Mossén Bramit Morera i Els Morts - Tot s'aprofita (2014)
...construeixen aquesta idiosincràsia tan freak de sang, budells i rock'n'roll al voltant de la cultura popular que té a mà, amb escenes locals recognoscibles i antigues històries d'horror i mort arrelades al subconscient col·lectiu
Amb el 7" que es marcaren fa un parell d'anys, em cridaren poderosament l'atenció, sobretot amb una cançó tan genial com és Tot negre i pelut. Mossén Bramit Morera dona continuació amb Tot s'aprofita, nou flamant 10" en edició vinil i vuit cançons d'autèntic goig.
Fa un temps que ronden pel NSVSRock buscant les ànimes en pecat dels esperits ociosos que perden el temps amb això del rock'n'roll, així que us avise. Fent un poc d'història, conta la llegenda que Mossén Bramit Morera va ser expulsat de l'infern per mala conducta, poc després també va escapar de les garres de la Inquisició i des de llavors vaga com a ens immortal pels albors dels temps, llavors va desenvolupar la seva depravació amb les facilitats que li oferia el S.XIX en la costa de Llevant, fins l'actualitat va participar en tota classe d'actes malèfics fins que va trobar Els Morts amb els que dedica els caps de setmana a profanar cementiris i trepitjar els escenaris on celebra les seves misses negres i akelarres de rock'n'roll.
Però si tinguera que descriure a Mossén Bramit Morera i Els Morts amb un adjectiu, només em ve al cap: Autèntics. Val, l'etiqueta està trillada a més no poder, malgastada en moltes ocasions, a més hi han avui en dia tantes propostes musicals amb tal o qual matisació que fins i tot és com no dir rés. Qui és autèntic avui en dia?. En un sentit literal ningú. Només que en Tot s'aprofita he trobat una proposta que supera el seu mig sonor, que més enllà del merit de fer-ho en català, ho fan amb una posada en escena brutal, juntament amb estils que sonen al underground dels seixanta, com el r&b, també el surf, rockabilly, garatge primitiu, proto-punk, duts amb classe i convicció, però tan important o més és el fet que construeixen aquesta idiosincràsia tan freak de sang, horror, budells i rock'n'roll al voltant de la cultura popular que té a mà, amb escenes locals recognoscibles, i antigues històries d'horror i mort arrelades al subconscient col·lectiu.
Fa un temps que ronden pel NSVSRock buscant les ànimes en pecat dels esperits ociosos que perden el temps amb això del rock'n'roll, així que us avise. Fent un poc d'història, conta la llegenda que Mossén Bramit Morera va ser expulsat de l'infern per mala conducta, poc després també va escapar de les garres de la Inquisició i des de llavors vaga com a ens immortal pels albors dels temps, llavors va desenvolupar la seva depravació amb les facilitats que li oferia el S.XIX en la costa de Llevant, fins l'actualitat va participar en tota classe d'actes malèfics fins que va trobar Els Morts amb els que dedica els caps de setmana a profanar cementiris i trepitjar els escenaris on celebra les seves misses negres i akelarres de rock'n'roll.
Però si tinguera que descriure a Mossén Bramit Morera i Els Morts amb un adjectiu, només em ve al cap: Autèntics. Val, l'etiqueta està trillada a més no poder, malgastada en moltes ocasions, a més hi han avui en dia tantes propostes musicals amb tal o qual matisació que fins i tot és com no dir rés. Qui és autèntic avui en dia?. En un sentit literal ningú. Només que en Tot s'aprofita he trobat una proposta que supera el seu mig sonor, que més enllà del merit de fer-ho en català, ho fan amb una posada en escena brutal, juntament amb estils que sonen al underground dels seixanta, com el r&b, també el surf, rockabilly, garatge primitiu, proto-punk, duts amb classe i convicció, però tan important o més és el fet que construeixen aquesta idiosincràsia tan freak de sang, horror, budells i rock'n'roll al voltant de la cultura popular que té a mà, amb escenes locals recognoscibles, i antigues històries d'horror i mort arrelades al subconscient col·lectiu.
Les cançons passen com un sospir, sona a antic, a fet fa molts anys i amb referències de les que majorment ningú s'enrecorda. Obre la primera cara la instrumental Rei vestit de budell que serveix de presentació d'Els Morts. Les versions de Sam The Sham & The Pharaohs a la cançó Caputxeta vermella i a Marty Wilde en Jezebel, són realment bones. També recuperen la història d'Enriqueta Martí, la verídica història de la vampira del raval. I a Les històries naturals presenten a dràcula com a un senyor ben plantat i distingit buscant verges per la nit, una de les seves originals que encasten perfectes en el repertori.
La segona cara obri amb Bou embolat, una fantàstica adaptació dels Ramones que obri amb un recitat i dona pas al desenfré punk rocker convertint la sagnant tradició taurina en psicòtica costum. que Els Morts són uns grans músics queda patent de nou a la instrumental Mesmerisme animal, i a Tot s'aprofita recorden a The Trashmen i tota la caterva de grups de garatge i proto-punk que embrutaren el so de les seves guitarres a principis dels 60, amb saxo i el característic hammond. Tanca el disc amb Xai en pell de llop, una altra adaptació de Blackwell, imprescindible compositor de r&b de tots els temps i gran pioner amagat del rock'n'roll, molt present en el disc.
En definitiva ens apropa a un inframón d'ànimes perdudes, monstres marginats de serie z, i antigues llegendes negres de la cultura popular, tot passat pel filtre musical d'Els Morts, i els cors de Les Mortettes, i una interpretació de Mossén Bramit Morera que santifica a Screaming Jay Hawkins a cada crit que surt de la seva boca.
Per Chals Roig
Soterramorts
Edició física en vinil 12" disponible en Discos Monterey
També podeu fer un tast en el seu bandcamp: https://elsmorts.bandcamp.com/
0 Comentaris