Veient la portada d'aquest Wreckorder la primera pregunta nomès veure el nom del firmant, potser sigui: "- Qui cony és este tio?" o "- Qui és Fran Healy?". Resposta: Fran Healy és el cantant, compositor i guitarrista de la banda escocesa Travis. Llavors la primera cosa que pot vindre't al cap és que Travis ja s'han separat... i no és així.
Per a qui no conega Travis només cal dir que és el grup que ha editat àlbums tan bons com The Man Who, The Invisible Band, 12 Memories, i un dels meus preferits The Boy With No Name, i que amb cançons com Sing, rebentaren els dials de l'estiu del 2002. L'any següent vaig tindre la sort de veure'l en primera fila en el Fib, buaj... que bons. Travis és d'eixes bandes que sempre han estat presents al darrers anys, unes vegades amb més èxit que altres, però sempre fidels a una manera de fer la música amb molt bon gust, melodies agradables amb eixe toc de melancolia i bon humor a parts iguals, potser per tants dies de pluja que tenen en les illes britàniques mirant darrera d'una finestra, potser per la sensibilitat especial d'aquest home.
Wreckorder és el seu primer disc en solitari, mentre Travis es pren una estona per alenar desprès de quasi 20 anys de carrera, editat en el seu propi segell WreckLABEL, el disc va ser gravat a Berlín, Nova York i Vermon i va sortir al carrer ahir dia 4 d'Octubre en U.K. i avuí dia 5 en U.S. Primeres dades importants abans de contar tota la història: En aquest disc el sr.Healy s'ha fet amb els serveis de sir Paul McCartney al baix en un tema, amb la bonica i gran veu de Neko Case en un duet i el violinista de Noah And The Whale, Tom Hobde. Quasi res. Aquesta es la col·laboració amb Neko Case en el tema Sing me to sleep:
La major preocupació de Healy a l'hora de treure un disc en solitari era no sonar a Travis, cosa difícil si ets la veu i composes la major part dels temes. D'una cosa si que estava segur, fins que no tingués eixe enfoc personal que des de la composició fins a la gravació se deixava al camí amb Travis, no faria un pas endavant. Llavors que li ha passat a l'escocès per a que edite ara mateix aquest disc?. Molt senzill, desprès de la gira mundial per a la presentació del passat disc de Travis, Ode To J. Smith (2008), va fer una mini gira amb el seu company de banda Andrew Dunlop pels Estats Units, amb el títol de “A Chronological Acoustical Journey Through The Travis Back Catalogue" i cantant només aquelles composicions que havia fet ell per a la seva banda però des d'un punt de vista més personal, aquesta mini gira repassava totes les seves composicions des dels seus primers anys fins l'última, i la gran acollida d'aquestos concerts li donaren l'energia suficient per a veure clarament que ja era el moment.
Ara us deixaré totes aquelles declaracions que a qui li interesse seguir a Healy trobarà en totes les publicacions digitals i físiques, les del seu comunicat de premsa:
- “Si eres el cantant d'una banda la gent sempre et pregunta, ‘Has d'anar en solitari alguna vegada?” diu
Fran Healy. “La meva resposta sempre havia sigut, ‘Per què hauria de fer-ho? Si estic en la millor banda del món’ Però l'any passat, de sobte, vaig pensar que potser ja era el moment”.
- “Estar en Travis és el que he fet d'ençà que era un noi. I necessitava trencar…una pausa artística,” diu Healy. “Em va prendre uns mesos pensar-ho de debò, ‘Be, farè alguna cosa amb la meva vida?’ Quan estàs en una banda Hi han coses dins teu que et lliguen. Mai sents la necessitat de fer un pas endavant fora de aquesta zona de confort. Només necessites estar dins la banda”
- “L'única cosa que no he pogut fer són les parts de baix,” riu. “Mires el baix i penses, ‘només són quatre cordes, Açò molt complicat no ha de ser?’ Però no és així, és l'instrument més difícil de tocar, perquè necessites un toc especial per a fer-lo sonar be, i jo no tinc eixe toc.”
Per a pal·liar la situació Healy va conseguir fer-se amb els serveis de Sam Dixon (Sia, Duffy, Corrine Bailey Rae) i Paul McCartney, que li ajuda en el tema “As It Comes.” després de reflexionar sobre qui podria possar el baix, Healy es va possar en contacte amb Macca i li diguè,
- “T'importaria?, ací tens el tema. Si tens uns minuts escolta-la. M'agradaria que gravares tu el baix”. Desprès de tres mesos Paul McCartney li va enviar el tema acabat, amb la seva part de baix gravat amb el seu Höfner del 63. Una anècdota d'aquest encontre és que Healy per a agrair-li a Macca l'ajuda es va convertir a vegetarià.
El primer vídeo Buttercups:
Travis |
2 Comentaris
Gràcies per la teva visita al meu blog.
ResponEliminaEt faig un link.
www.unahistoriadelrock.blogspot.com
Este tío -muy aviejado por cierto, me ha costado reconocerle- y su banda siempre me han llamado la atención por la clase y estilo que rezuman sus canciones. Tal y como dices, el disco pinta realmente bien y además, las colaboraciones son de verdadero lujo. Se le endrá en cuenta:) ¡Saludos!
ResponElimina