(Com donar les gràcies a Paul Weller, cagar-se en la premsa i damunt sonar a Ronnie Lane)
Sembla que tinc tothom darrere de mi
Volent saber el que sento
Posant-me ratlles sota el nas
Tothom xafant-me els peus
Dient-li al món que hauria de saber
Digueres que havies vist la vida des de terra
I ens obrires cada porta tancada
Gràcies per estar sempre aquí
Totes les nits què hem compartit
Tenim clar que sempre allí hi serem
Si alguna cosa t'enfonsa
Saps que sempre estaré a prop
Perquè massa no és suficient
Nosaltres, nosaltres que som de la teva propietat
Dels qui sempre veus cada simple moviment
No ens importen les teves mirades indiscretes
No ens importen totes les teves mentides
O els titulars que puguis escriure.
1 Comentaris
Gracias por la reseña a la cancion y a la banda. Ocean siempre han sido de las pocas bandas que me hacen llorar. Ahora cada vez menos pero Marchin allready mucho mucho¡,
ResponElimina