Atlàntic tornen amb Desnivell Positiu, el seu tercer disc i una clara consolidació de la seva proposta. En aquest àlbum, el trio ha perfeccionat un so més visceral i directe sense perdre la melodia que els ha caracteritzat des dels seus inicis. La transició cap al format de trio ha estat excel·lent, amb una secció rítmica que destaca per la seua contundència i enginy, mentre que les guitarres brillen amb força. El resultat és un mur sònic que fa més cridaner l’àlbum, però sense sacrificar els moments més suaus i melòdics.
A principis de l'any passat ja avisava que hi havia que estar atents i escoltar a Atlàntic, ara, amb el premi dels COM baix del braç torne a escriure d'ells, mai estarà de més per si a algun despistat se li ha passat. Aquesta vegada en aquest NSVSRock.
Amb una producció brillant, Desnivell Positiu és un disc addictiu, ple de cançons que reafirmen la maduresa de la banda. Les cançons han estat treballades amb cura durant els últims tres anys i la combinació de les aportacions de Maria López com a veu solista i compositora s'ha fet sentir en cada cançó, aportant frescor i diversitat a la proposta. La bateria, enregistrada en directe als Novo Estudis de Picassent, afegeix una sonoritat orgànica que encarna perfectament l'esperit del disc.
La cançó 'Baina!' ja va avançar el to elèctric de l’àlbum i es confirma com una de les més directes i potents, amb una energia que sens dubte funcionarà espectacularment bé en directe. 'Anna Krushchenko' destaca per la seua tornada enganxosa, una de les més destacades del disc, que fa pujar les expectatives. També 'Mig ple' aporta un ritme vibrant i electrònicament carregat, un dels moments de més força del disc.
En Desnivell Positiu no tot són guitarres elèctriques; la banda sap explorar altres sonoritats i estructura les cançons amb varietat i originalitat. 'Monstres' mostra aquest esperit de canvi, amb un canvi de ritme que flueix de manera natural, mentre que 'Sibèria' tanca l’àlbum amb una veu malenconiosa de Maria, recordant bandes d'indie pop com La Buena Vida, creant una atmosfera d'introspecció perfecta per concloure el disc.
A més, cançons com 'Animal', 'Esclat en la cara' i 'El mestre de l’amor' segueixen la fórmula del pop perfecte que tant els agrada, amb melodies addictives i harmonies vocals impecables, que fan referència a l’època daurada dels singles de Sarah Records. 'El teu propi cel' és, sens dubte, un dels moments més exquisits del disc, amb la conjunció vocal de Josep i Maria creant una sinergia especial.
Altres títols com 'Un nou pla' i 'Podem ballar' mostren la capacitat de la banda per sorprendre amb canvis inesperats. El primer, amb un groove funky, es converteix en un tema ple d'energia, mentre que el segon és un tema que t'invita a moure't sense parar.
Desnivell Positiu és un disc ple de contrastos, amb una proposta sonora que aconsegueix captar l’essència de l’indie-pop i el power-pop, amb una gran influència de bandes com Teenage Fanclub, Nada Surf i Weezer. A més, gràcies a la major participació de Maria en aquest treball, el so d'Atlàntic s'obre cap a noves dimensions, amb una proposta més rica i diversificada.
Aquest disc és una gran recomanació per a aquells amants de les bones melodies, les tornades enganxoses i les guitarres elèctriques. Sens dubte, Atlàntic segueix sent una de les propostes més sòlides del panorama indie actual.
Podeu fer un tast al seu bandcamp:
0 Comentaris