Hotel Paraiso surt de la col·laboració de dos artistes de llarg recorregut. Una obra complexa que no limita la seua representació a un concert a l’ús, tal i com podríem imaginar, sinó que la parella d’intèrprets construeixen un escenari al voltant de monòlegs i composicions d’Òscar, a més del tema “En las calles de allá atrás” de Màrius Asensi i "Els Negrets" tradicional valenciana. Amb aquestos monòlegs i cançons, la parella d’intèrprets ens ajuda a posar-nos en la pell del personatge protagonista, Victòria, a qui dóna vida Cristina, la via utilitzada per Òscar per a interpretar el pensar d’una dona, sent així l’alter ego femení del cantautor de l’Alcúdia.
Hotel Paraiso és un escenari d’encontres, d’amors i desamors, de soledat i malenconia, de la nocturnitat de l’ànima d’una dona que llisca suaument per l’Hotel Paraiso, però amb una gran força que intenta alçar el cap per a agafar-se a l’última espurna d’esperança que pugui quedar al seu voltant en la realitat que l’ envolta. La musica xucla de l’essència del bolero en temes com “Hotel Paraiso” i el tango en “El Tren de la Pasión”, amb un eclecticisme que l’apropa i barreja de vegades amb ambients brasilers com en el tema “Sé” i d’altres amb un estil cabareter que com “En Horas Bajas” treu el cap la dissonància d’eixes hores d’un club nocturn en les que el fum i l’alcohol impregnen l’aire que respires. En definitiva i a grans trets, diguem que aquesta conjunció de talents dóna com a resultat la fusió de la cançó d’autor d’Òscar amb el latin-jazz de boleros i tangos de Cristina.
Hotel Paraiso és un escenari d’encontres, d’amors i desamors, de soledat i malenconia, de la nocturnitat de l’ànima d’una dona que llisca suaument per l’Hotel Paraiso, però amb una gran força que intenta alçar el cap per a agafar-se a l’última espurna d’esperança que pugui quedar al seu voltant en la realitat que l’ envolta. La musica xucla de l’essència del bolero en temes com “Hotel Paraiso” i el tango en “El Tren de la Pasión”, amb un eclecticisme que l’apropa i barreja de vegades amb ambients brasilers com en el tema “Sé” i d’altres amb un estil cabareter que com “En Horas Bajas” treu el cap la dissonància d’eixes hores d’un club nocturn en les que el fum i l’alcohol impregnen l’aire que respires. En definitiva i a grans trets, diguem que aquesta conjunció de talents dóna com a resultat la fusió de la cançó d’autor d’Òscar amb el latin-jazz de boleros i tangos de Cristina.
De Cristina podria destacar-se una carrera on ha format part d’importants grups emmarcats dins del nou jazz dels últims anys, com Dona´m jazz, Big Band Sedajazz, Sonora Latina, Nova Dixieland Band Bolerando, Railes Blues, The Tone Wheels Blues, etc…. Participa habitualment en festivals de jazz, gires de concerts i clubs en tot el territori espanyol. Ha compartit cartell amb importants artistes com Celia Cruz, Arturo Sandoval, Joao Bosco, Chano Dominguez o Mayte Martin. Considerada com a una de les veus més importants del blues i el jazz de tot l’estat espanyol, i amb grans treballs en solitari editats amb el seu grup, com “La vida és un somni” i “Músiques del Carme”.
D’Òscar Briz podríem dir que ha tocat tots els pals, des del rock obscur dels 80 amb Coda, passant pel reconegut pop-rock Banderas de Mayo, The Beat Dealers, el periple australià amb The Whitlams amb els que aconseguiren batre records de vendes, i una carrera en solitari a la que pocs premis li falten per guanyar, amb treballs com “Pur desig”, “Identitat Aliena”, “Quart Creixent” i “Asincronia”. A més, davant la imminent eixida al mercat del seu proper treball en solitari, està creant-se una gran expectació als mitjans especialitzats, que de segur seran testimonis d’un nou triomf del cantautor.
Esperem que aquest espectacle no siga un fet puntual i ens porte en un futur altres projectes de la qualitat que, sense dubte, atresoren tots dos.
myspace | Oscar | Cristina
0 Comentaris