Novetats 2018

header ads

Eilen Jewel - Queen of the Minor Key (2011)


El que m'agrada d'Eilen Jewell és la seva actitud que no tracta de convèncer a ningú a cada disc, a cada pas es denota el seu amor pels estils que recorren les seves cançons, si segueixes els seus newsletters t'adones de la seva passió, perquè a simple vista sembla que aparegui cada parell d'anys amb una novetat, i en realitat no para de rodar, de cantar on li deixin i col·laborar on se li demane, sempre per davant amb aquesta estima pels sons tradicionals que li venen des dels seus anys d'adolescència, doncs als 14 anys va agafar la seva primera guitarra i directament es va posar a escriure cançons i a tocar en els mercats d'agricultors, locals i bars.

I el que va començar com una carrera prometedora s'ha anat confirmant a poc a poc amb els seus següents llargs: "Letters From Sinners & Strangers" apuntava maneres, però "Sea of ​​Tears" ja és fantàstic, al costat del seu disc homenatge "Butcher Holler: A Tribute To Loretta Lynn" que és una joia no molt valorada però que sap a glòria, és Eilen en estat pur aprenent de una de les grans, agafant cançons pretèrites i fent-les parlar en el seu llenguatge, per a mi aquest disc va marcar una línia divisòria, de cantautora prometedora a artista completa i total.

Per a mi el seu millor disc o més ben dit el meu favorit és Queen of the Minor Key, un disc que al meu entendre condensa tot el que ha dit Jewell fins aquell moment, però que sobretot, i influències ben apreses a part, la confirma com una excel·lent song-writter. Per introduir aquest disc correctament em quedaria amb el primer track, "Ràdio City", un instrumental que serveix de porta d'entrada a l'univers de la reina de l'acord menor, novel·les pulp, els baixos fons, amors maleïts en matinades perjudicials, aquest halo noir és confirmat per l'elegant "I Remember You", i la seva imatge de bona xica amagada darrere d'una dona fatal en històries com "Queen Of The Minor Key", amb la lliçó ben apresa de Loretta Lynn, títol que l'acompanya des de llavors al carnet.

Amb punyals d'amors acabats clavats en la seva esquena continua el seu recorregut pels baixos fons de l'ànima amb la banda sonora "That's Where I'ma Going", i la pedal et travessarà el cor en les balades "Santa Fe" i "Over Again", la torch song sentida de "Only One" l'acosta en intenció a Billie Holiday, i és que en aquest disc més que interpretar la Jewell emociona amb la veritat dels seus laments, no pot passar desapercebut el seu acostament al country amb la meravella acústica entre violins de "Reckless" i una cançó com "Long Road" per la qual mataria Emmylou Harris. Però no tot són balades ni es limita Eilen a plorar les seves desgràcies, els seus desenganys passen a venjança quan puja el ritme i es treu de la màniga autèntiques meravelles, com la ja comentada que dóna títol al disc i com "Bang Bang Bang" i "Warning Signs", amb una banda molt versàtil que li permet planejar sense esforç abastant tots els estils imaginables amb pedigrí americà en una mena de càpsula del temps de la música popular, i així la classe i l'elegància segueixen fins al final en "Home To Me" i tal com va començar acaba amb desenfadada "Kalimotxo", un simpàtic instrumental surf que sembla treure'ns del somni obscur del disc i alhora convidar-nos a submergir-nos de nou.

Pot passar de les cadències més íntimes en forma de folk noir, a rockabillies trepidants i surf, amb el seu especial toc de Chicago blues, amb sonoritats jazz que fan olor de fum i a club de matinada, i a garatge rock sixties sense adulterar, tampoc es deixa de costat el country de tall més clàssic, ni el primitiu rythm'n'blues, amb el southern-soul pel sentiment de desengany amorós que recorre tot el disc, arranjaments que sorgeixen de l'esperit de cada cançó, riffs bruts de saxo, hammonds i guitarres afilades conviuen amb violins, steel guitars i excel·lents harmonies vocals. Un disc et passeja pel costat més fosc de l'estima. Imprescindible.

No et quedis sense veure-la en directe, dintre de poc la seva gira europea arribarà fins ací, dia 29 d'Octubre en el Loco Club, un gran concert assegurat:
http://www.lococlub.org/events/event/eilen-jewell

Per Chals Roig

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris