L'artefacte que us presento avui signat per Cabezafuego és una meravella del rock cantat en castellà. Potser no és un nom conegut, a destacar el seu pas per Atom Rhumba entre tota classe d'aventures musicals. Encara que aquestes cançons poden suggerir la seqüela o continuïtat de Royal Canal, un de tants projectes.
Camina conmigo és un EP amb el qual us quedareu amb ganes de més. Podreu trobar mil i una referències musicals, cançó popular d'essència outsider que cavalca entre el pop clàssic sixty i la psicodèlia a força de guitarres afilades i garatgeres, tot i que és la seva pròpia personalitat la que preval sobre cadascuna d'elles.
La seva lírica busca furgar en la mediocritat a partir del seu alegre i acceptat estat de bohèmia profunda, en Resaca de un bohemio i Pachuca, aconseguint amb sorprenent actitud davant la vida que les seves cançons siguin el vehicle d'expressió amb el qual sacsejar l'oient i treure-li de la seva amargor diària, la mateixa del que es serveixen els grans comptes per a perpetuar aquesta condició, en Meteoritos. Perfecta la crítica àcida al perfil de quaranta anys que majorment pobla les escenes musicals hagudes i per haver, festivals indies, folk, i ukeleles mitjançant, El traje del emperador, i retrata la joventut des d'un punt de vista de costumisme familiar en què s'endevina de reüll cert to sarcàstic en el seu desenllaç, a De niña a mujer, de vegades deixa anar una delirant visió apocalíptica, en Bichos, fins i tot reviu a Laura Palmer a força de sorollisme noise guitarrer, en Camina conmigo, s'acomiada amb aire teatral i humor melodramàtic deixant de banda el que és políticament correcte, com ha de ser, a Cruces de hierro.
Cabezafuego és freak i és psicotròpic, d'actitud transgressora i sense barreres estilístiques, encara que si recognoscibles, i una visió del món a base d'un humor corrosiu que fet i fet em fa recordar la mateixa lucidesa i la capacitat d'observació, salvant les distàncies, de Ray Davies. Aquest Camina conmigo és una grandíssima carta de presentació i vist el resultat, prometedor almenys artísticament parlant, tant de bo obtingués major presència en mitjans de major flux i en escenaris, ja que la seva personalitat diferenciada i llunyana de l'estàndard actual, i el seu directe, us asseguro que bé ho mereixen, no deixa ningú indiferent.
La seva lírica busca furgar en la mediocritat a partir del seu alegre i acceptat estat de bohèmia profunda, en Resaca de un bohemio i Pachuca, aconseguint amb sorprenent actitud davant la vida que les seves cançons siguin el vehicle d'expressió amb el qual sacsejar l'oient i treure-li de la seva amargor diària, la mateixa del que es serveixen els grans comptes per a perpetuar aquesta condició, en Meteoritos. Perfecta la crítica àcida al perfil de quaranta anys que majorment pobla les escenes musicals hagudes i per haver, festivals indies, folk, i ukeleles mitjançant, El traje del emperador, i retrata la joventut des d'un punt de vista de costumisme familiar en què s'endevina de reüll cert to sarcàstic en el seu desenllaç, a De niña a mujer, de vegades deixa anar una delirant visió apocalíptica, en Bichos, fins i tot reviu a Laura Palmer a força de sorollisme noise guitarrer, en Camina conmigo, s'acomiada amb aire teatral i humor melodramàtic deixant de banda el que és políticament correcte, com ha de ser, a Cruces de hierro.
Cabezafuego és freak i és psicotròpic, d'actitud transgressora i sense barreres estilístiques, encara que si recognoscibles, i una visió del món a base d'un humor corrosiu que fet i fet em fa recordar la mateixa lucidesa i la capacitat d'observació, salvant les distàncies, de Ray Davies. Aquest Camina conmigo és una grandíssima carta de presentació i vist el resultat, prometedor almenys artísticament parlant, tant de bo obtingués major presència en mitjans de major flux i en escenaris, ja que la seva personalitat diferenciada i llunyana de l'estàndard actual, i el seu directe, us asseguro que bé ho mereixen, no deixa ningú indiferent.
Per Chals Roig
Anotar que aquest disc ha estat gravat en els seus propis estudis Color-Hits, ajudat per un productor d'experiència contrastada com Luther Russell (Richmond Fontaine, Jody Stephens, Big Star) i Daniel Ulecia (El Columpio Asesino, Cantina Bizarro ...) als comandaments, i alguns dels millors músics de l'escena nacional, Joseba Irazoki (Atom Rhumba, Nacho Vegas, Duncan Dhu ...) a la guitarra, Germán Carrascosa (Sonny & amp; the Sunsettes, els Bananas, Lorena Álvarez ...) a la guitarra, Nacho Beltrán (Atom Rhumba) a la bateria, Felix Buff (Willis Drummond, Duncan Dhu ..) a la bateria, Chechu Brainloster (Mermaid, Green Manalishi ...) al baix.
Camina conmigo: https://soycabezafuego.bandcamp.com/
Reseña publicada originalment en ON THE ROUTE
Jo no m'ho perdria, els concerts de Cabezafuego són espectaculars, avisats esteu.
Reseña publicada originalment en ON THE ROUTE
Aquest cap de setmana estarà per València, seran dues dates emmarcades dins de la proposta Girando Por Salas:
12/02/2016 Sala 16 Toneladas de Valencia acompanyat per Pelícano
+Info y entradas:
13/02/2016 Teatre del Raval de Gandía acompanyat per Pequeño Mulo
+Info y entradas:
+Info y entradas:
Jo no m'ho perdria, els concerts de Cabezafuego són espectaculars, avisats esteu.
0 Comentaris