Bruce Weber - Let´s Get Lost

Un dels meus grans descobriments dels meus darrers anys, ha sigut la de la música jazz. Sempre enfangat entre riffs de guitarres i mai m´havia parat a escoltar, escoltar que diu aquesta música que encara que no solen dur lletra cantada em sugereixen de vegades moltes més coses que la majoria de les cançons rockeres que conec, seran coses de l´edat? espere que no. En aquesta pel. lícula Bruce Weber retracta a la perfecció els últims dies de vida de Chet Baker abans que un fatal accident acavara amb ell al 1989, aconsegueix captar la bellesa de Chet atrapat a un cos maltret, una vida entre la fragilitat i el caos controlat , tot això amanit amb les seus grans passions ademés del Jazz: les dones i els cotxes. Dels primers intèrprets de jazz en els que vaig aprofundir va ser amb Chet Baker, la seua delicadesa a l´hora de tocar la trompeta i el timbre que li trau sempre m´han commogut. I això no ès tot, a més a més sense tindre una gran veu com Sinatra, les seues interpretacions vocals mai eixen de to ademés de ser d´una sensibilitat aclaparadora, només teniu que escoltar "My funny Valentine" ó "The thrill is gone". Una de les famoses frases de la història del jazz ès la que Dizzy Gillespie en plena cresta de la ona del Be Bop li digué a Charlie Parker i a un jove Miles Davis "Aneu alerta amb aquest blanquet que ens donarà problemes". I era cert front a les enèrgiques interpretacions de l´escola del Be Bop, l´única amenaça potser fos la d´aquest jove que tenia el seu propi estil i actualitzava ademés estils primigenis, junt a Gerry Mulligan i Stan Getz entre d´altres foren precursors del que s´anomenà West Coast Jazz, i Chet junt a Miles Davis del Cool Jazz. Aquest documental fou nominada als Oscar i guanyadora del premi de crítica del Festival de Venècia, ara torna en edició de luxe format DVD amb un fum d´extres. Documental molt recomanable, no només per a amants del jazz. Deixe el trailer per a que vos faça les dents llargues