A un nivell molt més alt que la mitjana de les novetats que m´apleguen, jugant en la mateixa divisió que Cat People i Camping, amb la diferència de que aquestos valencians m'han enganxat des de la primera escoltada. Com assenyalen les publicacions que ja han ressenyat el disc, aquest treball de debut pot perfectament fer ombra a grups com Interpol o Editors. Amb un rock obscur executat amb molta elegància, evocant l´obscuritat i carregant l´ambient tal i com Joy Division sabien fer-ho, el vocalista ens recorda en alguns temes a un jove Robert Smith de The Cure , també escolte a Bowie, i no sabria segur si afirmar que l´ombra de Jim Morrison sobrevola per altres passatges.
El que més m´agrada del disc és el treball de guitarres, sempre presents en un primer pla junt a la veu però que no cansen en absolut. També m´agrada com han aconseguit desenvolupar les cançons creant un espai envolvent d'una èpica fora de lo normal per un LP de debut, una gran feina la de Paco Morillas en l'estudi Blackout Music.
Les referències clàssiques, Joy Division, Echo & The Bunnymen i The Cure són evidents, i estan molt ben digerides, no vol dir això que es queden aquí, amb la pose i prou, si no que tenen un estil propi reconeixible a més d'aconseguir facturar un conjunt de temes que et mantenen en suspens durant tot el recorregut des de l'inici fins el final sense pedres en estructures redundants i aconseguint un conjunt compacte i cohesionat.
Com anècdota nomenar que el nom l´han agafat d'una pel·lícula d'Alfred Hitchcock, "El hombre que sabía demasiado", en una de les primeres escenes, la parella protagonista observa l´assassinat d'un individu que abans de morir diu el nom Ambrose Chapel.
Agrair que discogràfiques com Malatesta Records donen suport a propostes com la present, que junt a les demés que ja tenen en catàleg, ajuden a crear una escena valenciana en la que cada dia tinc més confiança, una gran tasca.
myspace | malatesta | blackoutEn directe sonen bestials.
0 Comentaris