El millor que puc dir sobre aquest tros de disc es resumeix en la sensació al donar-li al play del primer tema. Aquí hi ha chicha i molta, quina guitarra tallant l'espectre herzià d'arrel. Podria entrar a dir que estem davant d'un disc de blues-country-roots-rock i bla bla bla bla .... però sobretot és un molt bon disc de rock. Abans de continuar ... doneu-li, doneu-li al play:
Gairebé res. Aquesta vegada el bo de Kasey ha deixat en mans de la seva banda el pes de la música de les seves composicions, literalment va penjar la seva guitarra com dient "aquí teniu ... tot vostre, a tocar", això va facilitar al guitarra dels Honkies, a Andrew McKeag (Supersuckers, The Long Winters, Presidents of the USA) realitzar un esplèndid treball a les sis cordes, gran, a més va convidar a uns quants amiguets perquè feren de les seves al gust, Ralph Huntley (Richmond Fontaine), Jenny Conlee (The Decemberists) , Garth Klippert (Old Light), Lewi Longmire (Blue Giant), i David Lipkind (I Ca Lick Any SOB in the House)
Segons explica en la seva web va cridar a la seva nova banda i als seus col.legues, es van tancar en l'estudi i simplement es van posar a tocar en directe fins que van aconseguir les preses que més els van agradar, i es nota. Un grup de col.legues gaudint del rock'n'roll, sense floritures, directe i fresc.
...i vingueren els Honkies...
Però no tot és blues-rock musculós i distorsionat, pot ser que aquesta faceta sigui la novetat gràcies a aquest nou modus operandi, desprès de la inicial The Wrong Light, Kasey i els seus Honkies es treuen de la màniga Mercy, stoniana fins a dir prou, la poses en Sticky Fingers i ningú s'assabenta, així com la springteeniana Exit Ghost, amb un piano molt en l'ona de Bittan, i així d'una manera no intencionada es va traient un grapat de cançons que balla entre diversos gèneres amb nota molt alta, continua la seva vena més roots i tranquila del seu anterior Nowhere Nights (que l'ha situat al costat de il.lustres com Steve Earle, Ryan Bingham i Townes Van Zandt), gràcies a déu, perquè joies com l'atmosfèrica My Blues, My Love no poden passar desapercebudes a qualsevol amant de la música d'arrels, m'encanta. Però no us descuideu, perquè quan menys t'ho esperes torna altre xut com Sirens and Thunders i Kasey Anderson's Dream ... buaj quin plaer, que secció rítmica, que guitarra déu meu. No pot negar el gran préstec de la biblioteca de riffs del senyor Kiz Richards al llarg de tot el LP, tindrà carnet de soci d'honor, je je je.
I les lletres? molt bones, reconec tenir un anglès bastant precari, però amb l'ajuda de Kasey i la seva secció amb totes les lletres m'ha estat fàcil reconèixer un gran lletrista, llegiu per exemple The Wrong Light, "deixa entrar la llum equivocada", tots tenim una part fosca, negar-la és negar-nos a nosaltres mateixos, o Exit Ghost, bé ... tots sabeu el que és l'hàbit no?, en aquesta cançó aborda el tema amb poesia sublim.Sobre tot ha aconseguit un LP molt disfrutable i amè, m'agrada, m'agrada molt.
per la patilla americana
Com a curiositat dir que Heart Of A Dog és també el títol de la novel.la de Mikhail Bulgako, escriptor a qui Kasey Anderson admira, del seu llibre extreu aquest passatge: "Mitjançant la bondat. L'únic mètode possible per fer front a les criatures vivents. Pel terror no es pot arribar a cap part amb un animal, sigui quina sigui la seva etapa de desenvolupament. Sempre he afirmat això, ho afirmo avui, i ho seguiré afirmant demà. S'equivoquen pensant que el terror els ajudarà. "
Cinquè disc comptant aquest. Produït per Kasey Anderson i Jordan Richter. Editat per Red River Records ... A aquest noi no cal perdre la pista, i que Bingham no s'adormi que es queda tebi ....
Chuck Prophet - One lie for me, one for you (2024)
-
*Como **llevo diciendo desde mediados del mes de julio, **Chuck Prophet, el
músico californiano que parece haber superado un cáncer (un linfoma para
ser ...
The Jarvis Street Revue | Interview | “Mr. Oil Man”
-
The Jarvis Street Revue, with their anthem ‘Mr. Oilman,’ delivered a
scorching, eco-punk rebuke, slamming the greed of Big Oil long before
anyone else wa...
Chinatown
-
Dejo a continuación un nuevo avería dedicado a Chinatown, el filme de Roman
Polanski. El cual recomiendo leer escuchando el célebre tema de Jerry
Goldsmith...
Bantastic Fand: “Under dim lights” (2024)
-
[image: Bantastic Fand: “Under dim lights” (2024)]
Préstenle atención a Nacho Para y anótense bien el nombre, porque puede que
nos encontremos ante el ú...
Real Gone
-
Ajeno al acomodo creativo, no hay lugar en la carrera de Tom Waits para
despistes comerciales o bajadas de guardia artísticas. *Real Gone* (2004)
no es u...
TOM WAITS. "Rain dogs" (1985)
-
El noveno disco de Waits fue todo un canto a favor de todos lo que en la
ciudad lo están pasando mal engullidos por la insolencia de una vida
demasiad...
The Darts (u.s.) - "Boomerang" (2024)
-
[image: Crítica: The Darts (u.s.) - "Boomerang"]
*El magnético sonido, resultado de una fusión de estilos que se ve
inflamada con su adictiva acción musica...
os traigo la paz y la guerra
-
elegid la que queráis. el senado cartaginés dejó la decisión en manos de
Fabio Máximo que soltando los pliegues de su toga sentenció: "entonces la
guerra...
Los discos de Octubre 2024
-
Así, casi sin darme cuenta, se va acercando el final de año y ya son trece
años con este blog que ya no es más que un diario personal sobre lo que
esc...
I Put a Spell on You
-
*Nina Simone* — *“I Put a Spell on You”*
*I Put a Spell on You* (1965)
Tryon, North Carolina (USA)
Enlace
*Eunice Kathleen Waymon*
*****
Esta canció...
DOWNBOUND TRAIN
-
Cinquè tall del "Born in the USA" (1984), segurament és la que menys
vegades a tocat en directe, potser perquè és la menys comercial de
totes(?), de fet ...
Buceando en el naufragio
-
Una vez leído el libro de mitos
y cargada la cámara
y comprobado el filo de la hoja del cuchillo,
me pongo
la armadura de caucho negro
las absurda...
Les 10 de 2023
-
2023. Any on a Mallorca hem pogut seguir gaudint dels retornats Antònia
Font i La Gran Orquesta Republicana, hem tornat a sentir la música de Boc,
hem d...
Covers extraordinarias en Youtube
-
Ayer al volver por la noche de trabajar me dio por buscar en youtube
versiones acústicas de canciones que me gustan y, sin mucho esfuerzo,
conseguí encontr...
MI LISTA 2019
-
[image: Resultado de imagen de teskey brothers]
Este ha sido un año un poco flojo, grandes discos pero a cuentagotas.
Esperemos que el ...
LUKE WINSLOW KING: BLUE MESA
-
A pesar de los meses que lleva el disco en el mercado no puedo dejar semana
sin darle una escucha al último disco de Luke Winslow King, *Blue Mesa*, un
di...
2 Comentaris
Ostres Carlos! Açò sona de meravella. Thanks pel descobriment. Abraçada!
ResponEliminaGràcies amic! Vaig a baixar-lo. Ja et comente.
ResponEliminaSalut!