de una altra manera...
Ressenya: https://bit.ly/2RaxzlL

Els Jovens - s/t
...vindrà sempre acompanyat per l'etiqueta "tradicional", amb tots els prejudicis que poguera provocar però aquest disc no té res a veure amb l'antiguitat, ni amb la preservació de les tradicions. Aquest és un disc d'ara fet pel pensar d'ara, un disc de Pop com la copa d'un pi...
Ressenya: https://bit.ly/2Shw9TN

Shame - Songs Of Praise
...evoquen tot el que s'ha forjat a les illes des de finals dels 70 i des de la independència, el punk i passant per totes les seves accepcions 'post'. Unes influències molt bé absorbides, una actitud desbordant i unes cançons disparades com canonades que reflecteixen com poques en l'actualitat aquesta nova joventut del no future sense pèls a la llengua de la qual tant caminem necessitats...
Ressenya: https://bit.ly/2RbgA2I

Marc Ribot - Songs Of Resisteance 1942 - 2018
...amb tot: les seves influències i el seu caràcter de reivindicació, aquest disc no estaria aquí si no fos perquè estem davant d'un artefacte sonor d'una qualitat tan incommensurable com disfrutable, és clar, per a tot aquell que estigui disposat a creuar els límits de les etiquetes, llistes i altres, doncs Marc Ribot no té problemes a ficar-se en terrenys musicals que en altres mans resultarien relliscosos, i en canvi en les seves la idea és que no hi ha límits...
Ressenya: https://bit.ly/2EHFwbm

Math and the Physics Club - Lived Here Before
...es tracta de fer bones cançons pop sense més pretensions, això sí, s'han superat precisament per donar al seu indie-pop el llustre just a través d'una producció que ressalta la seva exquisida combinació d'acústiques i guitarres tentinejants, i la veritat és que no els resta ni una mica de la seva essència primària...
Ressenya: https://bit.ly/2R8o32v

Courtney Marie Andrews - May Your Kindness Remain
...per als amants del gènere, per als que agraden del country d'etiqueta i de les interpretacions sentides i sinceres, la bonica i prodigiosa veu de Courtney els descobrirà or...
Ressenya: https://bit.ly/2EIQkWH
Hovvdy - Cranberry
...entronca amb el lo-fi i el slow-core, cadències suaus que ens retrotrauen als noranta menys coneguts. Cranberry confirma a Hovvdy com alumnes avantatjats de Yo La Tengo i successors dels de fa molt de temps oblidats Duster...

Josephine Foster - Faithful Fairy Harmony
...toca la guitarra, el piano, l'orgue, l'arpa i l'autoharpa, acompanyada pels seus habituals amb Victor Herrero al capdavant i amb arranjaments per a cello, pedal steel, harmònica. Elegància i classe no en falten (...) per a deixar-se portar per aquest particular món de faules i fantasia que Josephine ha creat en el seu cap i ens explica a través dels seus pastorals i espirituals allunyats del mundanal soroll. Com sol ser habitual no està fet per a tots els paladars...
Ressenya: https://bit.ly/2Ta3Wy2

 Yowler - Black dog in my path
...cançons íntimes i molt personals que relaten un moment molt determinat de la seva vida, de recerca d'un lloc en el món, d'acceptar-se i aixecar el cap, tempos lents carregats de tristesa i malenconia que aconsegueixen arrupir-te i ser agradables a l'escolta...
Ressenya: https://bit.ly/2EJAKed

Jeff Rosenstock - POST-
...si en algun moment han calgut cançons per als temps que corren potser sigui ara més que mai, i si a més vénen acompanyades per guitarres fabuloses, entre el punk-rock i un power-pop potent de ritmes trepidants, i amb proclames de l'escola del millor Billy Bragg, incisiu, mordaç, subversiu i sense pèls a la llengua, doncs escolteu, benvingut siga...
Ressenya: https://bit.ly/2GEvydl

El Ser Humano - s/t
...no és un disc que puga valorar-se a la lleugera, doncs va creixent i conforma la seva entitat amb la reiteració (...) aquest triple Ep sona honest i coherent, amb un llenguatge propi i una manera de interpretar que és única i reconeixible...
Ressenya: https://bit.ly/2GCQ7qu

Rates de Marjal - La Ribera Guerrillera
...l'actitud nihilista dels Sex Pistols corrent per les seves venes, no menys que la vena cafre i desenfadada dels Ramones, a més, connecten amb el vell r'n'r i el garatge primigeni gràcies al seu saxo i harmònica, bevent directament del proto-punk dels Stooges amb la seva posada que a més recorda a un Lux Interior esbojarrat, barrejat (si pot afegir-se més) amb el descontrolat crit emocional dels Nirvana més sorollosos, i de passada arrepleguen soflames reivindicatives al més pur estil Rage Against The Machine...
Ressenya: https://bit.ly/2T6gIxO> 

Asqueiot - Reflexos
...s'armen de riffs de baix gruixuts i un ritme desbocat, matalàs sònic rematat per una interpretació vocal greu i encesa  amb la qual exorcitzen tots els seus mals amb lletres de reafirmació i recerca personal contra un món que sembla engolir-se tot allò que no segueix la corrent...
Ressenya:https://bit.ly/2GDuMgR

Negro - Clase media
...ens ofereix una alenada d'aire fresc, evolució lògica del seu disc anterior tot i que en aquesta ocasió prescindeix de la seva vessant més experimental, un obertura total cap a desenvolupaments més amables, i una delicatessen que continua fidel al seu estil lisèrgic d'amplis espais i ambients folk...
Ressenya:https://bit.ly/2Ann3Ov

 Adrian Levi - Unexpected
...celebre que continue la seva habitual interpretació de vellut, les seves melodies sensibles i les cadències vaporoses que ressonen com un recés de pau, amb unes lletres que a més mostren la seva mirada honesta i humanista...
Ressenya: https://bit.ly/2RavVA

Ceramic Dog: YRU Still Here?
...hauria de delectar els amants dels riscos sonors i el alt-rock, als atrevits fins i tot amb el hardcore i l'avant-garde, disposats a que els trenquin qualsevol barrera multicultural i estilística que s'escaigui, doncs aquest artefacte, o millor diguem projectil, que ha facturat aquest veterà guitarrista pot ser que quedi endarrerit en llistes de tota índole, tot i així és d'allò més corrosiu de la mateixa manera que musicalment estimulant que ha passat per les meves orelles en l'any en curs...
Ressenya: https://bit.ly/2SgMFDm

Eef Barzelay - Songs of You
 ...col·lecció de cançons dedicades a persones anònimes i alliberades en el seu bandcamp. Aquesta vegada signa amb el seu nom i les presenta a veu i guitarra, i la veritat és que no sabria que cançons destacar perquè a mi simplement m'agrada escoltar la seva veu i la seva manera de rematar cada vers, les seves cadències entre lliures i antigues...
Ressenya: https://bit.ly/2ELjNiP

Black Rebel Motorcycle Club - Wrong Creatures
...aquests californians amb aspiracions post-rock britànic sempre duen uns quants encerts als seus discs (...) no feu cas de les crítiques tèbies sobretot si sempre et van agradar els BRMC, doncs aquest és un disc molt disfrutable. Addictiva foscor d'aquestes noves criatures malicioses.
Ressenya: https://bit.ly/2ENXlpT


Paul McCartney - Egypt Station 
Que tal comparar Egypt Station amb els seus últims dos discos? I amb els últims 10 anys? doncs potser així si que m'atreveixo a afirmar que aquest Egypt Station és el millor McCartney en molt de temps, és obvi que es troba en un excel·lent estat de forma i que torna a fer un disc que s'apropa en qualitat a Chaos and Creation in the Backyard
Ressenya: https://bit.ly/2RdZZvc

Extra
 Balancí - Efímer, etern i platònic
Únic disc que no m'ha donat temps a ressenyar però que no obstant i per la qualitat que atresora veia precís incloure. A més el tarragoní Ramón Cugat és un favorit d'aquest espai des de que LaCasaCalba me'l posara a tir. En la discografia de Balancí podem trobar influències de Neil Young i de la Velvet Underground. Guitarres que es fan notar i gust per les bones melodies. En aquest últim disc s'apropa més als terrenys del power-pop en tonades com Darrere la porta, amb tirada cap a les sonoritats més properes al rock alternatiu independent dels 90, concretament al slowcore en Camí d'enlloc i indie rock guitarrer en No t'oblidis. Sense deixar-se aquest regust als seus estimats velvet en Brut i al pop sixty en altres com No hi ets. Un gran disc de pop de guitarres, un nou pas d'aquest grup favorit, per suposat, tindrà la seva ressenya dedicada, com no?
Podeu escoltar-lo al seu bandcamp:

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris