"De Ningun Sitio a Ninguna Parte" és, baix el meu punt de vista, el seu millor treball. Si amb l'anterior - i també molt recomanable - "Jódete" ja donaren un gran pas endavant, amb aquest la banda aconsegueix un so i unes composicions molt més treballades i madures. Les guitarres sonen contundents i molt ben executades, i junt amb uns textos carregats d'històries de carrers, nits de desenfreno i mala vida; donen forma a un conjunt de cançons que, excepte alguna petita excepció (la fallida versió del My Way de Sinatra anomenà "Entre Borrachos"...), es gaudeixen molt.
La veritat és que, malgrat no ser un gran admirador d'aquesta banda, sempre m'han paregut autèntics, i treballs com aquest mereixen ser reivindicats. Aquestos punkis es cagaven en Déu; si, però amb gràcia. Ja no es fa un punk - rock com aquest.
Per Juanvi.
Publicat originalment a Sols és Rock & Roll, però ens agrada.
0 Comentaris