Intentar presentar a Joan Miquel Oliver ès feïna feta quan el lector d´aquestes linies se n´adona que ès el compositor de les cançons de Antònia Font. Si aquestos últims porten des de 1999 amb el seu treball homònim , Joan edità el seu primer treball en solitari al 2002, un llibre de poemes i narracions "Odissea trenta mil" acompanyat amb un cd amb instrumentacions d´aires mediterranis amb el seudònim de Drogueria Esperança. Al 2005 ja com a Joan Miquel Oliver edità "Surfistes a càmara lenta", que sorprengué per lo personal de la proposta. L´any passat mentre el seu grup es prenia unes vacances, ell no desaprofità el temps i edità un treball excel.lent "Bombón Mallorquin". A la primera escoltada et podrà pareixer un treball difícil, gairebé experimental amb girs inesperats, instrumentacions rebuscades, cançons que pareixen una cosa que després no són... i realment ès un disc que engantxa més del que pot pareixer, ès deixos treballs que comences a escoltar amb la curiositat de la extranyesa i que de sobte t´atrapa sense poder fer res al respecte. El rock en català a donat un vot important amb treballs com aquest, contant clar està als Antònia Font, fugint dels tòpics de pop-rock i/o folk als que estavem acostumats i donant una altra dimensió més enllà del que caldria esperar per aquestes terres. Un dels treballs més recomanables del passat any, de tot el territori espanyol. Si aquest vos agrada feu-se també amb el single "Hansel i Gretel/Sa Nuvia Morta" del 2007.
Discogràfica: Discmedi
HYPER GAL | Interview | New Album, ‘After Image’
-
Springing from Osaka, Japan’s cultural heart, HYPER GAL crafts a sonic
universe that marries avant-garde experimentation with an infectious pop
energy. T...
2 Comentaris
Chals! D'en Joan Miquel en solitari no m'acaba de convencer, en canvi si que m'agraden molt els Antonia Font, sobretot Taxi, dels millors discs fets en català.
ResponEliminaBenvolgut Chals, he vist uns quants blogs en català dedicats a la música i el teu es dels millors que he vist, t'ho dic sincerament. Ara mateix t'enllaço.
És una llàstima que en aquests moments, encara que pugi comentar, el meu blog estarà en stand by i potser més endavant ni comenti. Et felicito per tenir un blog tant complert. Em deixes que et faci una recomanació? No ho t'ho dic per autobombo, sinó perqué segur que t'agradarà i em faria gracia i si et ve de gust i t'agrada la proposta del sogwirter, li dediquesis unes ratlles. Es diu William Elliot Whitmore i li vaig dedicar un ellaç:
http://elprofetaestudiant.blogspot.com/2009/12/albums-duna-decada-sense-nom-animals-in.html
Ja em diràs que et sembla. Salutacions!
cada vegada m'agrada més estic bluesman... és molt bo.
ResponEliminaLi dedicaré les línees per supost