The Platters és un dels primers grups que vaig escoltar quan sent molt jovenet començava a tindre certa consciència del que era la música i dels camins que la conformaven. No caldrà que faça excessiva explicació de la vida i miracles del grup, hi ha tanta informació a la xarxa que el que us puga dir serà poc. Només apuntar que la formació va canviar en diverses ocasions però els trets principals de la seva música sempre van ser unes acurades harmonies vocals, la veu solista de Tony Williams i les composicions de Buck Ram.
Aquestos dies ordenant al meu cap algunes de les meues harmonies vocals de "aaall the times", em vaig detindre en aquesta tonada oldie i... redéu! qui m'anava a dir que a més del mega-hit que va ser l'Only you, el sr.Ram escriuria aponat al vàter del Hotel Flamingo de Las Vegas el que avui em resulta un dels vaticinis més grans de l'era moderna, doncs aquí com podreu llegir queden reflectides les xarxes socials, hi són ben presents. Llegiu i vosaltres mateix:
Oh si, sóc el gran farsant (ooh ooh)
Fent veure que em va bé (ooh ooh)
La meva necessitat és tanta que aparento massa
Estic sol però ningú s'adona
Oh si, sóc el gran farsant (ooh ooh)
Un poca faena en un món propi (ooh ooh)
He seguit el joc però per a la meva desgràcia
Em vas deixar plorant tot sol.
És massa real aquesta sensació de fer creure
El que sento que el meu cor no pot amagar
Ooh ooh si, sóc el gran farsant (ooh ooh)
Rient-me i feliç com un pallasso
Aparento ser el que no sóc (veuràs)
Fent del meu cor una corona
Fent veure que segueixes amb mi
Sí ooh hoo
Sento en realitat el que el meu cor no pot amagar
Oh si, sóc el gran farsant
Rient-me i feliç com un pallasso (ooh ooh)
Aparento ser el que no sóc, veuràs
Fent del meu cor una corona
Fent veure que segueixes amb mi
0 Comentaris