Tanco els ulls i m'imagino assegut al porxo del darrere de casa meva, al vespre, amb el primer frescor de la nit i una bona copa de vi. Arriba des de dins l'olor del romaní cremant en un petit flascó de metall, i sento al dial una vella cançó, aquella nit buidada sortiran tots els estels, i amb els meus podré contemplar-los sabent que els dies de felicitat han arribat.
No vull obrir els ulls i li demano per favor a Hinson que no pari la seva cançó, que no cessi el violí que envolta els seus acords, que el seu cant arrossegat i bucòlic no baixi a la realitat, que continuï construint en la meva ment un record que encara no em pertany. Prefereixo endormiscar ...
No vull obrir els ulls i li demano per favor a Hinson que no pari la seva cançó, que no cessi el violí que envolta els seus acords, que el seu cant arrossegat i bucòlic no baixi a la realitat, que continuï construint en la meva ment un record que encara no em pertany. Prefereixo endormiscar ...
.jpg)
0 Comentaris