El passat Març el cantautor valencià Lluís Vicent va editar "El Dia Després", el seu quart treball a cinc anys del seu anterior disc.
Artista de llarga trajectòria, escriptor, músic, poeta i cantautor, a les seues esquenes carrega un treball que ha rebut reconeixement en l'àmbit de la poesia, destacant el guardó en la 9 Edició del Premi de Poesia Joan Duch de Juneda, també Guanyador del Primer Premi de Prosa “La Font de Ferro” al 2009 de Tona, i del Primer Premi Ausiàs March al LIV Premi de Poesia Castellum Ripae de Castelló de La Ribera (2009).
Artista de llarga trajectòria, escriptor, músic, poeta i cantautor, a les seues esquenes carrega un treball que ha rebut reconeixement en l'àmbit de la poesia, destacant el guardó en la 9 Edició del Premi de Poesia Joan Duch de Juneda, també Guanyador del Primer Premi de Prosa “La Font de Ferro” al 2009 de Tona, i del Primer Premi Ausiàs March al LIV Premi de Poesia Castellum Ripae de Castelló de La Ribera (2009).
Tenint en compte que musicalment el seu treball s'engronsa en una amplia varietat d’estils posats a la disposició de la lírica, aquesta vegada, a diferència del reggae de "Tendres deixalles", aquesta nou disc dona més protagonisme al rock i remet als grans cantautors americans, amb referències musicals reconegudes com Lou Reed, Bob Dylan o Bruce Springsteen.
Com en tota la seva obra, és la poesia la que mana, amb un llenguatge treballat però sense resultar pretensiós, rock adult del carrer i assequible amb una banda batejada com La Free & Feelin' Band que teixeix un so amb eléctriques d'enciclopèdia i hammonds setenters, tocat amb ofici, i molt versàtil.
A més del rock americà present en la primera meitat del disc en cançons com "En la corda fluixa", "És natural" i "Com Bob Dylan després de deixar les drogues", són capaços de brodar el jazz noctàmbul via primera etapa Tom Waits en "Com si m'estimares", fer-se un bon country-rock en "El silenci", i inclús un noise-rock in crescendo en l'última "I'll be alright".
"El dia després" ens porta una temàtica de tint existencial que no deixa enrere l'actualitat i les vicissituds de la gent d'a peu, però amb un prisma més personal i profund que el discurs pròpiament pamfletari, també necessari, però la revolució de Lluís Vicent és la de l'individu vers un sistema que no el deixa conviure amb la seva pròpia essència, preocupats tots com estem per sobreviure en el dia a dia, i tot sense caure en el costumisme innocu i rebuscat d'altres super venta de l'actualitat catalana. Un disc que no impacta de primeres però que creix a cada passada.
Disponible en el seu Bandcamp
0 Comentaris