"Quan dic que no m'interessa l'art polític del compromís no vull defensar la banalitat i la insubstancialitat. Jo crec en el criteri. Bob Dylan diu que per fer una cançó s'ha de tenir criteri, cor i sensibilitat...
...Crec que és això. La ideologia no és més que un estrenyiment pel qual passen criteri, cor i sensibilitat, i queden empobrits perquè un artista es deu a la seva inspiració, talent, desitjos i necessitat de crear. Les ideologies són estructures externes que intenten que l'individu quedi definit i enquadrat en una manera exclusiva de pensar, veure i sentir el món. Per això l'artista, i menys el galàctic, no pot caure mai en això. No pot pactar amb qui vol reduir la vida a esquemes curts i estrets, perquè es debilitaria. L'artista ha de tenir una visió àmplia, generosa i oberta del món i de la realitat. Això no exclou que un artista tingui les seves idees, però no sé perquè l'artista se li demana definició ideològica més enllà de la que es demana al metge o al taxista".
...Crec que és això. La ideologia no és més que un estrenyiment pel qual passen criteri, cor i sensibilitat, i queden empobrits perquè un artista es deu a la seva inspiració, talent, desitjos i necessitat de crear. Les ideologies són estructures externes que intenten que l'individu quedi definit i enquadrat en una manera exclusiva de pensar, veure i sentir el món. Per això l'artista, i menys el galàctic, no pot caure mai en això. No pot pactar amb qui vol reduir la vida a esquemes curts i estrets, perquè es debilitaria. L'artista ha de tenir una visió àmplia, generosa i oberta del món i de la realitat. Això no exclou que un artista tingui les seves idees, però no sé perquè l'artista se li demana definició ideològica més enllà de la que es demana al metge o al taxista".
Autor: Jaume Sisa
Font: Entrevista per Luís Hidalgo per a "El País", 2007
4 Comentaris
Que vols que et digui Chals, crec que el senyor Sisa cau en algunes contradiccions, almenys és el que veig jo i el més greu, pontificar sobre com ha de ser el recorregut d'una banda o d'un artísta. Clar que hi ha grups i bandes que tenen un fort component ideològic i que són mancats d'un gran varietat artística, però generalitzar dient que els grups que tenen un component ideològic són curts de mires és no estar en el món. The Clash tenien un fort component ideològic i no per això s'estalviaren cançons on hi ha sensibilitat, humor, etc. Els Rem a Amèrica són titllats de grup molt esquerrà, dir que ells són estrets a l’hora de fer cançons, és per fer-s'ho mirar. Inclòs els Pets, que no s'ha de ser un geni per esbrinar per quina banda trepitgen i no per això renuncien a fer tot un espectre de cançons. Podria dir també que l'individu moltes vegades tendeix cap una ideologia, molts de cops per curiositat, perquè toca passar per un lloc per saber-ne i que també l'individu no està fet d'un motlle en concret, varia a la llarga de la vida, unes coordenades que poden ser segures amb el temps poden quedar obsoletes i la gent canvia, no només a l'adolescència, sinó durant tota la vida. El dolent és voler contemplar només les galàxies i no volguer esbrinar noves dimensions de l'univers... Salutacions!
ResponEliminaHi ha que entendre a Sisa i a les seves circumstàncies. Els seus famosos enfrontaments de declaracions amb Raimon a finals dels seixanta i principis dels setanta eren precisament per aquest tema. Coneixent la seva trajectòria entenc a Sisa, quan parla de ideologia ho diu des del punt de vista d'agrupació política baix uns determinats paràmetres. Es ben clar que tothom té alguna ideologia, és inherent a l'home. Errada de Sisa en la manera d'explicar-se. Per cert, ahir feren The Future is Unwritten, la història d'en Joe Strummer, que bo. Un abraç Nahim.
ResponEliminaDisculpa Chals, no em sona gens que el Raimon i en Sisa s'haguesin emprenyat, me'n pots fer cinc cèntims? Si que recordo, una retrospectiva de la Nova Cançó a TV3 en que es veu en Raimon i en J.M. Serrat, asseguts tots dos en un sofà i cadescú mirant cap a una banda, just abans de fer un recital al Palau de la Música Catalana. Ja em diràs, Salutacions!
ResponEliminaQualsevol retrospectiva que puguem veure en la TV3, estic segur que estarà molt bé, és més, els documentals de la TV3 són dels millors que podem veure a la TV pública d'aquest país, però tenen una visió molt determinada, i de vegades hi han fets que s'obvien. Sisa en la seva època d'esplendor feia continuadament referència a la instrumentalització política de la Nova Cançó (que no estic dient que no fos necessària, comprenc que en aquells temps l'únic canal d'expressió del poble fos la Nova Cançó i aquelles matinals litúrgiques), i Raimon solia ser entre d'altres, qui va fer més declaracions al respecte. No estaven ni estan emprenyats, en absolut, tenien postures diferents. Trobaré algun document en hemeroteca que ho confirmi, ja que ho he llegit referenciat en diverses ocasions per no puc reproduir-te literalment aquestos comentaris. El fet d'exposar la reflexió de Sisa, ve per considerar-me més proper a la seva postura fora de qualsevol moviment polític.
ResponElimina