La figura d'en Lluís Llach és ben estranya musicalment parlant. Va superar a la majoria de gent de la Nova Cançó sense renunciar al català i amb un compromís polític molt ferm. També va saber adaptar-se als nous temps, cosa que quasi ningú de la Nova Cançó va fer, i dintre uns paràmetres ha acceptat que més gent que no seguia uns certs paràmetres (deixem caure en el tòpic, els del típic cantautor, siguin de caire més brasiler, més nord-americà, o més afrancesat), com per exemple, recordo una entrevista que el Llach portava una samarreta dels Pets, del seu segon disc, o col·laborar en una cançó amb els Sangtraït. I encara que moltes de les seves coordenades no m'agraden gens (una certa autocomplaença, un deix d'afectació) si que puc reconèixer que un disc com I si canto trist... és avançat a la seva època i que ja augurava la barreja d'estils o que musicar un poema no tenia de sinònim de matar d'avorriment. Salutacions!
Jo tampoc soc fidel seguidor de Llach, al igual que tu, l'admire més per aconseguir sortir del encasellament polític que va sofrir. Una anècdota que m'agrada molt i que vaig viure: Va vindre a la meva ciutat a fer un recital, les faccions més polítiques acudiren unflats de goig amb banderes ben grans, i Llach davant aquell panorama va dir directament: - A mi les banderes no m'agraden gens ni mica. Llach per damunt de tot se deu a la seva música, per damunt de tot és un poeta, i a més canta amb l'idioma que sa mare li ensenyà. Gràcies Nahim, un abraç
Megami Tensei
-
Hace años comencé a escribir una pequeña trama novelesca basada en la
famosa saga japonesa de videojuegos Megami Tensei. Mezclaba, como suelo
hacer, ficció...
DUCKS LTD. "Harm's way" (2024)
-
"Harm's way" bien pudiera ser la parte segunda de este maravilloso primer
disco que sacaron este grupo de Toronto que recupera con destreza todo ese
s...
XTC - Black Sea demos (1980)
-
Happy New Year, and welcome to night eight. I was debating what I was going
to offer for the finale, and was on the fence about this one, as
technically ...
Los rezagados de 2024
-
Nada, que uno se lía, tiene tiempo y se pone a picotear por aquí y por allá
y se topa con algunos discos que merecerían estar en su lista. Y piensas:
y...
The Awesome Amazing Sound Of Ultracuerpos
-
Culminación de una carrera breve e intensa, *The Awesome Amazing Sound Of
Ultracuerpos *(2005) corrobora y ensancha la grandeza exhibida por el grupo
gal...
Los mejores discos del 2024, ¿y por qué no?
-
Por Juanjo Mestre El 2024 toca a su fin. Entre el interesante y
recomendable material discográfico de esta añada, aquí va una lista de 20
seleccionados en ...
os traigo la paz y la guerra
-
elegid la que queráis. el senado cartaginés dejó la decisión en manos de
Fabio Máximo que soltando los pliegues de su toga sentenció: "entonces la
guerra...
I Put a Spell on You
-
*Nina Simone* — *“I Put a Spell on You”*
*I Put a Spell on You* (1965)
Tryon, North Carolina (USA)
Enlace
*Eunice Kathleen Waymon*
*****
Esta canció...
DOWNBOUND TRAIN
-
Cinquè tall del "Born in the USA" (1984), segurament és la que menys
vegades a tocat en directe, potser perquè és la menys comercial de
totes(?), de fet ...
Buceando en el naufragio
-
Una vez leído el libro de mitos
y cargada la cámara
y comprobado el filo de la hoja del cuchillo,
me pongo
la armadura de caucho negro
las absurda...
Les 10 de 2023
-
2023. Any on a Mallorca hem pogut seguir gaudint dels retornats Antònia
Font i La Gran Orquesta Republicana, hem tornat a sentir la música de Boc,
hem d...
Richard Hawley - Further (2019)
-
El que té Further que no tenen cap dels seus dos anteriors és la seva
millor digestió de guitarres elèctriques i distorsió, juntament amb la seva
millor...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
2 Comentaris
La figura d'en Lluís Llach és ben estranya musicalment parlant. Va superar a la majoria de gent de la Nova Cançó sense renunciar al català i amb un compromís polític molt ferm. També va saber adaptar-se als nous temps, cosa que quasi ningú de la Nova Cançó va fer, i dintre uns paràmetres ha acceptat que més gent que no seguia uns certs paràmetres (deixem caure en el tòpic, els del típic cantautor, siguin de caire més brasiler, més nord-americà, o més afrancesat), com per exemple, recordo una entrevista que el Llach portava una samarreta dels Pets, del seu segon disc, o col·laborar en una cançó amb els Sangtraït. I encara que moltes de les seves coordenades no m'agraden gens (una certa autocomplaença, un deix d'afectació) si que puc reconèixer que un disc com I si canto trist... és avançat a la seva època i que ja augurava la barreja d'estils o que musicar un poema no tenia de sinònim de matar d'avorriment. Salutacions!
ResponEliminaJo tampoc soc fidel seguidor de Llach, al igual que tu, l'admire més per aconseguir sortir del encasellament polític que va sofrir. Una anècdota que m'agrada molt i que vaig viure: Va vindre a la meva ciutat a fer un recital, les faccions més polítiques acudiren unflats de goig amb banderes ben grans, i Llach davant aquell panorama va dir directament: - A mi les banderes no m'agraden gens ni mica.
ResponEliminaLlach per damunt de tot se deu a la seva música, per damunt de tot és un poeta, i a més canta amb l'idioma que sa mare li ensenyà.
Gràcies Nahim, un abraç