Es veia vindre, i així va ser, sonaren guitarres en La Casa Cantonera. I val, hi haurà qui espere amb ansietat tornar a veure a uns Rolling Stones, o a un Bob Dylan, doncs jo no tinc clar si es perquè m'agraden els plaers més propers i no estic ja per a clavar-me en un estadi, o per que veig a Pantaix com una gran llegenda viva del rock, però des de que vaig saber que Eduard Joanes tornava amb la colla de Pantaix que tenia moltes ganes de veure'ls en directe. L'efecte per a mi és tan intens com per a qui pertoque veure a alguns dels artistes anglosaxons esmentats, per què no cony?!
Dit clar i net, el concert va estar perfecte. No és només que Eduard Joanes té al seu abast un gran repertori, és que també aquesta colla de Pantaix que s'ha muntat sona d'autèntic vici, començant per Josep Maravilla que és un dels millors guitarres que hi han avui en dia, és un plaer poder assaborir tots aquestos arranjaments a les sis cordes, la seva manera d'enriquir la melodia de la cançó sense perdre's per les pentatòniques, és d'autèntic mestre. Sense desmeréixer a una secció rítmica al seu lloc, Carles Llidó a la bateria i també al disc i el baix amb molt de groove a càrrec de Jordi Alós.
Reproduïren el disc sencer, "Pot Ser" (revisió de "Gastronomia radioactiva") la mítica "La Cassalla", la ecologista "El no retorn va finint" (revisió de "Xirivies Galàctiques"), i per favor, amb "Si no estàs tu" (la "Xicona") el coit va ser considerable, impossible fugir del component nostàlgic amb les cançons més conegudes, però per a res es tracta el seu directe d'una performance sense sang, al contrari, per una banda sonen a grup ben encastat i per l'altra les noves "El valencià mai s’apagarà", "La murga de les retallades", "Nit de Sant Joan", "Carnestoltes per tot l’any" o "Brollar", són cançons que sense perdre la seva personalitat pretèrita i el seu to reivindicatiu, són portades amb convicció per la colla. Acabaren el concert oferint-nos un autèntic regal de bis amb "Que fantàstic el món" versió de Louis Armstrong ("What a Wonderful World") i la fantàstica "Al·leluia" de Ray Charles ("Halleluja, I Love Her So"), cançons no incloses al disc pel bloqueig de Warner sengons ens va contar en l'entrevista, llavors les peces del puzle quadren a la perfecció, doncs aquest so electroacústic que es duen ara carregat de Blues, R'n'B i amb molt de Swing, el llenguatge dels grans clàssics pre-rock'n'roll, és el nou llenguatge de la colla de Pantaix, i això em resulta simplement autèntic, i a més en directe els músics ho duen amb exquisidesa.
La sensació va ser gratificant, molt bona, i els dots com a comunicador i intèrpret d'Eduard Joanes estan en excel·lent forma (ens queda Pantaix per a anys), es més, repetiré en València a l'Octubre CCC el dia 8 a les 20:00, sonaran guitarres... animeu-se.
*Foto capçalera de Ximo Bueno
*Foto del text de Carme Mésdemil
Comprar CD entreu ACÍ
Entrevista a Eduard Joanes entreu ACÍ
La Casa Cantonera: http://lacasacantonera.org
Reproduïren el disc sencer, "Pot Ser" (revisió de "Gastronomia radioactiva") la mítica "La Cassalla", la ecologista "El no retorn va finint" (revisió de "Xirivies Galàctiques"), i per favor, amb "Si no estàs tu" (la "Xicona") el coit va ser considerable, impossible fugir del component nostàlgic amb les cançons més conegudes, però per a res es tracta el seu directe d'una performance sense sang, al contrari, per una banda sonen a grup ben encastat i per l'altra les noves "El valencià mai s’apagarà", "La murga de les retallades", "Nit de Sant Joan", "Carnestoltes per tot l’any" o "Brollar", són cançons que sense perdre la seva personalitat pretèrita i el seu to reivindicatiu, són portades amb convicció per la colla. Acabaren el concert oferint-nos un autèntic regal de bis amb "Que fantàstic el món" versió de Louis Armstrong ("What a Wonderful World") i la fantàstica "Al·leluia" de Ray Charles ("Halleluja, I Love Her So"), cançons no incloses al disc pel bloqueig de Warner sengons ens va contar en l'entrevista, llavors les peces del puzle quadren a la perfecció, doncs aquest so electroacústic que es duen ara carregat de Blues, R'n'B i amb molt de Swing, el llenguatge dels grans clàssics pre-rock'n'roll, és el nou llenguatge de la colla de Pantaix, i això em resulta simplement autèntic, i a més en directe els músics ho duen amb exquisidesa.
La sensació va ser gratificant, molt bona, i els dots com a comunicador i intèrpret d'Eduard Joanes estan en excel·lent forma (ens queda Pantaix per a anys), es més, repetiré en València a l'Octubre CCC el dia 8 a les 20:00, sonaran guitarres... animeu-se.
*Foto capçalera de Ximo Bueno
*Foto del text de Carme Mésdemil
Comprar CD entreu ACÍ
Entrevista a Eduard Joanes entreu ACÍ
La Casa Cantonera: http://lacasacantonera.org
0 Comentaris